¡°Les rates? Abaixa la tapa del WC¡±
La ca?a de rosegadors a Barcelona, l'¨²nica ciutat que ha censat les clavegueres
Les rates viuen en col¨°nies. ¡°El seu comportament ¨¦s gaireb¨¦ com el dels lleons¡±, explica Xavier T¨¦llez, un dels coordinadors d'Ibertrac, una empresa especialitzada en control de plagues. T¨¦llez les coneix a la perfecci¨®. La seva feina ¨¦s matar-les. ¡°A les col¨°nies hi ha un mascle dominant i diverses femelles. Existeix una jerarquia i hi ha molta agressivitat i viol¨¨ncia, sobretot quan un mascle intenta apoderar-se de l'harem d'un altre¡±, ironitza.
El primer cens de rates ¨Cdissenyat per l'empresa alacantina Lok¨ªmica¨C realitzat en una ciutat espanyola assegura que a Barcelona hi ha m¨¦s de 213.000 rates de claveguera. Una per cada set habitants. A T¨¦llez i el seu equip no els sorpr¨¨n la xifra. L'expert mant¨¦ que la novetat ¨¦s que abans l'estiu era una ¨¨poca m¨¦s propensa per a plagues com les paneroles. Les rates, ¡°que s¨®n territorials i exploradores¡±, no es feien tan evidents a l'ull hum¨¤ fins que no arribava el fred. Per¨° les coses han canviat: abans els albiraments es disparaven entre el novembre i el mar? per¨° aquest any les alarmes a l'empresa controladora de plagues s'han mantingut constants. El coordinador d'Ibertrac creu que es deu al canvi de temps, a les tempestes¡ i a desenes de microfactors que provoquen que aquests animals surtin a la superf¨ªcie provocant mil i una esgarrifances.
Ahir, T¨¦llez i Ana Montblanc, una de les oper¨¤ries de l'empresa antiplagues, tenien la missi¨® de continuar les funcions d'extermini en un enorme local en des¨²s del barri barcelon¨ª de la Sagrera. ¡°Aquests s¨®n els t¨ªpics llocs on hi ha rates¡±, assegura Montblanc amb l'experi¨¨ncia que li donen 11 anys al sector de les plagues. ¡°En tinc per escriure un llibre. Hi ha vegades que has de fer de psic¨°loga amb els clients per les pors i f¨°bies que comporten els rosegadors i les paneroles¡¡±, ironitza. Montblanc ¨¦s el viu exemple que l'imaginari col¡¤lectiu est¨¤ equivocat en creure que al sexe femen¨ª sempre l'horroritzen m¨¦s aquestes plagues. L'oper¨¤ria transporta en una maleta paranys i esquers amb els quals combatre qualsevol tipus d'amena?a. A les mans de Montblanc l'¨²nica opci¨® a la qual es poden acollir els rosegadors ¨¦s la mort. Aix¨ª i tot, alerta: ¡°Mai a cops ni a bastonades¡±.
La pregunta es fa r¨¤pid: ¡°Per¨° en un lloc aix¨ª tancat, per on entren les rates?¡± La resposta tamb¨¦ ¨¦s r¨¤pida. Per assumir-la es triga m¨¦s temps. ¡°Poden entrar per qualsevol lloc, per¨° el m¨¦s habitual ¨¦s trobar-se un WC sense tapa o obert per on accedeix la rata de la col¨°nia que fa la funci¨® d'exploradora. Si el que hi ha al local interessa, llavors avisa la resta¡±, aclareix T¨¦llez. Potser era millor no haver-ho sabut. ¡°La prevenci¨® ¨¦s important. Abaixa sempre la tapa del WC i si un lloc ha d'estar buit un temps, no est¨¤ de m¨¦s col¡¤locar un pes sobre la tapa¡±, aconsella.
T¨¦llez i Montblanc revisen els paranys. Localitzen el cad¨¤ver recent d'un dels animals. Des de principis de mes s'ha imposat una nova normativa. ¡°Ara quan arribem a un lloc, primer hi hem de col¡¤locar paranys no t¨°xics¡±, aclareix T¨¦llez. El rosegador menja i despr¨¦s deixa darrere seu un rastre que amb una llum ultraviolada ¨¦s perseguible. ¡°Semblem el CSI. Aix¨ª sabem d'on venen les rates¡±. En aquest local hi ha dos desguassos oberts. Els ¡°male?ts rosegadors¡± surten d'un d'ells. La nova norma obliga, despr¨¦s de verificar la pres¨¨ncia de rates, a col¡¤locar esquers de baixa intensitat de ver¨ª. ¡°?s un anticoagulant. La col¨°nia de rates se'l menja i mor al cap d'uns dies¡±, assegura. Si amb aquesta intensitat no eliminen les rates, incrementaran la dosi. ¡°Hi ha vegades que tot plegat es complica. En alguns casos hem arribat a necessitar c¨¤meres de videovigil¨¤ncia per esbrinar d'on venien. Tamb¨¦ hi ha el problema de les rates velles, que no s¨®n molt curioses i eviten els esquers¡±.
Montblanc segueix col¡¤locant paranys. Revisa la zona i detecta petjades de rosegador. ¡°Hi ha vegades que les sents encara que tamb¨¦ hi ha molta llegenda urbana¡±, reconeix. Malgrat les enraonies, l'oper¨¤ria no s'oblidar¨¤ mai d'aquell local del Raval on va veure un exemplar ¨²nic: ¡°Vaig pensar que era un gat¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.