Arrencar la paraula de l¡¯altre

Albert Rivera i In¨¦s Arrimadas arrencant lla?os grocs, 80 encaputxats en operaci¨® de neteja nocturna d'aquest emblema tan ofensiu. Els l¨ªders baixen al carrer, els m¨¦s aguerrits de les bases s'erigeixen en comando patri¨°tic. Diuen que ho fan per des¨ªdia del Govern. ?s a dir, en suplantaci¨® d'una autoritat que consideren que est¨¤ eludint la seva responsabilitat. O sigui que li demanen al Govern que restringeixi la llibertat d'expressi¨®. Albert Rivera no ha resistit la pressi¨® dels qui, en el seu entorn medi¨¤tic, busquen aur¨¨ola d'herois magnificant les amenaces de sectors de l'independentisme que en bona part viuen de la publicitat que els donen els seus enemics. Rivera ha acabat baixant al carrer i col¡¤locant els seus en ordre de baralla.

Un dels problemes d'aquest conflicte ¨¦s l'enorme sensibilitat de cadascuna de les parts al soroll que generen els seus entorns m¨¦s radicals. I, en aquest sentit, Rivera ha actuat com Puigdemont quan no es va atrevir a convocar eleccions perqu¨¨ el qualificaven de tra?dor, o com els l¨ªders sobiranistes que reconeixen en privat els l¨ªmits de l'envit per¨° segueixen alimentant el foc sagrat amb els seus discursos i les seves amenaces. Una depend¨¨ncia que revela falta d'autoritat.

Amb els moviments d'aquests ¨²ltims dies, l'estrat¨¨gia de Ciutadans ha quedat clara: la confrontaci¨®. Cal aconseguir que l'independentisme caigui en les provocacions per poder marcar-lo definitivament amb l'estigma de la viol¨¨ncia. I evitar aix¨ª que el conflicte s'obri i apareguin noves aliances i adquireixin protagonisme altres actors. ?s el mateix p¨¤nic que sent Puigdemont. Ciutadans necessita l'estrat¨¨gia de fronts, sense espai per a la complexitat i per al reconeixement real del problema. Fer de l'adversari l'enemic, estigmatitzar-lo com a retr¨°grad, antidemocr¨¤tic i violent. I ¨¦s preocupant la complicitat que troba en bona part dels mitjans de comunicaci¨®. I l'abs¨¨ncia de veus alienes a l'independentisme advertint dels perills d'una estrat¨¨gia alimentada amb la perversa doctrina que nom¨¦s la confrontaci¨® pot evitar la dictadura (sospitosa idea en uns temps en qu¨¨ Europa vira cap a l'autoritarisme postdemocr¨¤tic).

Ciutadans ha rebut un cop fort. La sup¨¨rbia ¡ªestigma dels febles¡ª ha ennuvolat la ra¨® a Rivera i la moci¨® de censura i la crisi del PP l'han agafat en fora de joc. Es veia president del Govern espanyol i va veure com el seu espai s'estrenyia de la nit al dia. Casado ¨¦s un adversari m¨¦s dif¨ªcil que Rajoy per a Rivera, perqu¨¨ l'argument generacional ja no compta i perqu¨¨ ha assumit la deriva de la dreta europea, que Ciutadans va traslladar aqu¨ª despla?ant-se a l'extrema dreta. Baixar al carrer ¨¦s un gest amb un doble objectiu: apostar per noves mesures d'excepci¨® per acorralar S¨¢nchez i desafiar Casado en la lluita pel t¨ªtol de Salvini espanyol. El silenci de tantes veus liberals o progressistes espanta. No tot s'hi val contra el dimoni independentista

Est¨¤ en joc la llibertat d'expressi¨®. La cr¨ªtica i el q¨¹estionament de les institucions i de les decisions que prenen ¨¦s un dret essencial en democr¨¤cia, com ho ¨¦s la natural iconocl¨¤stia contra s¨ªmbols i representacions de l'Estat. Una societat que no ¨¦s capa? de generar la seva pr¨°pia negativitat est¨¤ anestesiada. Expressar mitjan?ant un s¨ªmbol ¡ªels lla?os grocs¡ª la indignaci¨® que amplis sectors de la societat catalana senten contra la situaci¨® dels presos sobiranistes pot ser cursi, per¨° ¨¦s un exercici perfectament leg¨ªtim de llibertat d'expressi¨®. Qualsevol que estigui disconforme pot muntar totes les campanyes i mobilitzacions que cregui necess¨¤ries per combatre-la. Per¨° no destruir els signes amb qu¨¨ s'expressa l'adversari. Arrencar la paraula de l'altre ¨¦s una agressi¨®. Sorpr¨¨n que sectors tan sensibles a qualsevol exc¨¦s de l'independentisme siguin tan ben¨¨vols amb Ciutadans i la seva estrat¨¨gia de la tensi¨®. I contribueixen a emparar-lo en un legalisme de via estreta que confon la realitat amb la llei.

Es parla de la neutralitat de l'espai p¨²blic. No, no ¨¦s neutral, ¨¦s de tots, que ¨¦s molt diferent. L'espai p¨²blic ¨¦s l'¨²nic al qual accedim en igualtat de condicions sense pagar peatges. ?s el lloc natural de l'expressi¨® lliure. I el que vol expressar-se, que ho faci: amb les seves pr¨°pies banderes, no arrencant les dels altres. Ciutadans ha aconseguit fer sortir al carrer l'espanyolisme a Catalunya, per¨° qu¨¨ pret¨¦n ara? Fer-ne fora els altres?