El poder¨®s intermediari

La traject¨°ria de Maci¨¤ Alavedra expressa com poques l'ascensi¨® i caiguda del pujolisme. Formava part d'un grup no gaire nombr¨®s de fam¨ªlies catalanistes que havien conegut l'exili despr¨¦s de la Guerra Civil i que, al final de la dictadura, es van agrupar com a liberals entorn del lideratge de Ramon Trias Fargas. Amb ell van formar Esquerra Democr¨¤tica de Catalunya, en paral¡¤lel a la creaci¨® de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica per Jordi Pujol. La compet¨¨ncia entre Trias i Pujol per dirigir el catalanisme centrista es va decantar aviat a favor de Pujol i el partit de Trias es va integrar a Converg¨¨ncia. Maci¨¤ Alavedra va passar a ser llavors un dels principals dirigents del cada vegada m¨¦s potent pol del centre-dreta catalanista. Alavedra disposava d'unes credencials d'alta significaci¨® en aquest univers. Era fill d'un poeta, Joan Alavedra, de qui Pau Casals havia musicat l'oratori El pessebre. Havia pertangut en la seva joventut al Front Nacional de Catalunya. Per la seva proximitat a Trias i el seu posicionament liberal representava una opci¨® particularment atractiva per als sectors empresarials. Diputat a Corts en les primeres eleccions democr¨¤tiques, les del 1977, va formar part de la Comissi¨® dels 20 parlamentaris que va redactar el projecte d¡¯Estatut d¡¯Autonomia del 1979. Quan, el 1980, Converg¨¨ncia va guanyar les primeres eleccions al Parlament, Pujol el va nomenar conseller de Governaci¨® i va passar a ser un dels seus col¡¤laboradors m¨¦s estrets. Despr¨¦s va passar a dirigir el Departament d¡¯Ind¨²stria i despr¨¦s va ser titular d¡¯Economia. Ell va ser un dels negociadors del Pacte del Majestic del 1996 entre el PP de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar i Converg¨¨ncia. Per¨° Alavedra va gaudir poc temps d'aquella forta posici¨®. Un any despr¨¦s, esquitxat pels greus esc¨¤ndols que el vinculaven a figures com al financer Javier de la Rosa i l'exjutge Pasqual Estevill, es va veure obligat a dimitir i a abandonar la pol¨ªtica. No ho va fer per descansar, sin¨® per dedicar-se a l'activitat econ¨°mica com a membre de consells d'administraci¨® d'empreses com Autopistes de Catalunya i Abertis Log¨ªstica, entre d¡¯altres.

Un dels seus col¡¤laboradors a Governaci¨® en els primers anys com a conseller, Miquel Sellar¨¨s, va encunyar a la d¨¨cada del 1990 l'expressi¨® sector dels negocis, per definir el grup dels dirigents de Converg¨¨ncia que es beneficiaven de la seva proximitat al poder convergent per dur a terme activitats econ¨°miques privades. En aquest sector figurava Alavedra com a figura destacada, juntament amb el que durant molts anys va ser secretari general de la Presid¨¨ncia, Llu¨ªs Prenafeta, i alguns dels fills del propi president Pujol. Tot aix¨° va esclatar el 2009, quan en una operaci¨® contra la corrupci¨® urban¨ªstica el jutge de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional Baltasar Garz¨®n va ordenar la detenci¨® d¡¯Alavedra, de Prenafeta , de l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Mu?oz i de l'exdiputat socialista al Parlament, Luis Garc¨ªa Luigi. Aix¨° va ser batejat com a Operaci¨® Pret¨°ria. Van ingressar a la pres¨®, van recon¨¨ixer les seves responsabilitats i la seva col¡¤laboraci¨® amb la just¨ªcia va suavitzar les penes a les quals van ser condemnats per delictes de tr¨¤fic d'influ¨¨ncies i blanqueig de capitals. Alavedra va ser condemnat a m¨¦s d'un any de pres¨® i tamb¨¦ a pagar una multa de 3.2 milions d'euros.

El poder¨®s pol¨ªtic que en la seva condici¨® d'home de la m¨¤xima confian?a de Pujol havia dirigit a principis de la d¨¨cada del 1980 la creaci¨® del cos dels Mossos d'Esquadra com a policia auton¨°mica, el que m¨¦s tard havia negociat amb els governs del PSOE i del PP l'ampliaci¨® del finan?ament auton¨°mic i el que havia actuat durant m¨¦s d'una d¨¨cada com a enlla? entre el seu govern i les patronals i l'empresariat catal¨¤, va caure com a comissionista de fosques operacions immobili¨¤ries ordides a l'ombra de complicitats entre pol¨ªtics i empresaris, en el que va resultar ser una gran met¨¤fora de l'¨¨poca daurada del pujolisme.