Puigdemont vol portar la seva l¨ªnia dura al grup del PDeCAT al Congr¨¦s

A les fissures entre les formacions sobiranistes s'hi suma l'enfrontament dins mateix dels partits. El PDeCAT celebrar¨¤ una assemblea aquest cap de setmana en la qual la direcci¨® ¡ªliderada per Marta Pascal¡ª i el sector cr¨ªtic ¡ªreunit entorn de Carles Puigdemont, l'expresident ara fugit a Alemanya¡ª xocaran pel control de la formaci¨® hereva de Converg¨¨ncia. Puigdemont busca un gir en l'actual posici¨® pragm¨¤tica del grup parlamentari al Congr¨¦s, que va votar a favor de la moci¨® de censura de Pedro S¨¢nchez.

La representaci¨® del PDeCAT al Congr¨¦s ¡ªintegrada al Grup Mixt¡ª ¨¦s l'¨²nic espai sense influ¨¨ncia de l'expresident. En la votaci¨® de la moci¨® de censura del PSOE, Puigdemont havia defensat que el PDeCAT s'abstingu¨¦s. ¡°[Suport a l'article] 155 per 155, on ¨¦s el canvi?¡±, va dir llavors Eduard Pujol, portaveu de Junts per Catalunya. Finalment, per¨°, es va imposar el criteri que defensaven Pascal i els diputats a Madrid: el PDeCAT va donar suport a la moci¨®, tot i que despr¨¦s ha advertit S¨¢nchez que aquest suport no ¨¦s incondicional i ha seguit insistint en l'exist¨¨ncia de "presos pol¨ªtics" i en la defensa d'un refer¨¨ndum independentista pactat.

La necessitat de Puigdemont de mantenir un discurs bel¡¤ligerant l'obliga a incidir en la posici¨® del grup al Congr¨¦s. Malgrat que el PDeCAT est¨¤ integrat en Junts per Catalunya al Parlament, la seva capacitat d'incid¨¨ncia a la Cambra catalana ¨¦s m¨ªnima: aqu¨ª preval la l¨ªnia dura. Al Congr¨¦s ¨¦s al contrari: tot i que el grup segueix reclamant un refer¨¨ndum i denuncia l'exist¨¨ncia de ¡°presos pol¨ªtics¡±, les gestions de Pascal en el vot de la moci¨® de censura no van ser ben rebudes per l'entorn de l'expresident.

Des de fa mesos els cr¨ªtics amb la direcci¨® actual amena?aven a desbancar Pascal si no abandonava la seva aposta pragm¨¤tica sobre l'independentisme. L'entorn de Puigdemont sost¨¦ que dif¨ªcilment l'assemblea d'aquest cap de setmana ser¨¤ tranquil¡¤la per a la direcci¨® si no se li garanteix a l'expresident poder de decisi¨®. I aix¨° inclou el grup parlamentari al Congr¨¦s.

El grup de cr¨ªtics, que t¨¦ cares visibles, com el conseller d'Interior, Miquel Buch, o l'alcalde de Molins de Rei (Baix Llobregat), Joan Ramon Casals, est¨¤ conformat majorit¨¤riament pel grup que va perdre el poder en el moment fundacional del partit. Des de l'entorn de Pascal creuen que no tenen prou suport per fer l'assalt.

La coordinadora del PDeCAT, per intentar sortir del pas, va decidir al juny que el que havia de ser una assemblea ideol¨°gica es convertiria en un congr¨¦s en qu¨¨, si els afiliats ho avalaven, es podria modificar la direcci¨®. Amb aix¨° buscava donar m¨¦s espai a les veus dissidents per¨° mantenint el control. Pascal fins i tot va oferir a Puigdemont la presid¨¨ncia del partit, per¨° aquest la va rebutjar.

Crida Nacional

L'esfor? de contenci¨® de Pascal va quedar ferit dilluns, amb la presentaci¨® de la Crida Nacional, el manifest que vol ser un ¡°instrument pol¨ªtic¡± transversal impulsat per Puigdemont, que busca aglutinar persones i no partits i que t¨¦ com a objectiu aconseguir la independ¨¨ncia. Als ulls del PDeCAT, ¨¦s una abra?ada de l'os per deixar enrere aquesta formaci¨®.

¡°El partit ser¨¤ el que els seus associats vulguin que sigui¡±, va dir la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich. Les bases i la direcci¨® comparteixen la idea de sumar i eixamplar l'espai independentista, per¨° reproven que alguns l¨ªders de la Crida ¡°demonitzin¡± el partit. Pascal sembla oberta a negociar un encaix, per¨° plantar¨¤ cara a l'hora de lliurar les claus, diuen fonts de la formaci¨®.

¡°Al PDeCAT vam picar molta pedra perqu¨¨ triomf¨¦s Junts per Catalunya¡±, critica un membre de la direcci¨®. ¡°Aix¨° va d'un projecte o d'una venjan?a del congr¨¦s fundacional?¡±, es pregunta un altre. El PDeCAT t¨¦ unes 400 alcaldies, un punt de suport vital si Puigdemont decideix a la tardor crear aquesta nova formaci¨®. A ning¨² se li escapa l'impuls electoral que t¨¦ l'expresident, per¨° la dist¨¤ncia pesa a l'hora de dirigir i coordinar una formaci¨®, com passa amb Junts per Catalunya.