Jordi S¨¤nchez: ¡°L¡¯Estatut que proposa Pedro S¨¢nchez forma part del passat; no ¨¦s la soluci¨®¡±

El diputat de Junts per Catalunya Jordi S¨¤nchez porta a la pres¨® preventiva des del 16 d¡¯octubre per la seva implicaci¨® en el proc¨¦s. S¨¤nchez (Barcelona, 1964) va liderar l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb la qual va falcar les mobilitzacions a favor de la secessi¨® i en contra dels escorcolls policials que buscaven desbaratar el refer¨¨ndum il¡¤legal de l¡¯1 d¡¯octubre. Rep EL PA?S a la pres¨® de Lledoners (Bages). L¡¯entrevista, la primera que concedeix cara a cara, dura 45 minuts a trav¨¦s d¡¯un vidre? i es fa sense gravadores ni c¨¤meres. T¨¦ bon aspecte i assegura que es troba b¨¦. Mentrestant, en locutoris contigus, Jordi Turull i Joaquim Forn, els altres pol¨ªtics processats, reben visites. El jutge Llarena imputa a S¨¤nchez el delicte de rebel¡¤li¨®, penat fins a 30 anys de pres¨®.

Pregunta. Va pensar alguna vegada que el seu activisme independentista podia conduir-lo a la pres¨®?

Resposta. Honestament, no. No ho vaig imaginar: com a l¨ªder de l¡¯ANC mai vaig rebre cap av¨ªs de la Fiscalia ni del jutge que estigu¨¦ssim fent cap cosa il¡¤legal. Ni tan sols el dia que va arrencar la campanya del refer¨¨ndum. Van advertir a responsables pol¨ªtics i institucionals, per¨° no a nosaltres.

P. Per¨° les seves pretensions no cabien en el marc legal.

R. Una cosa ¨¦s el que pogu¨¦s fer el Govern o el Parlament i una altra el que f¨¨iem nosaltres, que era muntar manifestacions. Aqu¨ª hi ha hagut una operaci¨® d¡¯Estat contra l¡¯independentisme: es va mostrar feble al no saber trobar una via negociada i va acabar actuant amb for?a. Alg¨² va decidir de fer la feina que no havia fet Rajoy. El mateix dia del discurs del Rei, el 3 d'octubre, ens van citar a l'Audi¨¨ncia Nacional a mi, al major Trapero i a Jordi Cuixart, d'?mnium. Estem a la pres¨® per una ra¨® d¡¯Estat; s¡¯abusa de la pres¨® preventiva.

P. Ha demanat la seva llibertat almenys fins al judici. Quines garanties dona que no fugir¨¤ com Carles Puigdemont?

"No veig conflicte entre catalans; nom¨¦s hi ha tensions puntuals"

R. No vaig fugir ni fugir¨¦. Quan vaig anar a declarar a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional el 16 d¡¯octubre tenia molt clar que entraria a la pres¨® i no me¡¯n vaig escapolir. Ho sabien Turull, Josep Rull i la resta, i no van fugir.

P. Per¨° ara, despr¨¦s que el jutge Llarena hagi retirat l¡¯euroordre, no li passaria res.

R. Ja sab¨ªem que Su?ssa i B¨¨lgica eren pa?sos segurs i no vam marxar. La decisi¨® de Llarena no fa preveure cap bona not¨ªcia. La meva sensaci¨® ¨¦s que d'aquesta manera evita un nou rev¨¦s del Regne Unit? [el judici de l'exconsellera Clara Ponsat¨ª].

P. Com s¡¯ha de resoldre el conflicte? ?s conscient que el primer conflicte ¨¦s entre catalans independentistes i no?

R. No veig conflicte entre catalans, hi ha tensions puntuals i aix¨° em preocupa i s¡¯ha d¡¯eliminar. Cal trobar una sortida democr¨¤tica que permeti que la societat catalana s¡¯expressi.

P. No han abusat en equiparar Catalunya amb l¡¯independentisme com si tots els catalans ho fossin?

R. Hi ha hagut un ab¨²s del llenguatge. Tots tendim a utilitzar el plural majest¨¤tic. ?s un error freq¨¹ent en tots els pol¨ªtics. El que ¨¦s important aqu¨ª ¨¦s que tothom reconegui a l¡¯altra part com a interlocutor. Hem de passar de tolerar-nos a recon¨¨ixer-nos.

"Si la Fiscalia no canvia la seva posici¨®, el di¨¤leg entre Torra i S¨¢nchez ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil"

P. Qu¨¨ li sembla el di¨¤leg entre Pedro S¨¢nchez i Quim Torra?

R. El que ha dit S¨¢nchez, que es pugui votar, ¨¦s la base per dialogar. Sense l¡¯1 d¡¯octubre no hi hauria un president del govern que admet que hi ha un conflicte pol¨ªtic i que haur¨¤ de votar.

P. Per¨° parla d¡¯un Estatut¡­

R. Jo li agraeixo que hagi fet aquest reconeixement del conflicte pol¨ªtic. Era la meva obsessi¨®. ?s la base del di¨¤leg. Si Rajoy ho hagu¨¦s fet el 2012 no ser¨ªem aqu¨ª. Nom¨¦s per aix¨° ha valgut la pena la moci¨® de censura. Dit aix¨°, el tema de l¡¯Estatut no t¨¦ sentit, forma part del passat i no ¨¦s una soluci¨®. Part de la ciutadania ent¨¦n que s¡¯ha guanyat leg¨ªtimament el dret a decidir. L¡¯Espanya auton¨°mica t¨¦ un sostre de vidre i no dona per a m¨¦s. Qu¨¨ pot tenir de diferent respecte al del 2006? La seva proposta de reforma constitucional ¨¦s poc raonable. El seu pla ¨¦s el d¡¯Iceta: que ho digui. I a m¨¦s: I si surt el no? Jo votaria no, per exemple. El conflicte seguiria bloquejat.

P. ?s poc optimista respecte a pactar un refer¨¨ndum.

R. L¡¯Estat mai no ha volgut entrar en aquesta l¨°gica. I nom¨¦s es rebutja des de la debilitat, per la por a perdre. Per qu¨¨ s¡¯han d¡¯excloure drets al segle XXI? Ning¨² m¡¯ha conven?ut que hi hagi una alternativa millor que aquesta per resoldre el conflicte.

"L¡¯1-O ¨¦s un mandat pol¨ªtic i moral molt gran per¨° no legal"

P. Reconeix que l¡¯independentisme no arriba al 50%. No s¡¯arriscaria a perdre¡¯l?

R. ?s que si l¡¯Estat ho hagu¨¦s arribat a acceptar, probablement el sobiranisme l¡¯hauria perdut en el passat. Jo em deixar¨¦ la pell algun dia per guanyar-lo.

P. L¡¯ANC creu que els catalans ja es van autodeterminar com la CUP¡­

R. Soc un ferm defensor de l¡¯1 d¡¯octubre. Ha tingut costos personals durs per¨° sense ell no haur¨ªem arribat al fet que es reconegui el conflicte. L¡¯1-O ¨¦s un mandat pol¨ªtic i moral molt gran per¨° no legal.

P. Espera que la Fiscalia modifiqui a la baixa la seva petici¨®?

R. No soc optimista. Hi ha centenars de juristes que han acceptat que no va haver-hi ni rebel¡¤li¨® ni sedici¨®. Un exemple: el setge al Parlament, el 2011, en el qual va haver ferits, va acabar amb sent¨¨ncies a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional i al Suprem per desordres p¨²blics. Va ser pitjor que el que vam fer nosaltres? Si la Fiscalia no ho modifica, far¨¤ m¨¦s dif¨ªcil el di¨¤leg entre Torra i S¨¢nchez. Quan hi ha gent a la pres¨®, es genera una tensi¨® emocional que condiciona la vida pol¨ªtica. I jo no espero indults. Espero just¨ªcia.

P. Doncs circulava la hip¨°tesi del fet que s¡¯estava arribant a pactes amb la Fiscalia.

R. No hi ha res a pactar. Alg¨² creu que podem pactar el fet de passar de penes de 20 a 30 anys? No participar¨¦ en blanquejar una operaci¨® pol¨ªtica pr¨°pia de l¡¯Estat que ens condemna per delictes inexistents basats en fets inventats. Una condemna ser¨¤ una vergonya per a Espanya perqu¨¨ ser¨¤ anul¡¤lada pel Tribunal de Drets Humans. I la sortida al conflicte pol¨ªtic ser¨¤ m¨¦s complicada.

P. Es veu, vost¨¨, llavors, molts anys a la pres¨®¡­

R. No tants perqu¨¨ recorrerem al Tribunal Europeu de Drets Humans. Llarena ha intervingut en la vida pol¨ªtica fins al final per impedir que torn¨¦ssim a la vida parlament¨¤ria. No em va deixar anar a la investidura per por al fet que jo fos elegit! Espero sentit com¨² i que el judici se segueixi a tot Europa. Nosaltres estarem a la banqueta per¨° Espanya tamb¨¦.

P. JxC i ERC s¡¯han enfrontat en discrepar sobre si Puigdemont ha de mantenir el seu esc¨® despr¨¦s que Alemanya rebutgi d¡¯extradir-lo per rebel¡¤li¨®.

R. Doncs comparteixo que mereix un tracte diferenciat.

P. Mentre fem aquesta entrevista el PDeCAT est¨¤ en plena crisi. I vost¨¨ est¨¤ alineat amb Puigdemont i ¨¦s un dels impulsors de la Crida Nacional, el nou partit. Per qu¨¨ volen fer un nou espai unitari si ERC i la CUP no en volen saben res?

R. La Crida Nacional no pret¨¦n ser una coalici¨® electoral puntual. ?s l¡¯aposta d¡¯un nou espai pol¨ªtic, transversal ideol¨°gicament. Si alg¨² espera que sigui la refundaci¨® del centre-dreta i del PDeCAT, s¡¯equivoca.