Tr¨¤nsit es planteja rebaixar el l¨ªmit de velocitat a 80 km/h a les vies secund¨¤ries

La campanya televisiva que promouen el Servei Catal¨¤ de Tr¨¤nsit (SCT) i el Departament d'Interior preconitza que totes les persones que moren a la carretera deixen alg¨² que haur¨¤ de carregar amb la pena. Ni tres, ni dos, ni tan sols una sola v¨ªctima s¨®n poques. El pertorbador missatge pret¨¦n conscienciar per aconseguir la ut¨°pica sinistralitat zero. Per¨° l'enc¨¤rrec no acaba de traduir-se en els registres de mortalitat. Entre l'1 de gener i el 25 de juliol d'aquest any han mort 104 persones a la xarxa vi¨¤ria catalana. Tres de cada quatre persones han mort en carreteres secund¨¤ries, ¨¦s a dir, lluny d'autopistes i autovies. L'SCT es planteja ara rebaixar el l¨ªmit de velocitat en aquestes carreteres.?

El present ¨¦s menys negre que el passat i l'estad¨ªstica mostra un 70% menys de v¨ªctimes per accident que les que es comptaven quan es va creuar el llindar de l'any 2000. No obstant aix¨°, els registres segueixen presentant pics alarmants i, des que va comen?ar l'any, es compten un 24% m¨¦s de morts que en el mateix per¨ªode de l'any passat. Fins al 25 de juliol el nombre de v¨ªctimes s'eleva a 104, sense tenir en compte les persones que han mort atropellades. La majoria d'accidents mortals es concentren a les vies secund¨¤ries, carreteres amb velocitats limitades a 90 o 100 km/h, sense mitjana separadora ni doble carril. Fins al 74% de les v¨ªctimes van morir per xocs en aquests trams. T¨¨cnicament, les autoritats de tr¨¤nsit reserven el terme via secund¨¤ria?per a aquelles carreteres espec¨ªficament m¨¦s locals o comarcals, i, segons aquesta premissa, el Servei Catal¨¤ de Tr¨¤nsit xifra en un 67% les v¨ªctimes de la xarxa secund¨¤ria el 2018.

Les autopistes AP-7 i AP-2 concentren una alta intensitat de vehicles, una caracter¨ªstica que comparteixen amb altres vies r¨¤pides de pagament, com la C-32 al Garraf o la C-16 a la Catalunya central. Alienes als peatges per¨° igualment desdoblades, l'autovia A7, l'Eix Transversal o la C-17 tamb¨¦ canalitzen un dens volum de tr¨¤nsit. No obstant aix¨°, la premissa que com m¨¦s tr¨¤nsit i?m¨¦s velocitat, m¨¦s v¨ªctimes hi ha, ¨¦s err¨°nia. "A les autopistes i autovies hi ha m¨¦s velocitat, per¨° tots els vehicles circulen en el mateix sentit de la marxa, de manera que es redueix un factor de risc molt important", assenyala Juli Gendrau, director del Servei Catal¨¤ de Tr¨¤nsit. L'accident del cap de setmana passat a la C-63, a Vidreres (Selva), amb quatre persones mortes, il¡¤lustra una mec¨¤nica cl¨¤ssica de la sinistralitat vi¨¤ria: el xoc frontal. Una col¡¤lisi¨® com aquesta tamb¨¦ va causar, dimecres passat, la mort de dues persones a la N-II, a Borrass¨¤ (Alt Empord¨¤). Segons el SCT, les distraccions, moltes vegades associades al tel¨¨fon m¨°bil, s¨®n la causa del 25% dels accidents amb v¨ªctimes mortals. A m¨¦s les distraccions, l'alcohol i l'exc¨¦s de velocitat apareixen com els principals causants de la mortalitat vi¨¤ria.

Sense carrils dobles ni mitjana separadora, la xarxa secund¨¤ria est¨¤ molt m¨¦s exposada que les autopistes i autovies. No resulta f¨¤cil ni barat contrapesar el risc que implica la infraestructura, per¨° el Servei Catal¨¤ de Tr¨¤nsit estudia aplicar un m¨¨tode expeditiu. Gendrau avisa que es plantegen replicar la soluci¨® francesa: rebaixar la velocitat m¨¤xima de 90 a 80 km/h. "Tot el que siguin mesures per reduir la mortalitat, ens sembla b¨¦", sentencia. La mesura est¨¤ en vigor a Fran?a des del mes passat i la seva aplicaci¨® no ha estat exempta de controv¨¨rsia. Les principals cr¨ªtiques retreuen que es tracta d'una mesura elitista i centralista que perjudica la Fran?a de prov¨ªncies i rural. La reducci¨® del l¨ªmit de velocitat afecta 400.000 quil¨°metres de carreteres nacionals i departamentals sense separador central. Una reducci¨® de 10 km/h en la velocitat m¨¤xima pot rebaixar entre 300 i 400 morts anuals i fins a 5.000 ferits greus, segons dades aportades pel primer ministre ?douard Philippe, que al gener va anunciar la mesura davant l'oposici¨®, fins i tot, de membres del seu Govern.?

"Nosaltres no renunciem a la nostra obligaci¨® per¨° fem una crida a la responsabilitat de tots els conductors per reduir la sinistralitat¡±, manifestava recentment el conseller d'Interior, Miquel Buch, que no dubtava a qualificar de "situaci¨® alarmant" l'increment de la sinistralitat vi¨¤ria. ¡°Estem lluny dels objectius fixats per a l'any 2020 de reduir la sinistralitat al 50% respecte al 2010 i m¨¦s encara dels de sinistralitat zero el 2050¡±, va lamentar.

Els Mossos d'Esquadra i el Servei Catal¨¤ de Tr¨¤nsit prioritzen les actuacions als trams on es detecta m¨¦s sinistralitat. "M¨¦s pres¨¨ncia policial i m¨¦s controls", apunta Gendrau. En la mateixa l¨ªnia posa en relleu que en aquells punts negres on s'instal¡¤len radars de velocitat la mortalitat cau un 59%. "Sabem que no podem omplir la carreteres de radars", es resigna.

A la xarxa vi¨¤ria catalana hi ha m¨¦s de 240 radars. La instal¡¤laci¨® de cada aparell t¨¦ un cost aproximat de 70.000 euros.