Ja no ¨¦s autoengany. ?s engany

La manifestaci¨® de la Diada ha mostrat que l'independentisme conserva la seva capacitat de mobilitzaci¨® i aquells que pensaven que minvaria, estan frustrats una altra vegada. Han tornat a confondre els seus desitjos amb la realitat. El conflicte catal¨¤ continua viu i mentre no hi hagi una proposta digna de cr¨¨dit sobre la taula per part del Govern espanyol, no nom¨¦s no amainar¨¤, sin¨® que tindr¨¤ noves oportunitats de cr¨¦ixer.

En els ¨²ltims dies, des dels dos pols del conflicte s'alimenta la idea que aquest comen?ament de curs ¨¦s alguna cosa aix¨ª com una repetici¨® de l'anterior. D'una banda, les paraules ambig¨¹es de Torra amena?ant amb una nova fase d'unilateralitat i desobedi¨¨ncia i per l'altra, la immediata reacci¨® del PP i Ciutadans demanant que s'apliqui preventivament l'article 155 de la Constituci¨®, la qual cosa ¨¦s una aberraci¨®, ja que de cap manera est¨¤ previst que es pugui invocar amb car¨¤cter preventiu. Uns parlen de ¡°fer efectiva la rep¨²blica¡± i els altres de tornar a agafar el control de la Generalitat. Per¨°, encara que les paraules puguin sonar semblants, res ¨¦s igual. Els que demanen m¨¤ dura ara s¨®n a l'oposici¨®. I, per als partidaris de la independ¨¨ncia, all¨° que l'any passat podia semblar cre?ble, ha deixat de ser-ho.

Els murs que els manifestants van enderrocar aquesta Diada continuen sent simb¨°lics. Ara saben que els seus c¨¤lculs de fa un any van fallar i que la finestra d'oportunitat que creien tenir, est¨¤ tancada. L¡¯Estat espanyol no era tan feble, la UE no estava disposada a crear un precedent i, el m¨¦s important, la majoria electoral que dona suport a la independ¨¨ncia continua sent insuficient. L'any passat la premissa era err¨°nia per¨° cre?ble i la prova d'aix¨° ¨¦s el cr¨¨dit que se li va donar en la premsa estrangera, que va omplir Barcelona d'enviats especials. Va haver-hi autoengany i contagi de l'autoengany per aquesta distorsi¨® cognitiva tan freq¨¹ent segons la qual, en una situaci¨® de fort component emocional es tendeix a interpretar la realitat de la manera m¨¦s favorable als desitjos i les creences.

Per¨° si el setembre del 2017 el que pogu¨¦s passar era una inc¨°gnita, ara no n¡¯hi ha cap dubte. No es pot deixar de mirar quan s'han obert els ulls. Per aix¨° quan Carles Puigdemont i Joaquim Torra continuen actuant com si encara fos possible la ¡°independ¨¨ncia expr¨¦s¡±, ja no estem davant uns dirigents atrapats entre els seus desitjos i la por de ser considerats tra?dors. De quina for?a disposen ara que no tinguessin quan van fracassar? Cap. Si aix¨° ¨¦s aix¨ª, quina ¨¦s la seva veritable motivaci¨® per continuar mantenint una ficci¨® que de cap manera poden creure's?

Entre els sectors radicals de l'independentisme hi ha qui sost¨¦ que l'intent de crear la rep¨²blica va fracassar perqu¨¨ no es va fer tot el que es podia per defensar-la una vegada ¡°proclamada¡± al Parlament el 27 d'octubre. Les disson¨¤ncies cognitives poden continuar alimentant aquest tipus de teories. Per¨° quan Puigdemont i Torra abonen ara la via unilateral i la desobedi¨¨ncia, qu¨¨ estan dient exactament? Estan dient que cal fer el que no van fer llavors, ¨¦s a dir, una ocupaci¨® insurreccional de les institucions i els serveis estrat¨¨gics i una desobedi¨¨ncia civil generalitzada? ?s d'aix¨°, del que parlen? Doncs si ¨¦s aix¨ª, que ho diguin. I si no ¨¦s aix¨ª, que deixin de jugar a aprenents de bruixot. Perqu¨¨ ja no ¨¦s que amb la seva actitud fomentin l'autoengany. ?s que estan enganyant.

A Verdad y mentira en la pol¨ªtica, Hannah Arendt ens adverteix que quan la pol¨ªtica es desvincula de la veritat, corromp la democr¨¤cia des de dins i converteix el poder en una m¨¤quina de destrucci¨®. No es refereix a la veritat metaf¨ªsica, sin¨® a la veritat factual, la que es basa en el respecte pels fets i permet una deliberaci¨® p¨²blica ajustada a la realitat. Els qui des del poder menyspreen la veritat, corroeixen la democr¨¤cia. Arendt ja va advertir sobre els perills que comporta utilitzar la capacitat persuasiva de la propaganda per tractar que la realitat s'adapti a la teoria, de les conseq¨¹¨¨ncies de supeditar la interpretaci¨® dels fets a les pr¨°pies creences i de desentendre's del que ¨¦s possible per substituir-ho per l'imaginat. Quan els pol¨ªtics intenten confondre i pretenen que la seva interpretaci¨® interessada i distorsionada dels fets sigui creguda com una veritat, estan corrompent la democr¨¤cia. I si quan diuen que defensen una causa il¡¤lus¨°ria ho fan a m¨¦s a m¨¦s per defensar determinades posicions de poder, estan incorrent en un engany deliberat.