¡°La c¨¨l¡¤lula del c¨¤ncer ¨¦s com una altra esp¨¨cie qualsevol: busca sobreviure¡±

Per matar el temps al metro de cam¨ª a la feina, Laura Escudero (Badalona, 1991) porta dos llibres a sobre. Per a l¡¯anada, un de divulgaci¨® cient¨ªfica. Per a la tornada a casa, una novel¡¤la. Hi ha un bon tros i cal aprofitar el viatge: viu a Badalona, als peus de la platja, i treballa al Vall d¡¯Hebron Institut d¡¯Oncologia (VHIO) de Barcelona, un centre de recerca a la falda de Collserola. ¡°Com que tinc tanta estona de metro, aprofito per llegir i, de sobte, em transporto a la hist¨°ria del llibre. Per mi llegir ¨¦s una manera s¨²per f¨¤cil de desconnectar¡±, apunta la jove.

La feina li roba molt de temps i les estones de calma s¡¯agraeixen quan et passes mitja vida al laboratori. La Laura ¨¦s llicenciada en Biotecnologia i investigadora del VHIO en gen¨¨tica del c¨¤ncer. Havia de ser metgessa per¨°, caramboles de la vida, com ara quatre cent¨¨simes en la nota de selectivitat, la van obligar a replantejar-se el futur o, almenys, el cam¨ª per arribar-hi. ¡°Les meves opcions eren Medicina o Medicina. Estava molt entossudida. Per¨° aquell any, la nota va pujar molt¨ªssim. I en aquell moment vaig haver de replantejar-m¡¯ho tot. Em vaig adonar que, per la meva manera de ser, investigadora m¨¨dica potser era m¨¦s adequat per a mi i la meva naturalesa de voler saber-ho tot. Aquell setembre em van trucar de Medicina, que havia entrat. Vaig haver de prendre la decisi¨® i em vaig decantar per investigaci¨® m¨¨dica¡±.

No se¡¯n penedeix. I tampoc li ha anat gens malament des de llavors. T¨¦ 27 anys i ¨¦s doctorada en Gen¨¨tica del C¨¤ncer per la Universitat de Cardiff (Regne Unit). Exerceix, a m¨¦s, com a ambaixadora de l¡¯Associaci¨® Europea per la Recerca sobre el C¨¤ncer i s¡¯ha incorporat aquest any a l¡¯equip d¡¯investigaci¨® del doctor Joan Seoane al VHIO. ¡°El que fem ¨¦s estudiar el tumor de cada pacient. Utilitzar la gen¨¨tica d¡¯una manera que ens pot ajudar per al diagn¨°stic, el pron¨°stic i el tractament dels pacients d¡¯una manera personalitzada¡±, explica.

La investigadora participa en un estudi de l¡¯AECC sobre bi¨°psia l¨ªquida

Encara que sempre li havia agradat, l¡¯oncologia la va con¨¨ixer de deb¨° durant el doctorat. I, d¡¯entre totes les disciplines que la pretenien, es va enamorar d¡¯aquesta: ¡°Va ser una sensaci¨®. Em vaig dir: s¨ª, aix¨° ¨¦s el que vull fer¡±. I ¨¦s el que fa. La jove est¨¤ participant en un estudi de l¡¯Associaci¨® Espanyola Contra el C¨¤ncer sobre com es pot fer servir la bi¨°psia l¨ªquida en l¨ªquid cefaloraquidi per millorar el diagn¨°stic i el pron¨°stic en tumors cerebrals. ¡°El que m¨¦s m¡¯impacta ¨¦s que si penses en una c¨¨l¡¤lula del c¨¤ncer, t¡¯adones que ¨¦s igual que qualsevol altra esp¨¨cie: nom¨¦s busca sobreviure. Diguem que trobem el seu tal¨® d¡¯Aquil¡¤les, que des del punt de vista gen¨¨tic ¨¦s una mutaci¨®, es crea un f¨¤rmac que atacar¨¤ aquest perfil de c¨¨l¡¤lules, per¨° d¡¯aqu¨ª a un temps apareixeran resist¨¨ncies i el pacient ja no respondr¨¤ a aquest tractament. Quan te¡¯n vas al tumor, veus que les c¨¨l¡¤lules han trobat una manera de sobrepassar el que tu li estaves fent. ?s una lluita per l¡¯evoluci¨® i la superviv¨¨ncia¡±, reflexiona.

La Laura veu la investigaci¨® del c¨¤ncer com una cursa que encap?alen. ¡°Per¨° ¨¦s una lluita constant perqu¨¨ el c¨¤ncer al final sobreviu: tu desenvolupes una manera d¡¯atacar-lo i ell buscar¨¤ una manera de crear resist¨¨ncies¡±, avisa.

¡°La dansa m¡¯ha propiciat condicions que em serveixen avui, com la disciplina¡±

La jove investigadora anhela saber qui guanyar¨¤ aquesta guerra, com s¡¯acabar¨¤ la cursa. ¡°Sabem molt del c¨¤ncer, per¨° necessitem saber-ne m¨¦s¡±, admet. Per exemple: ¡°Saber, de tots els tipus de tumors, qu¨¨ els causa¡±. El c¨¤ncer no dona treva, per¨° hi ha vida m¨¦s enll¨¤ de la sala de cultius. Almenys per a la Laura. ¡°Cal intentar tenir una mica de balan? fora del laboratori¡±, insisteix. Des dels set anys, fa dansa cl¨¤ssica i espanyola. Abans, fins i tot a nivell de competici¨®. Des que va comen?ar el doctorat, m¨¦s espor¨¤dicament. La Laura assegura, no obstant aix¨°, que ha apr¨¨s molt amb el ball i tamb¨¦ ho aplica a la feina que fa. ¡°La dansa m¡¯ha propiciat condicions en el meu car¨¤cter que em serveixen avui, com la disciplina i la perseveran?a¡±, apunta.

La Laura ara corre. Una vegada a la setmana. Per desconnectar, precisament, de l¡¯altra cursa que disputa al laboratori contra el c¨¤ncer i les seves resist¨¨ncies. Tamb¨¦ navega amb vaixell amb el seu pare. De fet, vol treure¡¯s el carnet de patr¨® de vaixell. Els llibres ja els t¨¦, diu. ¡°Em falta obrir-los i posar-m¡¯hi¡±, admet mandrosa.