¡°Les s¨¨ries mataran el llegir literatura o for?aran a escriure d¡¯una altra manera¡±

Les vides oposades de dues bessones ¨Ci les contradiccions amb els seus somnis¨C permeten a l¡¯arquitecta Marta Rojals (la Palma d¡¯Ebre, 1975) tornar a demostrar les seves habilitats per al di¨¤leg i el retrat psicol¨°gic i sociol¨°gic a la novel¡¤la El cel no ¨¦s per a tothom (Anagrama), despr¨¦s dels inopinats ¨¨xits de Primavera, estiu, etc¨¨tera (2011) i L¡¯altra?(2014). Malgrat restar en l¡¯anonimat (no vol fotos ni entrevistes personals) i fugir d¡¯estudi, com repeteix un dels seus personatges: "esquivar segons quines preguntes no evita necess¨¤riament d¡¯obtenir-ne les respostes".

Pregunta. La divisa d¡¯El cel no ¨¦s per a tothom podrien ser els estralls de la fam¨ªlia en els seus membres, les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯¡°haver nascut en un niu d¡¯una fam¨ªlia defectuosa, un niu podrit¡±, com escriu, salpebrat amb una mena de duel a l¡¯estil Karam¨¤zov?

Resposta. Les trifulgues entre germans donen molt de joc. La premissa mateix que la fam¨ªlia no es tria, la idea que ¨¦s com una mena de fat indefugible, ja ¨¦s for?a liter¨¤ria per si mateixa i permet recrear un ventall infinit de conflictes. En certa manera serien com versions en miniatura dels conflictes propis de la societat.

P. Dostoievski ha funcionat com a model?

R. De tot el que llegeixo en trec coses per aprendre i per imitar. Ara llegeixo molt autores, per equilibrar una balan?a personal coix¨ªssima, amb una majoria aclaparadora d¡¯autors. ?ltimament he gaudit molt amb Natalia Ginzburg, Llucia Ramis, Maggie O¡¯Farrell, Eva Baltasar, Alice Munro... S¨ª que em va passar, per¨°, que quan havia trobat la f¨®rmula sandvitx passat-present-passat, quan ja tenia el llibre encarrilat, va i ensopego la mateixa estructura en altres novel¡¤les. I jo que em pensava que havia descobert una petita sopa d¡¯all... En la cosa de l¡¯escriure, ja est¨¤ tot inventat.

P. Potser el problema de la literatura avui ¨¦s que, com que est¨¤ tot inventat, s¡¯ha deixat prendre la supremacia de la narrativitat per altres formes, com les s¨¨ries.

R. Aix¨° de les s¨¨ries ho visc com una revoluci¨®. O mataran el llegir literatura, si no ho han fet ja, o for?aran a escriure d¡¯una altra manera, encara no s¨¦ com. El m¨®n d¡¯ara ¨¦s visual, els cervells dels nous lectors s¨®n visuals, i moltes s¨¨ries de refer¨¨ncia s¨®n narraci¨® pura, literatura fins i tot, perqu¨¨ el tractament ¨¦s el mateix que tindria un llibre, m¨¦s el que hi afegeix el llenguatge visual, que tamb¨¦ pot ser sotm¨¨s a interpretaci¨®, com el de la lletra. Crec que ¨¦s un repte amb el qual no compt¨¤vem, potser els escriptors estrella del futur seran els guionistes, a mi em fan una enveja brutal.

P. Es fa dif¨ªcil de creure-la quan diu que quan escriu no planifica: els jocs s¨®n constants, des de formals (repeticions de frases o pensaments) fins a jocs de miralls entre els personatges i les seves circumst¨¤ncies...

¡°S¨ª que em preocupa la degradaci¨® del catal¨¤, per aix¨° la intento tractar d¡¯una manera o altra¡±

R. En aquest llibre no puc dir pas el mateix que amb els anteriors, aquesta vegada tenia molt clara la hist¨°ria que volia explicar. Tenia al cap cadascuna de les vinyetes clau del c¨°mic i nom¨¦s?havia de passar-les per escrit. Doncs b¨¦, potser per aix¨° em va costar molt¨ªssim de passar a lletra, perqu¨¨ era un sistema nou per a mi. Per una altra banda, tamb¨¦ estava acostumada a centrar-me en un o dos personatges potents i la resta, deixar-los com a sat¨¨l¡¤lits, amb tractaments m¨¦s difuminats, i aqu¨ª tot s¡¯ha multiplicat: el nombre de personatges principals, les vides per explicar, les hores de feina, el gruix de la hist¨°ria, la fatiga...

P. En aquest joc de miralls, les dues germanes, tan diferents, en el fons han de triar el mateix: entre un home que sempre hi ser¨¤, oferint un futur estable, com cal i clar, i el que no hi ¨¦s mai i que no ofereix m¨¦s que instants i implica anar contra l¡¯establert, la pura (i perillosa) heterod¨°xia...

R. S¨ª, ¨¦s una de moltes coses que han de triar, i tamb¨¦ una de les moltes que tenen en com¨² i que no saben. M¡¯agradava imaginar-me el lector jugant a descobrir aquestes similituds, com en un joc de les set difer¨¨ncies a la inversa.

P. Fa la sensaci¨® en els seus llibres que els homes, en general, no entenen les dones que els envolten o, el que seria pitjor, que els ¨¦s igual entendre-les o no perqu¨¨ ells van a la seva...

M¨¢s informaci¨®n

Anagrama publicar¨¤ la tercera novel¡¤la de Marta Rojals, ¡®El cel no ¨¦s per a tothom¡¯

¡°Escriure em posa malalta, literalment i metaf¨°ricament¡±

R. Cada personatge ¨¦s un m¨®n, i els dels meus llibres, sobretot els secundaris, tendeixen a ser arquet¨ªpics. Si hi he de pensar, no s¨¦ per qu¨¨ toco m¨¦s aquest tipus d¡¯home.

P. Com a deessa creadora ¨¦s especialment cruel amb els seus personatges, i els hi destina una vida ben contr¨¤ria a la que haurien volgut: els contrastos de les castes socials dels homes (aviadors de tercera generaci¨®, el llinatge dels Ferragut) ¨¦s especialment xocant amb la casta de les germanes...

R. No ho havia pensat en termes de castes, per¨° m¡¯agrada aquesta lectura. De fet, volia que aquest llibre estigu¨¦s ple de simbolismes, que cada cosa que passa als protagonistes, o que els afecta o que provoquen tamb¨¦ es pogu¨¦s interpretar en un pla m¨¦s simb¨°lic: des de la malaltia del pare, un home aficionat als avions a qui li falta l¡¯aire, fins a les professions dels fills, les seues relacions amb les parelles i entre ells mateixos, la meteorologia, fins i tot: una ventada que acompanya i respon en intensitat a una discussi¨® entre germans... Em divertia fer aquestes tries pensant en segones. Les relacions de poder, tant real com metaf¨°ric, es tracten de moltes maneres dins i fora de la fam¨ªlia, i aquesta de les castes en podria ser una.

P. Reapareix una mena de necessitat dels seus personatges de tornar a les arrels, a casa, com ja feia l¡¯?lia a Primavera, estiu..., per donar sentit a la vida d¡¯un, com si, per b¨¦ o per mal, el que hem viscut d¡¯infants fos l¡¯¨²nic que acaba donant sentit a la vida. Potser ¨¦s determinaci¨®...

R. Em surt sense buscar-ho, potser s¨ª que deu ser determinaci¨®. En tot cas, ¨¦s una q¨¹esti¨® que m¡¯interessa o que, com que tots hem estat petits, fins i tot els lectors s¡¯hi poden sentir identificats... En tornar a casa hom busca, crec, tornar a la sensaci¨® de confort del bressol, quan tenies alg¨² per sobre teu que et protegia de les amenaces externes.

P. Tamb¨¦ ¨¦s curiosa l¡¯ambientaci¨® de la seva obra: retorn al poble a Primavera...; vida a Barcelona a L¡¯altra i, ara, un punt de neoruralisme... Hi ha voluntat de fris sociol¨°gic en la seva obra?

R. Aix¨ª com el segon llibre vaig voler que fos l¡¯ant¨ªtesi del primer, en el tercer vaig mirar tamb¨¦ d¡¯emplenar forats, com un tengui-falti. Vaig pensar que aquest tercer es podia localitzar en una poblaci¨® mitjana, a cavall dels dos mons. Pel que fa al fris sociol¨°gic, quan vols escriure una hist¨°ria que sembli realista, es fa molt dif¨ªcil passar per alt els aspectes sociol¨°gics, com tamb¨¦ els culturals o els hist¨°rics.

P. Hi ha veladament a la novel¡¤la el tema del fet diferencial catal¨¤, vist pels de fora de Catalunya com una raresa, o aix¨° d¡¯haver-se de justificar per ser diferents... Som ben lluny d¡¯all¨° d¡¯en Francesc Pujols que pel fet de ser catal¨¤ ho tindr¨ªem tot pagat. I sembla que la cosa s¡¯encrespa, a sobre...

¡°Potser les xarxes socials permeten un grau d¡¯impostura superior i aix¨° pot ser alliberador per a molts¡±

R. Tot ¨¦s q¨¹esti¨® de versemblan?a: si fas un personatge que viu entre Barcelona i Madrid, intentes que ho visqui com qualsevol persona que es trobi en la mateixa situaci¨®. Pel que fa a la situaci¨® pol¨ªtica, ho veig amb ganes d¡¯arribar al final.

P. Tamb¨¦ es pot deduir de la lectura d¡¯El cel... que la mentida ¨¦s un dels grans motors de la vida humana: una mentida llanc¨ªvola contra els altres, per¨°, sobretot, contra un mateix. Vaja, que ens mentim molt m¨¦s del que seria saludable i potser ara m¨¦s que abans...

R. M¡¯agrada aquesta lectura, tamb¨¦. Podr¨ªem parlar de la mentida que salva. Potser les xarxes socials permeten un grau d¡¯impostura superior, i aquesta possibilitat pot ser alliberadora per a molts, des del trol que hi canalitza la seua mala llet fins al nano t¨ªmid que pot desinhibir-s¡¯hi sense les servituds del cara a cara.

P. Hi sura tamb¨¦ un dels seus grans leitmotivs, el del g¨¨nere: les dones. No pot semblar que s¨®n castigades per tenir un comportament independent? No madamebovarieja, aquesta novel¡¤la?

R. De nou, si tractes d¡¯escriure una hist¨°ria versemblant, la font ¨¦s la realitat mateixa, nom¨¦s cal parar els cinc sentits. Per tant, les vicissituds de les protagonistes no poden ser diferents de les que ensopegava fa deu, vint anys, qualsevol professional contempor¨¤nia seua. I que encara ensopeguen ara, per anys que passin.

P. L¡¯altre gran leitmotiv de la seva escriptura ¨¦s la llengua, fins a l¡¯extrem que els personatges nom¨¦s els coneixem gaireb¨¦ pel que diuen o pensen. Per qu¨¨ defuig tant les descripcions f¨ªsiques?

R. No sabia que fes la sensaci¨® que defujo les descripcions f¨ªsiques. Deu ser que no m¡¯hi esplaio especialment, tret que em sembli que un nas, o un cul, o un queixal que falta, per exemple, t¨¦ rellev¨¤ncia per a la narraci¨®. Pots trobar que del germ¨¤ se¡¯n descriu tota l¡¯est¨¨tica, perqu¨¨ acompanya la seua personalitat, i no tant la d¡¯un cunyat seu, que amb una americana i una corbata ja en tens una idea feta. D¡¯altres vegades, el f¨ªsic s¡¯explica indirectament, mencionant el reflex d¡¯una llum a la coroneta de tal personatge, per exemple, en gestos com el d¡¯una filla d¡¯amagar-se una panxa acomplexada sota un coix¨ª, en la mirada dels altres que es fixen que fas ulleres o que tens un perfil que ¨¦s aix¨ª o aix¨¤. Podr¨ªem dir que vaig cas per cas.

P. De nou hi ha un gran esfor? per recollir un l¨¨xic oral, del ¡°catal¨¤ que es parla¡±, per¨° cada cop est¨¤ m¨¦s contaminat de barbarismes... Sembla, fins i tot, que la fam¨ªlia se¡¯n foti, de la manera gramaticalment correcta de parlar de l¡¯Eva, que ha de corregir a tothom...

R. Certament ho sembla perqu¨¨ ¨¦s el que sol fer la gent, ridiculitzar el catal¨¤ correcte, i tamb¨¦ ho intento reflectir. I s¨ª que em preocupa la degradaci¨® del catal¨¤, molt, per aix¨° sempre la intento tractar d¡¯una manera o altra, a manera de den¨²ncia. Per¨°, esclar, l¡¯opci¨® de reflectir els barbarismes, els calcs, els vicis fon¨¨tics i totes les transgressions que et puguis imaginar, perqu¨¨ no faci m¨¦s mal que b¨¦, requereix la complicitat del lector, que tamb¨¦ ha de distingir-los, per poder participar de les picades d¡¯ullet sense la crossa permanent de les cursives, que en aquest llibre s¡¯han reservat per posar ¨¨mfasi.

P. Quim Monz¨® va comentar, quan va guanyar el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes, que ¡°el catal¨¤ est¨¤ sota m¨ªnims¡±, que el problema de la llengua havia quedat arraconat pel tema pol¨ªtic i temia per una ¡°irlanditzaci¨® del catal¨¤¡±. Comparteix aquest neguit?

R. Sobre la llengua, faig meus cadascun dels neguits de tothom que se¡¯n preocupa, especialment dels que en saben m¨¦s, que tenen la mesura exacta de la situaci¨®. La resta ¨¦s parlar per parlar.

P. Com s¡¯explica que, amb m¨¦s de tres d¨¨cades d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica, siguem on som?

R. Aix¨° tamb¨¦ m¡¯ho pregunto jo.

P. Una de les conclusions morals de la novel¡¤la seria que la mentida ¨¦s un motor de la vida, constant, per¨° no tant les que ens diuen els altres com les que ens dediquem a nosaltres mateixos, com si la vida fos poca cosa m¨¦s que un gran autoengany...

R. Si digu¨¦s que ¨¦s una de les conclusions que pretenia, quedaria molt b¨¦, per¨° no seria cert del tot. M¡¯agrada aquest punt de vista, i tant.

P. La m¨¦s temible de les conclusions, per¨°, podria ser, citant una frase seva: ¡°Que petites es veuen les persones, costat per costat dels seus somnis¡±. No s¨¦ si en el seu cas mai hauria pensat que sent arquitecta arribaria a tenir aquest impacte com a escriptora.

R. No hi havia pensat, en com aniria tot, m¡¯ho he anat trobant. Per una altra banda, se sol donar molt per descomptat que l¡¯aspiraci¨® de tot autor ¨¦s poder dedicar-se full-time a l¡¯escriptura, per¨° no ¨¦s el meu cas.

P. Desconec el percentatge d¡¯experi¨¨ncia vital que deixa vost¨¨ en cada novel¡¤la. En qualsevol cas, la traject¨°ria ¨¦s clara: la seva aposta ¨¦s per la ficci¨® m¨¦s cl¨¤ssica, no sembla abonada a la pand¨¨mia de l¡¯autoficci¨®. Adri¨¤ Pujol deia a Quadern fa poc: ¡°El 90% del llibre catal¨¤ d¡¯avui es autoficci¨® barata mal feta¡±. I que el globus literari catal¨¤ estava molt inflat, en part per aix¨°...

R. ?s molt curi¨®s, molts professionals m¡¯han parlat de l¡¯autoficci¨® com un g¨¨nere en auge, i jo no n¡¯era gens conscient, fins fa pocs mesos no coneixia el terme, i aix¨° que havia llegit uns quants llibres dels que surten quan busques la paraula a Google. Llavors penses: El carrer estret, de Josep Pla, era autoficci¨® i aleshores se¡¯n deia d¡¯una altra manera? Perqu¨¨, si ¨¦s aix¨ª, potser nom¨¦s ¨¦s una q¨¹esti¨® de denominacions i es tracta d¡¯un exercici que sempre s¡¯ha fet, no ho s¨¦.

P. Marta Rojals ¨¦s a les seves novel¡¤les?

R. Hi soc en la mesura que en soc l¡¯autora, suposo que tots els autors escriuen sobre el que els interessa compartir, i aqu¨ª hi ha el seu reflex. Sobre la situaci¨® de la literatura catalana, em mullaria si pogu¨¦s, per¨° em falta informaci¨®. No conec aquest m¨®n, el meu ambient ¨¦s un altre, amb interessos molt diferents de la literatura: sobre llibres, nom¨¦s en parlem quan surten els meus, m¨¦s per l¡¯an¨¨cdota que per res, o sigui que m¨¦s enll¨¤ de llegir-los, la resta ¨Cles teories, els possibles debats, les modes...¨C em desperta m¨¦s mandra que curiositat.

P. Costa d¡¯entendre la seva negativa a deixar-se veure en p¨²blic ja a aquestes altures de la seva traject¨°ria. No es pot llegir, aquesta actitud, precisament, com una estrat¨¨gia comunicativa i medi¨¤tica de la qual vol fugir? Qu¨¨ aporta, liter¨¤riament, professionalment parlant, a la seva obra aquest anonimat?

R. M¡¯aporta preguntes com aquestes, que entenc que se les puguin fer les persones que no em coneixen, per aix¨° no m¡¯hi encaparro. Nom¨¦s espero que el llibre estigui per damunt dels passatemps extraliteraris; al final, el lector ¨¦s qui mana, qui t¨¦ l¡¯¨²ltima paraula sobre el que escric: aix¨° ¨¦s l¡¯¨²nic que importa.