¡°No cal competir pel lector en castell¨¤, sin¨® fer lectors¡±

El 2 de juny de 1978, un grup de 26 persones, entre ells personatges com Segimond Borr¨¤s, Max Cahner, Rom¨¤ Cuy¨¤s, Eliseu Climent, Rom¨¤ Doria, Carles-Jordi Guardiola, Llu¨ªs Mill¨¤, Francesc de Borja Moll o Josep Verdura, van constituir l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors en Llengua Catalana (AELC). Els objectius i les finalitats eren, ¡°primordialment¡±, les de ¡°defensa, promoci¨® i difusi¨® de l¡¯edici¨® de llibres en llengua catalana com a eina de redre?ament i de reconstrucci¨® cap a una plena normalitzaci¨® cultural al servei de tot el poble dels Pa?sos Catalans¡±. Entenent sempre que ¡°l¡¯enfortiment de les empreses editorials en catal¨¤ ¨¦s b¨¤sic per aconseguir aquests objectius¡± i que la nova entitat naixia, en aquell context, ¡°per portar la veu i l¡¯acci¨® dels editors en llengua catalana al combat per una pol¨ªtica cultural coherent, progressiva, popular i nacional¡±.

Ara, amb la marca Editors.cat com a logotip dels nous temps, l¡¯AELC commemora els 40 anys, en una situaci¨® potser menys incerta, havent de recollir encara alguns dels pressup¨°sits reivindicatius, per¨° sobretot consolidant un lloc sota el dif¨ªcil i molt m¨¦s complex sol del m¨®n de la lectura i l¡¯edici¨® que fa quatre d¨¨cades, com sap des de fa gaireb¨¦ tres anys la seva presidenta, Montse Ayats (Vic, 1968), mestra i editora ella mateixa durant m¨¦s de 30 anys, la major part a Eumo.

Pregunta. L¡¯AELC compta avui amb 97 empreses associades, amb gaireb¨¦ la meitat que tenen menys de 20 anys de vida. Avantatge o inconvenient?

"Hi ha un p¨²blic prou ampli i massiu; als editors en catal¨¤ no ens hauria de fer por publicar llibres de m¨¦s gran consum"

Resposta. Els 97 associats ho som sobre unes 120 empreses que es calcula que hi ha a Catalunya que publiquen algun t¨ªtol en catal¨¤; o sigui, que som for?a representatius, i no perdem associats. Crec que la combinaci¨® entre experi¨¨ncia i gent jove ¨¦s bona, si b¨¦ no tot el nou ¨¦s bo ni tot ¨¦s tan nou com a vegades alguns venen... En qualsevol cas, ¨¦s un moment interessant per veure si entre vells i joves, els que editen a Barcelona i els que ho fan fora i van creixent, som capa?os de canviar algunes din¨¤miques.

P. Com, per exemple, que gaireb¨¦ la meitat dels editors associats tinguin menys de cinc empleats i el 16% amb prou feines arribin a dos?

R. Efectivament, tenim dos grans grups editorials, tres o quatre tamb¨¦ de potents en el llibre de text i la resta ¨¦s for?a petit... Tenim un buit en empreses mitjanes, per¨° passa tamb¨¦ en altres sectors. Catalunya ¨¦s un pa¨ªs on les coses petites ens agraden molt; ens manquen, i ens calen, empreses petites que vulguin ser grans. D¡¯altra banda, tenim una tradici¨® de segells que, essent potents, potser no saben comunicar prou b¨¦ tot el que fan, ben al contrari dels m¨¦s joves.

P. Malgrat aix¨°, el 2017 s¡¯han editat 8.157 t¨ªtols en catal¨¤, 11.487 si es compten els de text, una oferta que ha augmentat un 10% en nom¨¦s cinc anys. No ¨¦s una producci¨® excessiva?

R. No, no hi ha sobreproducci¨® editorial catalana. Si redu?m la producci¨®, el catal¨¤ perdr¨¤ pres¨¨ncia i pistonada; en un context en qu¨¨ nom¨¦s el 26,5% dels m¨¦s grans de 14 anys llegeixen en catal¨¤, el factor de l¡¯oferta ¨¦s important.

P. Per¨° aquesta oferta editorial catalana ¨¦s molt desigual: per exemple, tot i que ara creix lleugerament, hi ha molt menys assaig que literatura.

R. ?s cert que a l¡¯edici¨® en catal¨¤, que d¡¯altra banda ha augmentat la facturaci¨® un 5% en els darrers cinc anys, li cal m¨¦s diversitat de g¨¨neres, especialment assaig, c¨°mic i novel¡¤la gr¨¤fica i, fins i tot, novel¡¤la negra... Ho necessitem per arribar a un p¨²blic ben divers, per eixamplar la base de lectors; aquesta ¨¦s l¡¯assignatura pendent de l¡¯editor catal¨¤.

P. A Fran?a i Alemanya es veu la tend¨¨ncia que els lectors m¨¦s durs van reduint el nombre de t¨ªtols, mentre s¡¯estan perdent compradors de llibres, si m¨¦s no en paper...

R. La sensaci¨® a Catalunya ¨¦s que hi ha m¨¦s transvasaments entre lectors de catal¨¤ i castell¨¤ que no pas creaci¨® de nous lectors. I aix¨° ¨¦s perill¨®s. Aqu¨ª s¡¯ha de tornar a posar en valor aix¨° de llegir; no es tracta d¡¯una competici¨® amb o pel lector en castell¨¤, sin¨® de fer lectors. I respostes com la que dona l¡¯escola, que presumeix de no comprar i tenir llibres, no ajuda: oblidem que l¡¯escola tamb¨¦ ha de ser un vehicle per fer arribar els llibres i la lectura a les fam¨ªlies.

P. Als 40 anys de la creaci¨® de l¡¯AELC, quins s¨®n els punts forts i febles del sector, doncs?

R. Clarament estem en un moment dol? en sentit creatiu, amb una bona fornada d¡¯escriptors i editors i una potent i reconeguda generaci¨® de traductors... Com a tal¨® d¡¯Aquiles, ens cal trobar com fer m¨¦s s¨°lides i viables les empreses editorials; el mercat ¨¦s feble i molts cops es vol arreglar editant en castell¨¤...

P. Per qu¨¨, doncs, amb 40 anys gaireb¨¦ de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, el mercat segueix sent feble?

R. ?s evident que el percentatge de lectors en catal¨¤ no ¨¦s el que tocaria, i aix¨° ¨¦s perqu¨¨ l¡¯¨²s social de la llengua ¨¦s diferent al de la llengua escolar; s¡¯est¨¤ associant massa lectura amb escolaritzaci¨®, i les pol¨ªtiques de llengua haurien d¡¯arribar tamb¨¦, i amb for?a, al temps de lleure i no nom¨¦s al de l¡¯ensenyament.

P. I el sector editorial, qu¨¨ hauria de fer?

R. Potser fer tamb¨¦ apostes m¨¦s arriscades. Publicacions en catal¨¤ de t¨ªtols com Wonder o La catedral del mar ens demostren que hi ha un p¨²blic prou ampli i massiu; als editors en catal¨¤ no ens hauria de fer por publicar llibres de m¨¦s gran consum... Sembla com si ens conform¨¦ssim amb un mercat redu?t; hi ha d¡¯haver m¨¦s editors que vulguin fer aquesta feina m¨¦s ambiciosa d¡¯arribar m¨¦s lluny amb el catal¨¤... ?s clar que, per assolir aix¨°, ens cal m¨¦s musculatura i empreses m¨¦s estructurades.

P. Fa gaireb¨¦ tres anys, quan vost¨¨ va arribar a la presid¨¨ncia dels editors catalans, va recon¨¨ixer que encara no havien parlat amb Amazon. Ja ho han fet?

R. Perqu¨¨ dues persones o empreses pugui parlar, hi ha d¡¯haver inter¨¨s per les dues bandes. Vam voler que vinguessin a la jornada de reflexi¨® que vam organitzar a Sitges l¡¯any passat, per¨° no ho vam aconseguir. En qualsevol cas, Amazon serveix tot el que li demanen.

P. Ras i curt: est¨¤ ben representat el llibre en catal¨¤ a Amazon?

R. Avui Amazon pot servir la majoria de llibres en catal¨¤ sense cap problema, i les vendes per aquest canal van creixent, per¨° com a sector hem de reflexionar i treballar de manera urgent sobre com ser m¨¦s r¨¤pids i eficients, i aix¨° implica tots els elements de la cadena del llibre.

P. Qu¨¨ vol dir ser m¨¦s r¨¤pids i eficients. Qu¨¨ ¨¦s el que no est¨¤ funcionant?

R. No pot ser que els llibres vagin amunt i avall o que en molts casos les devolucions arribin al 30% o el superin. Potser haur¨ªem de parlar seriosament de constituir una central log¨ªstica ¨²nica, com tenen altres sectors. I acords que evitin aquestes devolucions...

P. Els editors en catal¨¤ tamb¨¦ s¡¯han queixat sovint que els seus llibres estaven poc presents a les grans cadenes de llibreries i a les grans superf¨ªcies. Segueix sent aix¨ª?

R. S¨ª, perqu¨¨ en aquests espais la pres¨¨ncia va molt vinculada a la producci¨® i el consum; i el de la lectura en catal¨¤ ¨¦s el que ¨¦s. Hem d¡¯estudiar f¨®rmules que permetin millorar aquesta pres¨¨ncia.

P. La caiguda de la distribu?dora Arc de Ber¨¤, el 2010, ha estat el pitjor moment per al sector editorial catal¨¤ en aquests 40 anys?

R. Sens dubte: va enxampar gaireb¨¦ un centenar d¡¯editorials. Va ser tot un torpede per a l¡¯edici¨® en catal¨¤, el m¨¦s gros, segurament, juntament amb la darrera crisi. I potser algun per¨ªode de la Setmana del Llibre en Catal¨¤, cap al 2010.

P. Ara la Setmana ¨¦s un punt fort dels editors en catal¨¤.

R. ?s un petit miracle, fruit de l¡¯actitud tena? dels editors catalans, que estem m¨¦s vivaratxos, ens belluguem m¨¦s, no anem tant a remolc dels editors en castell¨¤; l¡¯editor en catal¨¤, avui, ha deixat una mica el ¡°Haur¨ªem de fer¡± i l¡¯ha canviat pel ¡°Fem¡±... Perqu¨¨ la resist¨¨ncia, el pa¨ªs i la cultura estan molt b¨¦, per¨° els n¨²meros tamb¨¦ han de sortir.

P. Al n¨¦ixer, l¡¯AELC es va trobar amb retic¨¨ncies de Madrid, per¨° tamb¨¦ del mateix Gremi d¡¯Editors de Catalunya. Com est¨¤ avui la relaci¨® amb aquest darrer?

R. La relaci¨® ¨¦s bona: compartim instal¡¤lacions, personal, activitats i campanyes. Ara b¨¦, la defensa de l¡¯edici¨® en catal¨¤, que ¨¦s el que ens correspon a Editors.cat, t¨¦ tamb¨¦ un component pol¨ªtic i social i, per tant, els esdeveniments dels darrers temps al pa¨ªs han fet que nosaltres ens impliqu¨¦ssim de manera decidida.