No s¡¯estigui de citar Churchill

¡°Diuen que ning¨² ¨¦s perfecte i tamb¨¦ que la pr¨¤ctica et fa perfecte. Voldria que es posessin d¡¯acord¡±, va ironitzar Winston Churchill sobre els qui jugaven amb la contradicci¨®. ?s possible que es refer¨ªs als qui parlaven d¡¯ell, perqu¨¨ si alguna cosa va aconseguir en vida aquest l¨ªder va ser provocar sentiments contradictoris sobre la seva persona i les seves pol¨ªtiques. Hi ha incomptables documents de tot tipus que ho reflecteixen. Des dels seus propis llibres, que li van valer el premi Nobel de literatura pel seu domini de la descripci¨® hist¨°rica i la seva orat¨°ria, fins a biografies, assajos, documentals, s¨¨ries i pel¡¤l¨ªcules, com la recent El instante m¨¢s oscuro.

Aquest angl¨¨s va ser tan excessiu en tot que els seus estudiosos van publicar un volum de falses citacions perqu¨¨ deixessin d¡¯atribuir-li el que mai havia dit. I ¨¦s que Churchill va b¨¦ per a tot. I encara que ¨¦s cert que en la seva dilatada vida p¨²blica va donar via lliure suficient per facilitar-ho gr¨¤cies a les seves prol¨ªfiques brometes, sent¨¨ncies, sarcasmes i ocurr¨¨ncies, tamb¨¦ ho ¨¦s que recelava d¡¯aquest tipus d¡¯esments advertint que era bo que aquestes recopilacions les llegissin les persones sense formaci¨®.

L¡¯aparici¨® de Quim Torra en el que es pretenia que fos el r¨¨quiem del PDeCAT amb una fotografia, a la butxaca superior de l¡¯americana, del gran vencedor de la Segona Guerra Mundial va fer que uns quants especulessin sobre quin n'era el motiu. ¡°Em donar¨¤ for?a. No surrender¡±, va explicar el president de la Generalitat relacionant la seva necessitat i la de l¡¯independentisme amb el m¨¨tode del premier brit¨¤nic per insuflar ¨¤nims als seus compatriotes durant aquells llargs i dram¨¤tics anys en qu¨¨ va insistir incansablement que mai, mai, mai cal rendir-se.

?s obvi que el paral¡¤lelisme hist¨°ric ¨¦s una exageraci¨® en tota regla. Malgrat les expressions b¨¨l¡¤liques que s¡¯han encunyat tant des de Catalunya com des d¡¯Espanya, no hi ha res que aguanti la comparaci¨®. Per sort. Com tampoc serveix relacionar la nostra situaci¨® amb la d¡¯Irlanda del Nord, malgrat els qui insisteixen des de fa mesos del risc d¡¯¡°ulsteritzaci¨®¡±, que m¨¦s aviat sembla que sigui el que volen que no pas que respongui a la realitat. I alguns fan molt perqu¨¨ es compleixi el seu pron¨°stic.

Fa setmanes que recorro la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, de nord a sud i d¡¯est a oest, per contrastar si el proc¨¦s ha trencat fam¨ªlies i ha distanciat amics. I encara que n¡¯he trobat alguns casos, tot i que acumulaven raons pr¨¨vies d¡¯un altre tipus per a la situaci¨® de tensi¨®, la veritat ¨¦s que el seny s¡¯imposa a la intransig¨¨ncia. I, de fet, es decreta el silenci del grup abans de permetre que aquest gran disbarat ho arrasi tot. Que siguin prudents els pol¨ªtics de tots dos b¨¤ndols perqu¨¨ ¨¦s a ells als qui assenyalen els ciutadans, molt m¨¦s assenyats que els seus representants. Tant independentistes o simpatitzants com constitucionalistes o unitaris. Els uns, per decepci¨®, perqu¨¨ no s¡¯han complert les promeses; els altres, per la seva poca capacitat de previsi¨®. I tots, per incompet¨¨ncia, per no voler dialogar ni afrontar el problema.

Mentrestant, una tensi¨® partidista disparada va cavant unes trinxeres irreconciliables. Puigdemont ha retrobat en Casado la sabata que li encaixa al peu i que li havia desaparegut ara que havien fet fora Rajoy de la Moncloa. I l¡¯aznarista ha recuperat per a l¡¯eix del conservadorisme espanyol la baula perduda que tant r¨¨dit electoral els havia aportat. La prova la tenim en la cita a Barcelona de l¡¯executiva del PP per demostrar que el partit torna al cam¨ª conegut: treure pit sense entendre el conflicte.

Puigdemont, coneixedor de la tend¨¨ncia ciutadana a desconfiar dels partits, busca la seva pr¨°pia alternativa engendrant un moviment substitutori. I com que per fer-ho necessita una base legal i consolidada, ha intentat apoderar-se de l¡¯estructura del mateix artefacte que volia dinamitar. Apartada la Duran Lleida del PDeCAT, segons la seva descripci¨® de Marta Pascal, els associats li responen a la catalana: s¨ª per¨° no. Independ¨¨ncia per¨° no immediata, transpar¨¨ncia per¨° no conniv¨¨ncies, prim¨¤ries per¨° no designaci¨® a dit. La cita es va posar tan interessant que algun assistent va recordar Churchill evocant que una naci¨® que oblida el seu passat no t¨¦ futur. I certs assessors reapareguts de l¡¯expresident semblen decidits a voler esborrar la hist¨°ria del seu partit, potser perqu¨¨ tamb¨¦ forma part del seu propi curr¨ªculum. I no necess¨¤riament pels seus millors moments ni les seves p¨¤gines m¨¦s brillants. En ells sembla que habita la constant persecuci¨® de l¡¯¨¨xit. Aquest horitz¨®, que consisteix a anar de frac¨¤s en frac¨¤s sense perdre l¡¯entusiasme. Tamb¨¦ ho va dir Churchill. El l¨ªder que va canviar el rumb de la hist¨°ria, segons Boris Johnson. El que va definir el fan¨¤tic com aquella persona que no canvia ni d¡¯opini¨® ni de tema. El referent en qu¨¨ es va escudar Puigdemont per negar-se a concedir entrevistes a mitjans espanyols perqu¨¨ tampoc ho va fer durant la guerra l¡¯home que va tolerar i va apuntalar Franco.