Silenci pels morts del 17-A
Les fam¨ªlies dels 16 assassinats als atemptats de Barcelona i Cambrils continuen en un dif¨ªcil proc¨¦s de dol i de ter¨¤pia per refer la seva vida
¡°Hi ha un moment en qu¨¨ has de deixar de pensar¡±. Elisabet Caritg va perdre la seva mare, Pepita Codina, a la Rambla de Barcelona el 17 d¡¯agost del 2017. Pepita va ser envestida per la furgoneta dels terroristes. Caritg, que va sofrir factures m¨²ltiples i un cop al cap que li ha causat un lleu vertigen cr¨°nic, continua sota ter¨¤pia psicol¨°gica: ¡°Costa molt parlar de tot all¨°¡±.
Alicia Su¨¢rez va ser atropellada a Cambrils (Baix Camp), en el segon atemptat del 17 i 18 d¡¯agost del 2017. Su¨¢rez es disposava a prendre un gelat amb la fam¨ªlia despr¨¦s de sopar quan la va atropellar, al passeig mar¨ªtim, el segon vehicle de la c¨¨l¡¤lula d¡¯Estat Isl¨¤mic que va atacar a Catalunya. ¡°No vull parlar d¡¯aquest tema¡±, diu Su¨¢rez per tel¨¨fon des del seu domicili a Saragossa. La seva germana Ana va morir apunyalada pels terroristes.
La dificultat de plantar cara al trauma ¨¦s el com¨² denominador entre les v¨ªctimes supervivents i els parents dels 16 morts. S¨®n pocs els que tenen esma per afrontar en p¨²blic el dol. EL PA?S ha contactat amb els parents i amistats de nou dels morts en els atemptats, i nom¨¦s en dos casos alg¨² ha accedit a explicar el seu purgatori. En la majoria de respostes s¡¯argumenta que el dolor encara ¨¦s massa intens. L¡¯¨²nica assassinada a la Rambla que era resident a Barcelona va ser Silvina Pereyra, una ciutadana d¡¯origen bolivi¨¤ que treballava al mercat de la Boqueria. Pereyra havia estat empleada a la parada de fruites i sucs Vidal Pons. Un representant de l¡¯empresa prefereix no comentar aquells fets perqu¨¨, assegura que ¡°l¡¯experi¨¨ncia va ser molt b¨¨stia i encara tenim treballadors afectats an¨ªmicament¡±.
Alicia Su¨¢rez va patir una fractura de pelvis i de maluc, i va perdre bona part de la dentadura, segons va explicar el juny passat al diari Heraldo de Arag¨®n el seu cunyat, Roque Oriol, marit de l¡¯Ana i tamb¨¦ ferit a l¡¯atac. Oriol continua en tractament psicol¨°gic i assegura que t¨¦ seq¨¹eles de l¡¯hemorr¨¤gia que va patir al cap. Oriol tampoc vol apar¨¨ixer als mitjans. La principal excepci¨® ¨¦s Javier Mart¨ªnez, pare d¡¯en Xavi, el nen de 3 anys de Rub¨ª que va perdre la vida a la Rambla juntament amb el seu oncle Francisco L¨®pez. Mart¨ªnez ha concedit diverses entrevistes; en la seva darrera aparici¨®, el 28 de juliol a TV3, va assegurar que la premsa no els ha deixat tenir un dol tranquil: ¡°Hi ha periodistes que fan mal, han d¡¯entendre que som persones que patim. No ens han deixat passar el dol¡±.
Hi ha un moment en qu¨¨ has de deixar de pensar¡±, diu una afectada?
Mart¨ªnez tamb¨¦ ha insistit que ha de millorar el protocol d¡¯atenci¨® als familiars: en el seu cas, no va poder enterrar el fill fins quatres dies despr¨¦s de la seva mort. Mart¨ªnez repeteix que el que busca ¨¦s que la mort d¡¯en Xavi ¡°serveixi per a alguna cosa¡±. Mart¨ªnez s¡¯ha interessat pels problemes d¡¯integraci¨® dels terroristes de Ripoll i fins i tot ha volgut con¨¨ixer, sense aconseguir-ho, els pares d¡¯aquests: ¡°Jo volia con¨¨ixer la fam¨ªlia. Com a pare s¨¦ el que ¨¦s perdre un fill, per¨° perdre un fill, sabent el que ha fet, ha de ser m¨¦s dur¡±.
Juan Zapatero ¨¦s sacerdot i cos¨ª de Conchita Vill¨¢n, la mare de Pau P¨¦rez, segrestat i assassinat pel terrorista Yones Abouyaaqoub en la seva fugida de Barcelona. Zapatero va oficiar una missa per P¨¦rez i va escriure diversos textos dedicats al seu nebot. Dona suport emocional als pares, residents a Vilafranca del Pened¨¨s, per acceptar la mort d¡¯en Pau: ¡°Continuen passant per moments de no creure-s¡¯ho. No hi ha temps per assumir la p¨¨rdua. Jo els dic que no li donin m¨¦s voltes, perqu¨¨ es tornaran bojos¡±, explica Zapatero. Aquest familiar de Pau P¨¦rez destaca, com Garc¨ªa, que van trigar moltes dies a poder veure el cad¨¤ver i enterrar-lo. Els pares tamb¨¦ van passar per un moment d¡¯obsessi¨®, segons Zapatero, per saber exactament com va morir P¨¦rez, fins que el seu advocat els va conv¨¨ncer que el millor era no seguir insistint pel b¨¦ de la seva salut i recuperaci¨®.
Fiona Wilson, inspectora de policia de Vancouver (Canad¨¤) filla d¡¯una de les v¨ªctimes estrangeres, Ian Moore Wilson, va emetre l¡¯agost del 2017 un comunicat en qu¨¨ demanava als mitjans de comunicaci¨® que no contactessin m¨¦s amb la fam¨ªlia. Un any despr¨¦s continua sense estar disponible. En aquell comunicat, Wilson va descriure el perfil del seu pare i tamb¨¦ va agrair a diverses persones l¡¯atenci¨® dedicada a la fam¨ªlia durant l¡¯atac, en especial a un ciutad¨¤ de Barcelona de nom Albert que va traslladar un membre de la fam¨ªlia amb la seva moto a l¡¯hospital. Heidi Nunes Tucker, dona de Jared Tucker, estatunidenc atropellat pels terroristes a Barcelona, tampoc ha contestat a la sol¡¤licitud d¡¯aquest diari. L¡¯any passat va explicar a l¡¯ag¨¨ncia Associated Press que volia identificar i contactar amb l¡¯¨²ltima persona que va parlar amb el seu marit, un cambrer de la Rambla que va intentar salvar-li la vida, segons va veure en v¨ªdeos de l¡¯atemptat.
Caritg i la seva mare es van traslladar de Sant Hip¨°lit de Voltreg¨¤ (Osona) a la capital catalana per fer unes compres. ¡°Encara avui et fas moltes preguntes¡±, explica Caritg: ¡°Per qu¨¨ es va permetre si sabien que hi havia risc?; per qu¨¨ hi ha gent que t¨¦ relaci¨® amb aquesta gent?; per qu¨¨ vam perdre el que m¨¦s estim¨¤vem?¡±. Caritg nom¨¦s ha tornat un cop a Barcelona, per visitar un metge; tampoc s¡¯imagina visitant de nou la Rambla: ¡°Ara nom¨¦s vull tranquil¡¤litat, la naturalesa, evitar aglomeracions. Tant de bo torni a ser jo, d¡¯aqu¨ª a un temps¡±.
Interior ha resolt el 41% dels expedients rebuts de v¨ªctimes
El Ministeri de l¡¯Interior ha reconegut fins al moment 68 persones com a v¨ªctimes dels terroristes de Barcelona, Cambrils i les Cases d¡¯Alcanar. Aquestes v¨ªctimes representen el 41% dels 306 expedients de seq¨¹eles f¨ªsiques i ps¨ªquiques que la Direcci¨® General de Suport a les V¨ªctimes del Terrorisme ha rebut vinculades als atacs. El Govern central ha destinat fins ara 9,3 milions d¡¯euros en indemnitzacions i serveis m¨¨dics. Arran dels atemptats es va crear a Barcelona la societat UAVAT, dedicada a l¡¯assessorament i tractament de les v¨ªctimes. UAVAT ha at¨¨s 92 persones, segons el seu expert Roberto Manrique. Aquest assegura que encara queden moltes v¨ªctimes per recon¨¨ixer i demana que Interior ampli? el per¨ªode per rebre sol¡¤licituds. Un portaveu del Ministeri precisa que hi ha 112 persones amb ferides f¨ªsiques pendents de resoluci¨®. El Govern central ha concedit la Gran Creu del M¨¨rit Civil a 12 dels 16 morts en els atemptats; nom¨¦s tres fam¨ªlies ¡ªuna espanyola, una belga i una dels Estats Units¡ª han rebutjat les condecoracions.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.