¡°Escriure em posa malalta, literalment i metaf¨°ricament¡±

Se l¡¯esperava, per¨° no la veuran. El seu debut el 2011 amb Primavera, estiu, etc¨¨tera va fer obrir ulls i orelles. Qui ¨¦s? Marta Rojals (la Palma d¡¯Ebre, 1975). Un arquitecta que tradueix i edita llibres d¡¯arquitectura. ¡°Una arquitecta amb aficions¡±, diu a la xarxa. No entrevistes presencials. No presentacions. No fotos... No ella: nom¨¦s la seva obra. Invisiblement visible, ara arriba amb L¡¯altra (RBA-La Magrana). Quedem amb puntualitat virtual pel xat. Pico amb les tecles. Obre: ¡°Hola, quan vulguis¡±. Entrem.

?S¡¯arromanga, per¨° ben arromangada. ¡°M¡¯ho he pres molt seriosament, per¨° ¨¦s que tinc molt respecte per qui ho ha de llegir¡±, diu Rojals. Llegit. I ara li dic: Primavera, estiu, etc¨¨tera deixa un gust de ¡°Buf!¡±. L¡¯altra ¨¦s un Uf! Per¨° un uf, uf...: ¡°?s m¨¦s exigent amb el lector, molt m¨¦s que Primavera... Ja en demano disculpes. Crec que no deixa que es relaxi. Per¨° ¨¦s part de la tensi¨® de la hist¨°ria. I m¡¯agrada intentar transmetre al lector el mateix que passa als personatges. La protagonista ¨¦s una tensi¨® permanent¡±.

Uf: aix¨ª construeix Rojals. Arquitecta de paraules, dissenyadora de sentiments. Nom¨¦s cal mirar l¡¯edifici literari. De l¡¯estructura de la novel¡¤la en diu ¡°el penja-robes¡±. Entrin dins i veuran ¡°els sentiments i les emocions al damunt del penja-robes. I a L¡¯altra, tot ficat en un armari¡±. Uf. Surt zigzaguejant la flaire de L¡¯altra. Es cargola com un mal de coll dom¨¨stic. A l¡¯obra es cuina estofat de crisi. Tot el pis, tot el carrer n¡¯¨¦s ple. Crisi, en plural i en singular, amb maj¨²scules i min¨²scules: feina, personal, parella... Anna i Manel, els protagonistes, tan a prop i tan lluny. I enmig, ai... ¡°Una de les poques coses que tenia clares quan no tenia ni idea de per on aniria la hist¨°ria ¨¦s que volia intentar tractar el cant¨® fosc de les persones. No ho vaig pensar aix¨ª, que a llibre passat sembla f¨¤cil de dir, per¨° aix¨° de l¡¯altra cara era una idea que m¡¯atreia¡±. L¡¯altra cara corre esperitada per passadissos de bits, p¨ªxels, wifis, xarxes... L¡¯altra cara ¨¦s una habitaci¨® de secrets tancats amb el forrellat d¡¯una tecla... Anna, Annona, Nona... Qui ets? Qu¨¨ vols? Mirall esquerdat en bocins: ¡°Imagina¡¯t que les persones fossin tan felices com al Facebook! Quina harmonia a les cases. Quina conc¨°rdia. Seria meravell¨®s. O que fossin tan intel¡¤ligents com al Twitter... Per¨° aquesta imatge que donem aqu¨ª i all¨¤ ¨¦s aix¨°: la imatge del que t¨¦ valor per a nosaltres, del que ens agrada projectar¡±. Vides de pantalles que s¡¯estavellen amb el mirall del rebedor de casa. Ets tu, Rojals? N¡¯hi ha que creuen que Primavera..., i tamb¨¦ passar¨¤ amb L¡¯altra, ¨¦s autobiogr¨¤fica. Ets tu? ¡°Una de les coses que m¡¯han portat a repetir era que es don¨¦s per fet que Primavera... era una autobiografia. Quan t¡¯esforces per fer una ficci¨® ho trobes injust, per¨° b¨¦, tamb¨¦ crec que era natural que ho pensessin si ho llegien aqu¨ª i all¨¤. La imaginaci¨® no ¨¦s exclusiva dels autors de llibres¡±.

¡°Si les persones fossin tan felices i intel¡¤ligents com a Facebook i Twitter... Per¨° ¨¦s el que

Pica l¡¯ullet digital, com una xiqueta que guaita des de darrere la porta. Per aix¨° no podem deixar d¡¯imaginar-la: Rojals de petita escoltant totes les converses i desant-les en capsetes. Rojals de gran fent el mateix: ¡°S¨ª, sempre tinc una antena parada, sempre. M¡¯agrada molt escoltar. Al carrer, al metro, a l¡¯autob¨²s, en un sopar d¡¯amics, sempre fan broma dient: ¡®?hu, que ara aix¨° ho traur¨¤¡¯¡±.

Rojals, doncs, a peu d¡¯obra global, reconstructora dels enderrocs de la realitat. ¡°La versemblan?a ¨¦s molt important per a mi. ?s com un punt de suport. No m¡¯agrada gaire documentar-me, per¨° s¨ª manegar-m¡¯ho perqu¨¨ el que escric sembli real. Busco la for?a del text, dels personatges, de l¡¯ambient, en aix¨°. Que sembli de veritat¡±. Rojals ens empaita: a l¡¯hora de fer el caf¨¨ per esmorzar, a l¡¯hora de picar l¡¯ascensor per fer nones... i ens pispa els di¨¤legs davant dels nostres nassos: ¡°Potser la gr¨¤cia ¨¦s que aquest realisme permet que a qualsevol lector li soni familiar el que llegeix, l¡¯implica, s¡¯hi pot sentir part¨ªcip. ?s com si l¡¯autor li digu¨¦s al lector: ¡®Ei, tu i jo sabem que jo s¨¦ que tu saps...¡¯¡±.

Aix¨ª, junts, lector i autora, obrim la porta de casa. Visita d¡¯obres. Ens agrada i ens fa patir: perqu¨¨ ¨¦s casa nostra. I ella, sense dir res, ens va passant m¨¦s totxos emocionals. Ens arromanguem plegats: ¡°Crec que la hist¨°ria de L¡¯altra no s¡¯entendria igual si no impliqu¨¦s el lector, si no requer¨ªs la seva complicitat i la seva col¡¤laboraci¨® a l¡¯hora d¡¯encaixar les peces. Tamb¨¦ crec que ¨¦s bonic veure com vas component el quadre a mesura que avances les p¨¤gines, com un trencaclosques ¡ªara una pe?a, m¨¦s enll¨¤ una altra¡ª, fins que tens tot el mosaic¡±.

I sembla que ja acabem, per¨° no; ella, com una Sagrada Fam¨ªlia... ¡°S¨ª, mai no acabaria, si fos per mi. Reescriuria fins a l¡¯infinit¡±. Guaiteu-la com endre?a la seva habitaci¨®: ¡°Escriure em posa malalta, literalment i metaf¨°ricament. Per¨° reescriure em diverteix molt, molt. No faria res m¨¦s. Per¨° per a reescriure necessites tenir alguna cosa escrita, aix¨ª que no hi ha cap pa que no costi una coca, que diuen les iaies¡±.

Molt b¨¦, doncs: tenim alguna cosa al forn? ¡°Escriure sempre estic escrivint alguna cosa o altra¡±. Per¨° vol seguir escrivint novel¡¤la, articles com fa per a Vilaweb , no-ficci¨®? ¡°Cada vegada veig m¨¦s clar que el vici d¡¯escriure dep¨¨n poc de la voluntat de fer-ho o no. Quan agafes el paper ¡ªel document de Word¡ª ja ets pell¡±. Aix¨ª, hi haur¨¤ propera novel¡¤la? ¡°Ara mateix tinc la mateixa sensaci¨® d¡¯alleugeriment que despr¨¦s de Primavera..., no hi penso¡±. Buf, va dir ella. Uf, diem els lectors.