L¡¯estrat¨¨gia fallida de Llarena

Quan Carles Puigdemont va ser detingut el 25 de mar? en una benzinera de l¡¯Estat de Schleswig-Holstein, al nord d¡¯Alemanya, el Govern espanyol va donar per desactivada la fugida europea de l¡¯expresident de la Generalitat. Puigdemont i quatre membres m¨¦s del seu Govern havien triat B¨¨lgica com a destinaci¨® a finals d¡¯octubre, quan van constatar que la Fiscalia es querellaria per rebel¡¤li¨® contra els l¨ªders del proc¨¦s. No era una elecci¨® casual. Els seus advocats sabien que la just¨ªcia belga seria reticent a lliurar-los per rebel¡¤li¨®, un delicte que no t¨¦ un equivalent exacte en aquell pa¨ªs. Per aix¨°, quan l¡¯expresident va ser arrestat a Alemanya en provar de tornar a B¨¨lgica despr¨¦s d¡¯un viatge a Finl¨¤ndia, fonts de la Seguretat de l¡¯Estat van difondre que havien seguit Puigdemont en aquest periple i havien decidit detenir-lo al pa¨ªs alemany. L¡¯estreta cooperaci¨® entre Espanya i Alemanya i l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un delicte similar al de rebel¡¤li¨® en el seu codi penal auguraven un futur complicat per a l¡¯expresident catal¨¤.

Menys de quatre mesos despr¨¦s, la just¨ªcia alemanya ha esmicolat la causa oberta al Tribunal Suprem contra els l¨ªders independentistes. La decisi¨® del tribunal de Schleswig-Holstein de lliurar Puigdemont nom¨¦s per malversaci¨® ha impactat de ple en el que constitueix la medul¡¤la de la instrucci¨® de Pablo Llarena, per¨° que des del principi es va convertir tamb¨¦ en el punt m¨¦s feble: l¡¯acusaci¨® per rebel¡¤li¨®, un delicte castigat amb una pena de fins a 30 anys de pres¨® i que va ser el que es va aplicar al tinent coronel de la Gu¨¤rdia Civil Antonio Tejero i a la resta de la c¨²pula militar que el va acompanyar el 23-F.

La iniciativa d¡¯atribuir aquest delicte als l¨ªders independentistes no va ser del Suprem ni de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional (on es va instruir durant un mes la causa contra els membres del Govern), sin¨® de la Fiscalia General de l¡¯Estat, dirigida en aquell moment per Jos¨¦ Manuel Maza. El fiscal (mort al novembre) va ser qui va interposar el 30 d¡¯octubre la querella per rebel¡¤li¨®, sedici¨® i malversaci¨® contra Puigdemont, 13 exconsellers i cinc membres de la Mesa del Parlament per haver instigat un ¡°moviment d¡¯insurrecci¨® activa entre la poblaci¨®¡± per a la secessi¨® de Catalunya.

La invocaci¨® d¡¯aquest delicte va ser q¨¹estionada per sectors de la judicatura, pels quals l¡¯aixecament violent que identifica aquest tipus penal s¡¯ha d¡¯entendre en el context d¡¯un al?ament armat i no encaixa amb el que va passar a Catalunya. Per¨° Llarena va fer seva l¡¯acusaci¨® per rebel¡¤li¨® i, interlocut¨°ria a interlocut¨°ria, ha anat acoblant els fets a la definici¨® d¡¯aquest delicte fins a forjar el relat amb el qual va processar 25 l¨ªders secessionistes al mar?: la hist¨°ria de sis anys (l¡¯instructor situa l¡¯inici del proc¨¦s el 19 de desembre del 2012, amb la signatura de l¡¯acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras que va portar el primer a presidir la Generalitat) de cavalcada sense frens cap a la ruptura amb l¡¯Estat. Mentrestant, es van desobeir reiteradament sent¨¨ncies del Constitucional, es van infringir lleis, suposadament es van malversar diners per crear les estructures de la futura rep¨²blica catalana, es va organitzar un refer¨¨ndum il¡¤legal i es va mobilitzar la societat civil sabent que podien desencadenar-se actes de viol¨¨ncia.

La veritat ¨¦s que la rebel¡¤li¨® ha perm¨¨s aplicar mesures excepcionals que, premeditades o no, han estat determinants per neutralitzar els l¨ªders secessionistes que van protagonitzar la pugna amb l¡¯Estat: entre aquestes, instruir la causa a Madrid perqu¨¨ els fets transcendeixen la comunitat de Catalunya (encara que aquesta decisi¨® la q¨¹estionen algunes veus jur¨ªdiques), i obrir la porta a l¡¯empresonament preventiu arran de la gravetat de les penes previstes per a aquest delicte (entre 15 i 30 anys). Aquestes dues caracter¨ªstiques les comparteix la sedici¨®, el tipus penal que es va atribuir al principi als l¨ªders de l¡¯ANC i ?mnium (Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart) i pel qual est¨¤ processat l¡¯excap dels Mossos Josep Llu¨ªs Trapero.

Per¨° la rebel¡¤li¨® incorpora dues peculiaritats que han estat decisives en els successos pol¨ªtics i jur¨ªdics dels ¨²ltims mesos. La primera, possibilitava a mitj¨¤ termini suspendre com a diputats la c¨²pula secessionista, una mesura que es va consumar el 27 de juny. I la segona, clau en el proc¨¦s, permetia centralitzar la causa al Suprem (on al principi nom¨¦s s¡¯investigaven els cinc membres de la Mesa per ser aforats).

La rebel¡¤li¨®, per definici¨®, ¨¦s d¡¯execuci¨® col¡¤lectiva: un grup que s¡¯al?a per aconseguir un objectiu, en aquest cas la independ¨¨ncia. Segons el relat de l¡¯alt tribunal, el proc¨¦s est¨¤ basat en un concert entre partits pol¨ªtics i entitats secessionistes que es van repartir els papers en un pla molt orquestrat per declarar la independ¨¨ncia de Catalunya al marge de la llei.

Instrucci¨® conjunta

Pel que fa a la investigaci¨®: els fets comesos per cada protagonista no es poden separar els uns dels altres, ra¨® per la qual cal instruir-los junts. I com que entre els imputats hi havia aforats que nom¨¦s podia investigar el Suprem, l¡¯alt tribunal centralitza la causa.

Per¨° quan va prendre aquesta decisi¨®, el Suprem no intu?a fins a quin punt el control del procediment se li havia enfonsat amb les fugides de Puigdemont i altres pol¨ªtics independentistes. El cas ja no depenia nom¨¦s de Llarena i dels seus companys de sala, que han revisat les decisions de l¡¯instructor quan les han q¨¹estionat les defenses. El futur judicial i fins i tot pol¨ªtic del cap dels rebels i la coher¨¨ncia de la causa m¨¦s important instru?da a l¡¯alt tribunal en gaireb¨¦ 40 anys estava en mans de tribunals d¡¯altres pa?sos (primer nom¨¦s de B¨¨lgica, i despr¨¦s tamb¨¦ d¡¯Alemanya, Su?ssa i el Regne Unit), disposats a examinar l¡¯actuaci¨® del jutge espanyol assumint aquest paper de segona inst¨¤ncia que el sumari havia esquivat a Espanya en concentrar-se al Suprem, ja que les seves decisions no admeten recurs.

Despr¨¦s de nou mesos d¡¯intercanvi d¡¯estrat¨¨gia judicial entre Llarena i els fugits, el jutge ha assumit la seva derrota (almenys temporal). El rebuig d¡¯Alemanya a lliurar Puigdemont per rebel¡¤li¨® i la por d¡¯un degoteig de decisions similars en altres pa?sos han portat l¡¯instructor a renunciar a jutjar per ara l¡¯expresident i la resta de fugits. No ho va consultar amb la Fiscalia, per¨° fonts del ministeri p¨²blic li donen suport. L¡¯actuaci¨® d¡¯Alemanya, diuen, no era assumible i rebutjar el lliurament ¨¦s la manera de no donar-li ¡°reconeixement jur¨ªdic¡±. Ha agradat menys la retirada de les euroordres contra tots els fugits, una mesura que alguns interpreten com la manera que ha triat Llarena per dir que ha deixat de confiar en el sistema de cooperaci¨® judicial entre els Estats de la Uni¨® Europea, un sistema que, en paraules d¡¯un fiscal, ¡°va saltar pels aires¡± la setmana passada.