La benedicci¨® cat¨°lica de l¡¯1-O

El campanar de les Planes d'Hostoles llueix un lla? groc. El s¨ªmbol, improvisat amb una mena de tela gruixuda, corona el punt m¨¦s alt d'aquest municipi de la Garrotxa, situat a cinc quil¨°metres d'Amer, el poble natal de l'expresident Carles Puigdemont. Els carrers de les Planes d'Hostoles estan plens d'estelades, lla?os grocs i cartells que exigeixen l'alliberament dels ¡°presos pol¨ªtics¡±, els dirigents independentistes empresonats. Les Planes, com va passar a d'altres indrets de Catalunya, va celebrar amb l'ajuda de l'esgl¨¦sia local el refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre del 2017. Pel seu moss¨¨n, Jes¨²s Calm, l'1-O no tenia res d'il¡¤legal: ¡°La parr¨°quia ¨¦s abans dels feligresos que de l'Esgl¨¦sia, ja no vivim a l'era feudal¡±, afegeix Calm: ¡°Ells ho necessitaven¡±.

Desenes d'entitats cristianes i m¨¦s de 300 sacerdots es van posicionar p¨²blicament a favor de l'1-O i els bisbes catalans, a trav¨¦s de la Confer¨¨ncia Episcopal Tarraconense, van demanar al Govern central que respect¨¦s la iniciativa de la Generalitat: ¡°Conv¨¦ que siguin escoltades les leg¨ªtimes aspiracions del poble catal¨¤, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional¡±, van subscriure el 2017 en un comunicat els bisbes.

El moss¨¨n de l'Esgl¨¦sia de Sant Pere de Figueres, Miquel ?ngel Ferr¨¦s, explica que van cedir el centre parroquial com a punt de votaci¨® per sol¡¤licitud directa de l'alcaldessa, Marta Felip: ¡°El local parroquial serveix de col¡¤legi electoral en totes les eleccions. I el fet de cedir-lo vol dir que per a nosaltres era com unes eleccions democr¨¤tiques, normals¡±. ¡°No necessitava l'autoritzaci¨® de ning¨² per obrir l'esgl¨¦sia l'1-O¡±, assegura Calm a EL PA?S davant de la pla?a de l'1 d'Octubre de 2017, anteriorment anomenada pla?a d'Espanya. Multitud de municipis catalans ja han introdu?t el record de l'1-O en el nomencl¨¤tor. A 30 quil¨°metres de les Planes d'Hostoles, l'esgl¨¦sia d'Aiguaviva tamb¨¦ llueix al campanar un gran lla? groc, i tamb¨¦ t¨¦ una pla?a de l'1-O, davant l'Ajuntament, amb una placa on s'hi diu: ¡°Aquesta pla?a rep el nom d'U d'Octubre, com a testimoni i reconeixement a tota la gent que va fer possible la celebraci¨® del refer¨¨ndum de l'1-O i que va defensar, de manera pac¨ªfica i amb coratge, el seu dret a vot davant la brutal repressi¨® policial que es va viure aquell dia¡±.

Aiguaviva va ser un dels pobles on la Policia Nacional va carregar contra persones que tancaven el pas a les meses de votaci¨® ¨Ca la seu del consistori¨C. Les Planes d'Hostoles va tenir m¨¦s sort: Calm recorda que havent dinat ¡°van arribar missatges¡± de la imminent arribada de les forces de seguretat al poble ¨Cfinalment no va ser aix¨ª¨C, i per aix¨° es va decidir amagar les urnes a l'esgl¨¦sia i despr¨¦s deixar-les all¨¤ com a punt de votaci¨®. Tamb¨¦ van ser amagades les urnes a l'esgl¨¦sia de Sant Juli¨¤ de Ramis (Girona), municipi on havia de votar Puigdemont i un dels municipis on els antidisturbis van actuar amb m¨¦s agressivitat.

Montserrat Balasch ¨¦s ve?na del casc antic de Canet de Mar (Maresme). L'1-O va fer gu¨¤rdia des de les cinc de la matinada tot esperant les urnes, amagades fins a l'inici de la votaci¨®. El col¡¤legi electoral havia d'instal¡¤lar-se a l'escola Yglesias, per¨° finalment la direcci¨® d'aquest centre privat ho va rebutjar, i el punt de votaci¨® es va instal¡¤lar al local parroquial. ¡°Sobretot va ser un dia que se'm va fer molt llarg, ho vaig viure amb molta angoixa¡±, diu Balasch. El moment de m¨¦s tensi¨® es va produir al mat¨ª, quan persones que vigilaven les sortides de l'autopista van advertir que els vehicles de la policia es dirigien a Canet. ¡°L'alcaldessa va demanar propostes per assegurar el col¡¤legi electoral, que es portessin tractors i furgonetes per tancar els accessos als carrers de l'esgl¨¦sia¡±, explica Balasch. Una de les propostes va ser col¡¤locar els bancs del temple de Sant Pere i Sant Pau al carrer, a mode de barrera, i aix¨ª es va fer. La policia finalment no va apar¨¨ixer a Canet.

Preguntat per si a algun feligr¨¨s li molesta el posicionament pol¨ªtic de la seva parr¨°quia, Calm respon que ning¨² s'ha queixat: ¡°Hi ha un del poble que ¨¦s del Reial Madrid i que quan guanyen, tira un petard, per¨° ell tampoc ha dit res. Tots ens coneixem, no hi ha problemes¡±. Calm ¨¦s el moss¨¨n de les Planes des de fa cinc anys, abans va exercir dues d¨¨cades a la Rep¨²blica Dominicana i a Hait¨ª. Confirma Calm que el que va veure en les missions ¨¦s una realitat m¨¦s dura que la de la Catalunya oprimida que denuncia l'independentisme: ¡°Per¨° no podem parar, cal continuar¡±, sentencia a mode de comiat: ¡°No hi ha dret que aquesta gent estigui empresonada. Aquella pobra dona, Carme Forcadell, la president del parlament, ¨¦s a la pres¨®! No hi ha dret¡±.