Les m¨²ltiples petjades de Josep Llu¨ªs Mateo

Uns arquitectes concentren la seva tasca en la construcci¨® d'edificis d'habitatges, d¡¯altres en la creaci¨® de noves oficines i encara d¡¯altres en la urbanitzaci¨® de grans espais o la realitzaci¨® d¡¯equipaments comercials. Per¨° hi ha professionals de la que es considera la primera de les arts que fan de tot perqu¨¨ troben que la seva activitat no s¡¯ha de centrar en una sola manera de construir. ?s el que li passa a Josep Llu¨ªs Mateo (Barcelona, 1949), un dels arquitectes mes internacionals del panorama catal¨¤, que tant pot urbanitzar, i donar-li nova vida, un poble medieval com el d¡¯Ullastret, (Alt Empord¨¤), com construir una zona esportiva a la Universitat Aut¨®noma de Barcelona, dissenyar i planificar un nou districte de negocis (i algun dels seus edificis) de 50 hect¨¤rees a Ni?a o aixecar un complex d'habitatges tan originals com els del moll de Borneo a Amsterdam.

De totes aquestes obres, i d'algun projecte que no s¡¯ha arribat a realitzar, parla l'exposici¨® Footprints (petjades), que es pot veure a la Joan Prats de Barcelona, que coincideix a ser la primera exposici¨® de l'obra de Mateo i la primera d'arquitectura d'aquesta galeria en els seus 40 anys d¡¯exist¨¨ncia. A la mostra es poden contemplar nou treballs de Mateo, que permeten con¨¨ixer el seu proc¨¦s creatiu, la seva petjada i la seva manera d'entendre l'arquitectura a partir de maquetes (petites escultures), fotografies, v¨ªdeos, esbossos i croquis, a m¨¦s d'estudis, com ara el sorprenent i psicod¨¨lic de corrents d'aire i temperatura per a un edifici a Ni?a, que deixen clares la idea primig¨¨nia i la complexitat de la creaci¨® arquitect¨°nica.

Inconnexos entre si aparentment, l'arquitecte, que es despulla per mostrar la seva manera de treballar, minuciosa i detallista, exposa elements que apareixen repetits en diversos treballs seus. S¨®n els nexes d'uni¨® que donen car¨¤cter a la seva arquitectura, sempre moderna. ¡°A mi m'interessa pensar els projectes, que s¨®n sempre invencions, a partir de moments inicials, ¨²nics, que jo no veig com a s¨¨ries, tot i que en algun cas s¨ª que hi ha relacions entre projectes o idees¡±, reconeix Mateo, a qui, tanmateix, interessa potenciar el que t¨¦ el projecte d'espec¨ªfic, m¨¦s que el que tenen en com¨² tots plegats.

Entre els projectes que presenta no realitzats destaca el centre d'art parietal de Lascaux, despr¨¦s de quedar en segon lloc, que mostra una altra de les seves caracter¨ªstiques: la comuni¨® entre edifici i el seu entorn i el seu comprom¨ªs amb la tradici¨® i la modernitat. A Barcelona, Mateo ¨¦s autor d'edificis com ara el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, a la zona del F¨°rum (l'exposici¨® permet veure com va evolucionar la seva fa?ana fins a acabar sent met¨¤l¡¤lica); la remodelaci¨® del mercat del Ninot i la seu de la nova Filmoteca de Catalunya, convertida en tot un s¨ªmbol de la regeneraci¨® urban¨ªstica del Raval.

Projectes de 12 anys

A fora, algunes de les obres destacades com ara la seu central del Deutsche Bundesbank a Chemnitz (Alemanya), un dels seus edificis m¨¦s internacionals. A l'exposici¨® se¡¯n pot veure la c¨°pia d'un dibuix que va comprar el MoMA de San Francisco. L'edifici d'oficines La Factory, a Par¨ªs; el Centro de Cultura Contempor¨¢nea de Castelo Branco (Portugal), una mena d'ovni que sobrevola la pla?a (i que va trigar 12 anys a poder materialitzar); i un edifici d'habitatges comunitaris de Toulouse, amb una coberta en blanc i negre feta d¡¯uns maons que tamb¨¦ es poden veure a la mostra.

A l'exposici¨® destaquen les enormes i impactants fotografies d'alguns autors que han tingut l'obra de Mateo davant dels seus objectius. Aldo Amoretti, Gabriele Basilico, Jordi Bernad¨®, Ferran Freixa, Albert Masias i Xavier Ribas, entre d¡¯altres, que amb la seva imatge donen una nova visi¨® de l'obra de Mateo. Com la d¡¯Adri¨¤ Goula, que mostra el mercat del Ninot en plena intervenci¨®, surant en l'aire, i que permet veure¡¯l com una mena de catedral de ferro.