¡°Dirigir no ¨¦s tenir un ego m¨¦s gran¡±

S'ha passat els ¨²ltims mesos promocionant la que va ser la seva ¨°pera prima com a directora, J¨²lia ist, als Estats Units. Pel cam¨ª tamb¨¦ ha rodat un curt i els cap¨ªtols del telefilm?La dona del segle ¡ªper a TV3 i RTVE¡ª i aquest estiu s'ha enclaustrat per donar forma a la que ser¨¤ la seva segona pel¡¤l¨ªcula com a directora. "Reconec que no era conscient de la vida que t¨¦ una pel¡¤l¨ªcula, no em podia imaginar tant de moviment", explica Elena Mart¨ªn (Barcelona, 1992), que es pot posar al davant de la c¨¤mera, com va fer el 2014 amb Las amigas de ?gata?¡ªun llargmetratge dirigit per Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen¡ª , o tamb¨¦ al davant, perqu¨¨ a?J¨²lia ist combinava el paper d'actriu com a estudiant d'Erasmus a Berl¨ªn i la direcci¨® de tot l'equip. Amb J¨²lia ist, que va ser el projecte de final de carrera de Comunicaci¨® Audiovisual de la Pompeu Fabra, li van arribar la popularitat i els primers reconeixements, com la Bisnaga de Plata a la millor pel¡¤l¨ªcula al festival de M¨¤laga del 2017.

Confessa que l'enamorament pel cinema ha estat progressiu: "A casa mir¨¤vem molt de cinema. An¨¤vem a Video Instan els divendres i llog¨¤vem tres pel¡¤l¨ªcules per al cap de setmana". I abans, de nena, entrevistava els seus cosins i els gravava amb una c¨¤mera. No obstant aix¨°, va arribar a la interpretaci¨® a trav¨¦s del teatre amb un objectiu doble: v¨¨ncer la timidesa i propiciar cert esperit competitiu. "Els meus pares em van apuntar a cursos d'interpretaci¨® als 13 anys a l'escola E¨°lia, que era al costat de casa", explica per admetre que li va interessar de seguida perqu¨¨, en el fons, "era bastant showoman tot i que em feia por el p¨²blic". El problema ¡ªo no¡ª era que li agradava la interpretaci¨®, per¨° tamb¨¦ l'arquitectura, la medicina, la pol¨ªtica... "M'agradava estudiar i crec que hauria pogut fer qualsevol carrera", opina. Els idiomes ja els tenia i dominava l'alemany, l'angl¨¨s i el franc¨¨s: "Es veu que vaig comen?ar a parlar quan tenia un any i els meus pares van pensar que tindria facilitat pels idiomes i em van apuntar a l'escola su?ssa de Barcelona".

Inquieta, a segon de carrera ja va comen?ar a fer videoclips i publicitat i amb altres companys de curs van muntar una petita productora. "Crec que de seguida vaig tenir clar que dirigiria la meva energia cap a la direcci¨®, tot i que m'hagi posat a l'altre costat de la c¨¤mera, una cosa que per a mi ¨¦s gaireb¨¦ terap¨¨utica". J¨²lia ist va ser pensada i realitzada amb els que havien estat els seus companys de carrera. "El cinema ¨¦s un treball d'equip. A la universitat se segueix venerant la figura del director/geni. Sembla que no dirigeixes realment b¨¦ si no has cridat a un parell de persones. Crec que aquesta idea est¨¤ canviant. Per descomptat, jo vull seguir treballant com ho he fet fins ara. Hi ha moltes formes de lideratge i la direcci¨® tampoc ¨¦s tenir un ego m¨¦s gran que la resta de l'equip", compte. Encara que reconeix que en la seva etapa d'estudiant s¨ª que va sucumbir a deixar clara la seva autoritat ¡ª"a l'estil mascul¨ª", matisa¡ª per imposar-se en la direcci¨® de curts.

M¨¢s informaci¨®n

¡°Per mi, es poden quedar totes les estrelles Michelin¡±

¡°Vaig estar a l¡¯Ant¨¤rtida abans que a Fran?a¡±

Aquesta jove directora forma part del minso 9% de la quota del cinema catal¨¤ fet per dones el 2017 i est¨¤ conven?uda que el desequilibri entre g¨¨neres en la ind¨²stria del cinema ¡ªi en la vida, en general¡ª nom¨¦s es podr¨¤ v¨¨ncer quan les coses canvi?n des de baix: "El factor decisiu ¨¦s l'educaci¨®". Fins ara ha estat dirigida en cinema per dones ¡ªMeritxell Colell, les quatre directores de Las amigas de ?gata, Irene Morai i ella mateixa¡ª, per¨° apunta que ¨¦s una cosa que ha passat no per ra¨® de g¨¨nere, sin¨® m¨¦s aviat per un moment social i una generaci¨® determinada: "El que passa ¨¦s que s'est¨¤ feminitzant la societat en general". Se sent molt propera a altres directores, com Carla Sim¨®n o Mar Coll, i tamb¨¦ a Carlos Marqu¨¦s-Marcet. Fins que la desigualtat entre g¨¨neres no se superi des de baix, Mart¨ªn ¨¦s favorable a les quotes per garantir m¨¦s visibilitat del cinema femen¨ª.

A aquesta jove directora li interessen molt els conflictes emocionals i el comportament hum¨¤ i per aix¨° creu que el seu futur com a directora de cinema anir¨¤ per aqu¨ª: "La veritat ¨¦s que no em veig fent una pel¡¤l¨ªcula d'acci¨®". I acostumada, fins ara, a projectes amb pressupostos ajustats ¡ªJ¨²lia ist no va passar dels 50.000 euros en el proc¨¦s total¡ª tampoc es veu amb una pel¡¤l¨ªcula amb recursos importants: "Entenc que es pot perdre autenticitat perqu¨¨ si hi interv¨¦ molta gent no hi estan tan implicats". Afirma que li agraden els processos i projectes no professionalitzats: "Estic a favor que la gent estigui en una zona d'inseguretat i de descoberta. Almenys, ara com ara, no m'interessen s¨²per especialistes, prefereixo seguir amb el meu equip i l'experimentaci¨®". Unes noves maneres de fer cinema i de produir-lo que situen pel¡¤l¨ªcules com l'¨°pera prima de Mart¨ªn o Estiu 1993, de Clara Sim¨®n, com a propostes que s¨®n a mig cam¨ª entre el cinema d'autor i el comercial: "Pot ser interessant que es trobi una f¨®rmula que facin de vincle entre un cinema i l'altre".

Mart¨ªn tampoc cenyeix el seu futur exclusivament al cinema i t¨¦ la intenci¨® de seguir endavant amb altres projectes, com els que fa en el col¡¤lectiu art¨ªstic VVAA ¨Cacr¨°nim de varios artistas, varios amigos¨C que alterna videoclips,?performances i obres de teatre contemporani.