L¡¯estiu ¨¦s temps d¡¯escarabats

Fan por i molt de f¨¤stic. El comportament dels escarabats ¨¦s ¡°gregari¡±. Viuen en comunitat. Si escasseja el menjar fan expedicions en solitari i quan en troben s¨®n capaces d¡¯atreure la resta del grup cap al menjar. Passen les 22.00 en una ciutat metropolitana el nom de la qual l¡¯empresa Ibertrac, especialitzada en control de plagues, prefereix no revelar. A aquesta hora ¨¦s el moment en qu¨¨ els insectes estan m¨¦s actius.

Els t¨¨cnics de l¡¯empresa porten una pintura insecticida i un gel mataescarabats. S¨®n a punt per arrasar amb la plaga d¡¯insectes que aguaita els embornals d¡¯un carrer d¡¯aquesta ciutat. Amb un ganxo gegant fan al?aprem i obren els embornals. Desenes de punts negres comencen a moure¡¯s a l¡¯interior. ¡°Aquest any no parem. Normalment a l¡¯hivern baixa la feina per¨° el novembre passat encara feia calor, la qual cosa va afavorir la pres¨¨ncia d¡¯escarabats. No hi ha hagut una gota freda que en redu¨ªs el nombre. Despr¨¦s, la primavera ha estat perfecta. Ha plogut molt i ara fa molta calor. Cada dia fem m¨¦s de 80 serveis, i aix¨° nom¨¦s Ibertrac. Hi ha moltes m¨¦s empreses¡±, sost¨¦ Xavier T¨¦llez, un dels coordinadors de l¡¯empresa.

L¡¯Associaci¨® Nacional d¡¯empreses de Sanitat Ambiental (ANECPLA) va advertir fa unes setmanes que el perill de plagues d¡¯escarabats ¨¦s general a tot Espanya, gaireb¨¦ sense excepci¨®, en els propers mesos. I el risc ¨¦s especialment elevat a la ciutat de Barcelona, que compleix totes les condicions. De fet, ¨¦s una de les principals v¨ªctimes de la invasi¨® d¡¯aquests desagradables insectes.

L¡¯escarabat americ¨¤ ¨¦s el m¨¦s com¨² als carrers de Barcelona

La combinaci¨® d¡¯una primavera plujosa juntament amb les altes temperatures que castiguen la ciutat ¨¦s el millor brou de cultiu perqu¨¨ els escarabats es reprodueixin i accedeixin a locals, habitatges i qualsevol lloc on puguin alimentar-se i, de retop, transmetre bacteris, virus i fongs, i contaminar aliments o l¨ªquids que despr¨¦s puguin ser consumits pels humans.

L¡¯escarabat m¨¦s com¨² als carrers de la capital catalana ¨¦s el s¨²per escarabat o escarabat americ¨¤. Un exemplar que pot superar els cinc cent¨ªmetres de llarg i que es caracteritza pel seu color marr¨® vermell¨®s. Un insecte molt com¨² que potser sigui dels que m¨¦s crits de por, f¨¤stic i repulsi¨® generi. Un animal la plaga del qual s¡¯est¨¦n per tots els barris de Barcelona i l¡¯¨¤rea metropolitana sense excepci¨® i que espera amagat als embornals per colonitzar habitatges i comer?os on el menjar sigui m¨¦s accessible. Si els embornals s¨®n el seu cau, els seus camps d¡¯expedici¨® s¨®n l¡¯habitaci¨® dels comptadors, sota els electrodom¨¨stics o els mobles de la cuina i el bany.

La vigil¨¤ncia i el control de plagues de rates, mosquits, formigues, coloms¡­ i escarabats a Barcelona ¨¦s feina de l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica (ASPB). Un portaveu d¡¯aquest organisme assegura que, malgrat tenir la compet¨¨ncia en aquest tipus de treballs, l¡¯ens p¨²blic t¨¦ ¡°les mans lligades¡±, ja que nom¨¦s pot actuar a la via p¨²blica i a les depend¨¨ncies de titularitat municipal. ¡°Quan els escarabats estan en un local o un solar privat ha de ser el propietari el que s¡¯encarregui d¡¯acabar amb la plaga¡±, explica.

El nombre d¡¯escarabats i el nombre de serveis entre agents p¨²blics i privats ¨¦s una veritable inc¨°gnita que ning¨² ¨¦s capa? de desvetllar. Per¨° els experts de veritat en l¡¯extermini s¨®n les empreses especialitzades com Ibertrac. Contractada per administracions i particulars, la companyia coneix a la perfecci¨® els costums d¡¯aquests insectes que s¡¯arrosseguen i s¡¯avancen al seu comportament. ¡°Con¨¨ixer-los ¨¦s la millor manera d¡¯acabar amb ells¡±, assegura Xavier T¨¦llez, un dels coordinadors de l¡¯empresa. ¡°Els embornals de tota l¡¯¨¤rea metropolitana i molt m¨¦s enll¨¤ estan farcides d¡¯escarabats¡±, afirma sense por a equivocar-se. T¨¦llez apunta que els consistoris decideixen actuar quan la pres¨¨ncia d¡¯aquests insectes comen?a a ser molt evident per als ve?ns. ¡°En els claveguerams nous n¡¯hi ha menys, en els antics, molts m¨¦s¡±, afegeix.

Si la plaga est¨¤ en una propietat privada, el propietari ha d¡¯acabar amb ella

El coordinador de l¡¯empresa exterminadora ensenya el cat¨¤leg d¡¯aquests insectes que s¨®n m¨¦s habituals. ¡°A les nostres ciutats tenim tres tipus d¡¯escarabats: l¡¯alemany i l¡¯oriental que s¨®n m¨¦s petits i que s¡¯amaguen en zones ocultes i humides, i el que m¨¦s ha proliferat: l¡¯americ¨¤. Aquest darrer entra als edificis pel clavegueram i ¨¦s capa? de volar¡±.

L¡¯empresa ha elaborat el seu protocol particular per determinar el grau de gravetat de la plaga. ¡°Si en aixecar la tapa veiem que hi ha menys de 10 animals ¨¦s nivell C. Si en obrir hi ha molts escarabats per¨° amb paci¨¨ncia podr¨ªem arribar a comptar-los ¨¦s nivell B. El nivell A ¨¦s quan obres i n¡¯hi ha tants que ¨¦s impossible quantificar el nombre d¡¯insectes¡±, detalla.

Els operaris col¡¤loquen un gel insecticida que solament poden adquirir aquestes empreses especialitzades i comen?a una peregrinaci¨® per cadascuna de les tapes d¡¯embornal del carrer de la ciutat metropolitana. En obrir la tapa d¡¯una de les parts m¨¦s antigues del carrer comencen a moure¡¯s gaireb¨¦ un centenar de bestioles. Ruixen amb pintura tot el clavegueram. ¡°?s pintura que ingeriran i ser¨¤ el que les mati. A m¨¦s, el producte t¨¦ part d¡¯infanticida: els escarabats petits mai arribaran a adults¡±, apunta.

Finals de juliol ¨¦s ¡°temps¡± d¡¯escarabats, per¨° T¨¦llez assegura que hi ha altres plagues que tamb¨¦ han proliferat a l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona, com les de xinxes. ¡°?s una barbaritat. A m¨¦s, s¨®n complicades d¡¯exterminar perqu¨¨ poden estar inactives durant mesos i despr¨¦s tornar a picar¡±, assegura.

El seva feina ¨¦s matar. Acabar amb rates, coloms, corcs, xinxes¡­ Una tasca que no tothom vol fer i en la qual no hi ha desocupaci¨®. ¡°Des d¡¯abans de Sant Joan, i imagino que fins passat octubre, estarem de feina fins al capdamunt¡±, subratlla el coordinador d¡¯Ibertrac. Els escarabats, sobretot l¡¯americ¨¤, continuen sortint cada nit dels seus amagatalls disposats a alimentar-se i, de passada, a crear el p¨¤nic i el f¨¤stic entre qualsevol que es creui en el seu cam¨ª.