A Barcelona hi ha m¨¦s de 200.000 rates de claveguera i s¨®n ¡°un problema de salut p¨²blica¡±

Nombroses llegendes urbanes asseguren que en una ciutat hi ha m¨¦s rates de claveguera que persones, per¨° no tenen cap base cient¨ªfica. La realitat ¨¦s que poqu¨ªssimes grans urbs al m¨®n han intentat calcular el nombre de rosegadors que pul¡¤lulen pel subsol. Barcelona ¨¦s pionera en aquest recompte. I els resultats preliminars del primer cens estimen que hi ha una rata de claveguera per cada set persones, segons les dades de l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona, a les quals ha tingut acc¨¦s EL PA?S.

Els t¨¨cnics de l'ag¨¨ncia i de l'empresa Lok¨ªmica, d'Alacant, van dur a terme el recompte el 2017, en 63 trams representatius de la xarxa de clavegueram, amb un total de 1.648 quil¨°metres. En cada secci¨® van col¡¤locar 30 paranys i els van revisar di¨¤riament durant quatre nits consecutives. Segons els seus c¨¤lculs, hi ha unes 107.000 rates en els m¨¦s de 1.000 quil¨°metres de t¨²nels visitables. Extrapolant aquesta xifra a tota la xarxa, surten 0,13 rosegadors per cada barcelon¨ª: unes 213.000 rates de claveguera. La densitat ¨¦s m¨¦s elevada que a Baltimore (0,08 rates per persona), per¨° menor que a Nova York (0,25), segons assenyalen els investigadors, coordinats per la t¨¨cnica Sandra Franco.

El bi¨°leg Tom¨¢s Montalvo ha encap?alat el primer estudi bacteriol¨°gic de les rates de la capital catalana, en el marc del programa de control de la plaga dissenyat per l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona i batejat BCNRATS. El seu equip ha analitzat 212 exemplars capturats als t¨²nels i hi ha detectat en un 71% soques del bacteri Escherichia coli resistents a alguns antibi¨°tics. El bacteri Listeria monocytogenes?¨Cresponsable d'avortaments espontanis en dones embarassades i de casos de meningitis en infants¨C s'ha observat en el 59% de les rates.

¡°El risc d'exposici¨® humana a aquests pat¨°gens ¨¦s un problema important de salut p¨²blica¡±, afirma el grup de Montalvo. La seva an¨¤lisi tamb¨¦ mostra la pres¨¨ncia dels bacteris Yersinia enterocolitica en el 18% de les rates; de Leptospira interrogans, en el 12%; de Salmonella enterica, en el 7%; i de Campylobacter jejuni, en un 7%. Tots aquests bacteris poden saltar als humans i provocar perilloses malalties infeccioses, com la leptospirosi.

Els bacteris no s¨®n l'¨²nica amena?a per a la salut p¨²blica, segons alerta la parasit¨°loga Mar¨ªa Teresa Gal¨¢n, de la Universitat de Val¨¨ncia. La investigadora ha rebut al seu laboratori les v¨ªsceres d'un centenar de rates capturades a les clavegueres de Barcelona. El 85% dels rosegadors estaven infectats per cucs. I alguns casos eren especialment inquietants. El 17% dels exemplars portava Hymenolepis nana, un par¨¤sit amb ous que poden ser ingerits per una persona i generar cucs de fins a quatre cent¨ªmetres a l'intest¨ª prim. Un altre 17% de les rates presentava Calodium hepaticum, una altra esp¨¨cie que parasita el fetge dels ¨¦ssers humans.

Els nens que visiten sovint els parcs de Barcelona estan en risc d¡¯infecci¨® per cucs, alerten els investigadors

¡°Els controladors de plagues, els treballadors de les clavegueres i els que visiten sovint els parcs, en particular els nens, s¨®n els principals grups en risc d'infecci¨®¡±, alerta l'equip de Gal¨¢n en una an¨¤lisi publicada a la revista especialitzada Veterinary Parasitology. ?s el primer estudi d'aquest tipus que es fa a Espanya, segons els autors. ¡°En parcs i jardins, la probabilitat d'infectar-se ¨¦s molt baixa, per¨° cada any a alg¨² li toca la Grossa¡±, il¡¤lustra la investigadora.

Les actuals rates de claveguera, de l'esp¨¨cie invasora Rattus norvegicus, van arribar a Espanya procedents de la Xina al segle XIX. Ara ocupen tot el territori nacional. Les femelles s¨®n aut¨¨ntiques f¨¤briques de rates. Comencen a ser madures sexualment a les vuit setmanes de vida. A partir de llavors, poden tenir fins a set parts en un mateix any, amb entre 11 i 14 cries en cada ventrada. Alguns exemplars arriben a tenir la mida d'un conill. Ni els gats s'atreveixen a enfrontar-s'hi.

¡°Les clavegueres s¨®n un m¨®n paral¡¤lel. I accedir-hi ¨¦s log¨ªsticament molt complex: molts trams no s¨®n transitables, a vegades cal aturar el tr¨¤nsit al carrer, es necessiten detectors de gasos t¨°xics i protocols de seguretat molt estrictes¡±, apunta el bi¨°leg Rub¨¦n Bueno, director t¨¨cnic de Lok¨ªmica. L'empresa gestiona plagues a ciutats com Madrid, Val¨¨ncia, Alacant, M¨²rcia i Palma, a m¨¦s de Barcelona. Habitualment, les grans urbs fan estimacions gen¨¨riques del seu nombre de rosegadors a partir d'indicadors indirectes, com els avisos dels ciutadans i el consum dels raticides col¡¤locats a les clavegueres. ¡°El nivell de precisi¨® del projecte de Barcelona no s'havia aconseguit mai a Espanya¡±, afirma Bueno.