Barcelona no estimava les cuines
Els habitatges van relegar durant d¨¨cades a espais petits i foscos una pe?a essencial que ocupaven les dones
La cuina ha estat la gran ignorada durant d¨¨cades en la construcci¨® a Barcelona entre el segle XIX i ben avan?at el segle passat. Ja sigui perqu¨¨ era un espai ocupat pel servei a les cases de la burgesia o b¨¦ per la dona en les fam¨ªlies treballadores, ni arquitectes ni pensadors van dedicar-hi gaires esfor?os ni temps. ¡°?s una q¨¹esti¨® ideol¨°gica i que revela la poca consideraci¨® cap a aquesta pe?a de l¡¯habitatge i la feina que s¡¯hi feia, malgrat que sempre ha estat vital¡±, apunta Isabel Segura, historiadora especialitzada en el per¨ªode modern de Barcelona i en la hist¨°ria de les dones que ha publicat el llibre Cuines de Barcelona. El laboratori dom¨¨stic de la ciutat moderna 1859-1976 (Comanegra). Un treball que reflexiona sobre l¡¯evoluci¨® de la cuina en quatre etapes diferenciades: entre el 1859 i el 1896, amb les idees d¡¯Ildefons Cerd¨¤ i Pere Garcia F¨¤ria; entre el 1897 i el 1929, amb exemples com la cuina de la Pedrera ¡ªse¡¯n conserva una intacta¡ª i les cases barates; el per¨ªode de la Rep¨²blica fins a la fi de la Guerra Civil, i des de llavors fins al 1976, l¡¯etapa del franquisme i dels primers pol¨ªgons d¡¯habitatges amb l¡¯embranzida de la ind¨²stria de l¡¯electrodom¨¨stic i l¡¯estandarditzaci¨® del disseny.
La historiadora Isabel Segura investiga a ¡®Cuines de Barcelona¡¯ m¨¦s d¡¯un segle de canvis
¡°No ha estat f¨¤cil trobar literatura i, sobretot, imatges de cuines¡±, explica l¡¯autora, que per fer el llibre s¡¯ha submergit, sobretot, en els arxius del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya (COAC), l¡¯administratiu, el de la Bonnemaison i moltes revistes. La mem¨°ria dels projectistes dels edificis ha estat una de les seves principals fonts d¡¯informaci¨®. Una de les coses que crida l¡¯atenci¨® ¨¦s que els arquitectes no fan fotografies de les cuines. A Barcelona, Cerd¨¤ ¨¦s el que, en idear l¡¯Eixample, teoritza sobre aquests espais: ¡°Les cuines no surten gaire ben parades en la distribuci¨® de la casa. Tenen una superf¨ªcie escass¨ªssima¡±. El retrat de les cuines fins a mitjans del segle XIX era el d¡¯un habitacle fosc, mal ventilat i ple de fum, amb les conseq¨¹ents emanacions de carb¨®, ja que era l¡¯element que les feia funcionar. No va ser l¡¯¨²nic que va impulsar un canvi de disseny. El tamb¨¦ urbanista Garcia F¨¤ria va exigir a l¡¯Ajuntament de Barcelona que cre¨¦s una normativa perqu¨¨ els propietaris i constructors de l¡¯¨¨poca destinessin un espai digne a la cuina. ?s Cerd¨¤ qui disposa la cuina amb ventilaci¨® directa als patis interiors dels edificis, per exemple. Eren unes cuines que tampoc tenien gaire misteri, ja que les peces fixes solien ser la disposici¨® de la pica i els fogons. Si hi havia armaris o taules depenia dels diners i de l¡¯espai.
¡°Despr¨¦s de Cerd¨¤, a Barcelona, es produeix un gran buit sobre el pensament sobre la cuina perqu¨¨ no interessa ning¨²¡±, apunta la historiadora. A partir de l¡¯¨²ltim ter? del segle XIX, on es va construir m¨¦s a Barcelona va ser a la Dreta de l¡¯Eixample i una de les cuines amb la distribuci¨® i els elements m¨¦s singulars d¡¯aquella ¨¨poca va ser la de la Pedrera, coneguda com a Casa Mil¨¤, ¡°encara que per ser justos hauria de ser la Casa Segimon perqu¨¨ va ser Roser Segimon, que es va casar en segones noces amb Pere Mil¨¤, qui la va pagar¡±, subratlla l¡¯autora del llibre, que ho ha pogut comprovar en els arxius de llic¨¨ncies, en qu¨¨ els permisos i tr¨¤mits estaven signats per ella o pel seu marit en representaci¨® d¡¯ella. Es tracta d¡¯una pe?a que se situa prop del menjador, encara que a?llada, amb espai suficient per a tots els elements. Bona part dels edificis que es construeixen en aquella ¨¨poca situen la cuina a la fa?ana que dona a l¡¯interior d¡¯illa. Aix¨° es pot considerar un progr¨¦s, ja que fins llavors, l¡¯inici del per¨ªode de la burgesia industrial, les cuines se situaven en un cul-de-sac per evitar les males olors. Mentrestant, a les barraques i en les construccions aixecades per als obrers, la cuina i el menjador era tot en un espai: ¡°Durant d¨¨cades aquesta distribuci¨® va ser menyspreada per constructors i arquitectes, que l¡¯associaven al barraquisme¡±, comenta l¡¯autora, que ironitza amb la realitat que aquesta distribuci¨® ¡ªper¨° molt m¨¦s ¨¤mplia¡ª ¨¦s precisament una de les tend¨¨ncies que anys m¨¦s tard va irrompre amb for?a amb el model de la cuina americana.
Un somriure femen¨ª
Ni tan sols el racionalisme va influir a l¡¯hora de millorar les cuines. Resulta demolidora la reflexi¨® que fa Le Corbusier sobre aquesta estan?a: ¡°Fer de la vostra cuina el lloc d¡¯un somriure femen¨ª¡±. Somriures per¨° en un habitacle que se seguia projectant en una pe?a petita ¡ªon tot just hi cabia una persona¡ª i amb poca llum, ja que la situaven damunt de prestatgeries, com van fer a la Casa Bloc, projectada pels arquitectes Sert, Subirana i Torres a Sant Andreu.
"A excepci¨® de Cerd¨¤, hi ha un gran buit perqu¨¨ la pe?a dels pisos no interessava ning¨²¡±
El canvi de la cuina econ¨°mica a gas, primer, i, sobretot, a l¡¯electricitat, despr¨¦s, va ser una aut¨¨ntica revoluci¨®. ¡°?s clar que tot deriva d¡¯un inter¨¨s econ¨°mic perqu¨¨ no cal oblidar que s¨®n les empreses armament¨ªstiques dels Estats Units les que despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial es transformen en grans ind¨²stries productores de tot tipus d¡¯electrodom¨¨stics¡±, adverteix la historiadora. El llibre recull una ¨¤mplia mostra de les campanyes publicit¨¤ries d¡¯electrodom¨¨stics, com el de la batedora Moulinex, que ¡°allibera la dona¡± a partir de la d¨¨cada dels seixanta. Una publicitat destinada a la dona, que seguia sent la principal treballadora a la cuina, i que sempre apareixia magn¨ªfica en els anuncis. Les xifres que ha recollit l¡¯autora de la producci¨® d¡¯electrodom¨¨stics s¨®n reveladores: la producci¨® de neveres el 1960 era de 30.000 unitats, i quatre anys despr¨¦s, de 400.000; en aquest mateix per¨ªode les rentadores van passar de 77.000 a 300.000.
Els interessos de les empreses d¡¯electrodom¨¨stics van ser uns estranys companys de viatge del creixent moviment feminista. A Barcelona, el canvi de plantejament va venir, tamb¨¦, amb les mobilitzacions de dones a partir de la d¨¨cada dels setanta: ¡°Com en moltes altres q¨¹estions, les Primeres Jornades Catalanes de la Dona del 1976 van ser determinants perqu¨¨ es va discutir sobre les condicions del treball dom¨¨stic que feien les dones i el de la cuina ¨¦s un dels principals¡±, subratlla Segura, que ironitza sobre la import¨¤ncia i l¡¯impacte de cinema nord-americ¨¤ en l¡¯evoluci¨® de les cuines en espais grans i lluminosos: ¡°Doris Day, no t¡¯ho agrairem mai prou¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.