El pla contra el frau de Colau permet recaptar 18 milions m¨¦s

L'Ajuntament de Barcelona ha engegat un pla global de lluita contra el frau fiscal que ha perm¨¨s recaptar 18 milions d'euros m¨¦s nom¨¦s amb les inspeccions a grans empreses (el¨¨ctriques, superf¨ªcies comercials o constructores). L'Institut Municipal d'Hisenda ha creuat dades amb altres institucions, cosa que li ha perm¨¨s detectar, per exemple, activitats econ¨°miques que no estaven donades d'alta. Gr¨¤cies al pagament de l'impost de residus d'aquestes empreses, el Consistori preveu recaptar aquest any 10 milions m¨¦s del que ¨¦s habitual.

A Barcelona hi ha un impost municipal que grava la recollida comercial de residus. El paga tothom que desenvolupa una activitat econ¨°mica: des d'un restaurant fins a un despatx d'arquitectes, passant per una sabateria. ?s un impost que es paga a finals d'any i que anualment aporta 16,9 milions a l'Institut Municipal d'Hisenda. Aquest any, nom¨¦s fins al juny, la recaptaci¨® s'ha multiplicat per 13 respecte a l'any passat, un 1.358%, i arriba als 9,5 milions (el 2017, a hores d'ara s'havien recaptat tot just 657.000 euros).

I com s'explica aquest triple salt mortal que faria plorar d'alegria qualsevol inspector d'hisenda? Ho explica el gerent d'Economia de l'Ajuntament, Jordi Ayala. Resulta que no tothom es dona d'alta quan inicia una activitat econ¨°mica. L'¨²ltima revisi¨® es va fer el 2010. I aquest any, el Consistori ha demanat les altes de l'impost d'activitats econ¨°miques (IAE), que es paga a l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria del Govern espanyol.

¡°Dif¨ªcilment una empresa comen?a a treballar sense IAE, tothom t¨¦ clar que cal donar-se d'alta, per¨° a l'Ajuntament hem creuat dades de l'IAE amb les empreses que hi ha a Barcelona i hem descobert que, a m¨¦s de les 67.000 empreses a les quals gir¨¤vem rebuts (els 16 milions de cada any), no s'havien donat d'alta 21.000 despatxos, botigues, restaurants¡­¡±. Per aquest motiu, nom¨¦s des de l'inici d'any, la recaptaci¨® per l'impost s'ha multiplicat per 13. Els rebuts enviats per l'Ajuntament han estat 48.000 (alguns a la mateixa empresa per diversos anys) i permetran que la recaptaci¨® final passi de 16,9 milions a gaireb¨¦ 26.

En realitat, el cas de l'impost de recollida comercial de residus forma part d'un pla global, explica Ayala: ¡°Hem empr¨¨s un pla de lluita contra el frau fiscal des de l'Institut Municipal d'Hisenda: hem revisat els impostos de les grans superf¨ªcies, de les el¨¨ctriques¡±. Ayala apunta que, de vegades, nom¨¦s cal ¡°creuar dades amb les altres administracions¡±, com l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya o la de l'Estat. A m¨¦s, la plantilla de l'IMH ha crescut en deu persones.

El gerent defensa que aquesta revisi¨® t¨¦ un impacte positiu en la caixa de l'Ajuntament, per¨° li dona un altre valor: ¡°Per just¨ªcia tothom ha de pagar. No es tracta de pagar m¨¦s, sin¨® que tothom pagui el que li toca. No espr¨¦mer qui ja paga, sin¨® que farem complir qui no ho fa. Si no hi hagu¨¦s frau, tots els que paguem impostos podr¨ªem pagar una mica menys. El que es diu reduir la bretxa fiscal¡±, apunta. L'Institut Municipal d'Hisenda t¨¦ una taxa de morositat molt baixa: es cobra el 94% dels rebuts que es giren.

A m¨¦s de la feina de formiga que implica girar els 48.000 rebuts pendents a les empreses, l'equip d'Hisenda de l'Ajuntament tamb¨¦ ha fet inspeccions a grans empreses: a les el¨¨ctriques (han cobrat tres milions d'euros m¨¦s); a les grans superf¨ªcies comercials (dos milions m¨¦s, perqu¨¨ no declaraven els passadissos), o als grans constructors (3,5 milions). En total, s¨®n 18 milions d'euros sumant una mica d'aqu¨ª i una mica d'all¨¤.