Marina Garc¨¦s: ¡°El turisme ¨¦s la ind¨²stria legal m¨¦s depredadora¡±

Una placeta al barri G¨°tic de Barcelona. A Marina Garc¨¦s, la fil¨°sofa que abans era okupa que m¨¦s ha connectat amb el corrent que va moure el 15-M de Madrid a Barcelona, no se li mou cap r¨ªnxol quan els grups de guiris l¡¯envolten. I aix¨° que es reivindica com a agitadora de la turismof¨°bia. Per¨° tamb¨¦ de l¡¯amistat. ¡°Aqu¨ª em desoriento¡±, diu.

Pregunta. L¡¯estiu ¨¦s el millor moment per als amics?

Resposta. ?s el temps de les relacions no instrumentals.

P. Ah, per¨°, existeixen?

R. Sense ser puristes, crec que s¨ª. Aquelles en les quals donar es converteix en l¡¯argument principal. Donar temps, per exemple, ¨¦s avui una rebel¡¤lia possible.

P. No esperem sempre alguna cosa a canvi? No nom¨¦s material, emocionalment¡­

R. No tot es pot instrumentalitzar. Podem valorar les relacions en si mateixes. Simplement perqu¨¨ s¨ª.

P. Perqu¨¨ s¨ª ja ¨¦s per alguna cosa.

R. B¨¦.

P. Vost¨¨ que va fundar el moviment Dinero gratis¡­ Qu¨¨ s¨®n els cal¨¦s?

R. Una abstracci¨® travessada per relacions de dominaci¨®. Per aix¨° fereix la vida.

P. I vost¨¨ i els companys que tenia en aquella ¨¨poca, okupes inclosos, tenien un preu?

R. Intent¨¤vem afirmar que no tot es pot comprar, una nova forma de sociabilitat. Es pot trencar aquesta tirania del valor. Taxar la vida ¨¦s el que implanten determinats poders, si li traiem validesa a aquest concepte, ens alliberem. ?s un combat.

P. En el seu llibre Ciutat princesa, l¡¯ha guanyat la nost¨¤lgia?

R. Espero que no, tot i que mirar cap enrere, en despr¨¨n. El present ¨¦s el que importa, encara que escriguis sobre la mem¨°ria. Si certa nost¨¤lgia serveix per trobar el que queda per viure, ¨¦s v¨¤lida.

P. Han perdut moltes batalles o totes les batalles?

R. Moltes. No sempre es perden totes, per definici¨®. Recon¨¨ixer-ho ¨¦s un acte d¡¯honestedat. No ens podem acomodar a creure que ho aconseguim, per¨° tampoc en el des¨¤nim i menys en el cinisme.

P. Quines han guanyat?

R. Hi ha un canvi de consci¨¨ncia molt gran respecte a la vict¨°ria del capitalisme, que havia guanyat per ser el menys dolent dels sistemes. Avui, per a molta gent, es posa en dubte, fins i tot pels menys polititzats.

P. Si ¨¦s aix¨ª, com ¨¦s possible que hagi ven?ut Trump i Europa es lliuri a mans del populisme neofeixista o del nacionalisme?

R. ?s l¡¯expressi¨® de la por, que domina la l¨°gica pol¨ªtica actual. Aix¨° obre abismes, fa por. El replegament nacionalista i l¡¯autoritarisme ve d¡¯aqu¨ª, com les tecnoutopies i aquestes promeses de salvaci¨® en forma de rob¨°tica i algorismes.

P. Ens movem entre els robots i el tarot?

R. Estem en la paranoia que alimenta el dogma apocal¨ªptic.

P. Hi t¨¦ cabuda, aqu¨ª, el turisme?

R. ?s la ind¨²stria legal m¨¦s depredadora que hi ha, per¨° no ho dic jo. Hi ha estudis que ho diuen. En el seu desenvolupament massiu, extractiu i monopolista. No n¡¯hi ha prou que sostingui el petit comer?. Beneficia les grans ind¨²stries de transport, urban¨ªstica o d¡¯aliments. ?s aqu¨ª on es creuen totes les devastacions: de l¡¯ambiental a l¡¯extractivisme present.

P. Ens ho pot traduir.

R. Jo analitzo el turisme com a ind¨²stria extractiva, com abans la mineria o l¡¯agroalimentari. Per a mi, Barcelona ¨¦s un camp de soja, explotable com qualsevol altre recurs natural.

P. Amb aquest discurs, com s¡¯ho fa perqu¨¨ quan viatja no la considerin una turista?

R. Intento fer-ho tant poc com puc. Viatjo per fer coses. No nom¨¦s per feina. Veure gent, amics.

P. En alguna ocasi¨® ha dit que davant d¡¯algun fenomen s¡¯ha quedat sense paraules. ?s aquesta la pitjor derrota per a un pensador?

R. Jo defenso les crisis de paraules. M¡¯espanten els qui mai se¡¯n queden sense perqu¨¨ vol dir que sempre saben el que pensen. No dubten. Els meus llibres estan travessats per aquestes crisis. Saber-les entomar ¨¦s bo. Si no et quedes en el dogmatisme o la ret¨°rica.

P. Com hem pogut caure tan baix perqu¨¨ ens anomenin marca, fins i tot a vost¨¨?

R. Tornem al preu, al valor que puja i baixa. Sembla que tots juguem a aix¨°, en all¨° laboral i fins i tot en all¨° simb¨°lic. El capitalisme¡­

P. Perd¨®, l¡¯anticapitalisme, no imposa les seves marques?

R. M¨¦s en l¡¯¨²s del s¨ªmbol, per¨° no qualsevol s¨ªmbol ¨¦s una marca, tret que es mercantilitzi.

P. Confessi un vici que descompongui la seva figura de musa revolucion¨¤ria monacal.

R. No s¨¦, la porf¨ªdia.

P. Aix¨° no ¨¦s un vici, ¨¦s un defecte, o una virtut, qui ho sap. Alguna cosa per la qual perdi el cap?

R. El perdo constantment. Per aix¨° em dedico a la filosofia, que no ¨¦s gens santa. Al contrari. ?s pecaminosa per definici¨®.