Els Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica, l¡¯independentisme que no obeeix ning¨²

El Parlament?va patir dilluns un intent de setge per part de grups incontrolats convocats pels Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica (CDR). Els CDR s¨®n col¡¤lectius sense jerarquia, aut¨°noms al seu territori i que van n¨¦ixer en l'entorn antisistema de la CUP. El seu nom inicial era Comit¨¨s de Defensa del Refer¨¨ndum i es van autoorganitzar per defensar els punts de votaci¨® de la consulta de l'1-O. Per¨° fins al 8 de novembre del 2017 no van estrenar la seva insubordinaci¨® radical, oposant-se a la intervenci¨® de la Generalitat mitjan?ant el 155 amb protestes al carrer i talls a la xarxa de transport.

M¨¢s informaci¨®n

Els Mossos exigeixen a Torra que no interfereixi en les labors policials

Torra demana als CDR que ¡°estrenyin¡± per fer efectiva la rep¨²blica catalana

C¨¤rrega dels Mossos contra independentistes radicals que bloquejaven les portes del Parlament

Aquestes agrupacions van prendre el nom dels Comit¨¨s de Defensa de la Revoluci¨® cubans, unes c¨¨l¡¤lules de delaci¨® ve?nal creades per denunciar senyals d'oposici¨® al castrisme. Els CDR s¨®n l'esperit de l'independentisme unilateral. N'hi ha gaireb¨¦ 300 a tot Catalunya. El seu ascens respon al menor protagonisme que estan assumint l'ANC i ?mnium Cultural?en la mobilitzaci¨® popular. Amb els seus presidents empresonats ¨CJordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart¨C, els CDR acusen l'ANC i ?mnium de passivitat. La principal topada entre aquestes organitzacions es va produir el 30 de gener, quan centenars de membres d'aquests comit¨¨s van assetjar el Parlament per exigir que Carles Puigdemont fos investit president. L'ANC se'n va desmarcar per considerar que utilitzaven la viol¨¨ncia. A l'abril es van produir noves interrupcions a la xarxa de carreteres executades per aquests grups, en senyal de protesta per la detenci¨® a Alemanya de Puigdemont.

Aquests comit¨¨s es nodreixen actualment d'independentistes que no veuen en l'ANC o en els partits sobiranistes una plataforma d'acci¨® per defensar la proclamaci¨® de la rep¨²blica. En les reunions de debat d'aquests comit¨¨s ¨¦s habitual trobar-s'hi jubilats o pares de fam¨ªlia. Malgrat aquesta transversalitat, s¨®n els joves propers a l'esquerra anticapitalista els que es posen al capdavant de les accions m¨¦s agressives.

L'organitzaci¨® dels CDR ¨¦s opaca. Poc transcendeix de la seva estructura perqu¨¨ la confidencialitat ¨¦s clau per esquivar l'acci¨® judicial. Els seus representants fan reunions secretes, i els seus portaveus es relleven en les seves funcions per evitar que els identifiquin. Encara que hi ha una comunicaci¨® b¨¤sica entre ells, no existeix una estructura de direcci¨®, la presa de decisions ¨¦s assemble¨¤ria i cada CDR ¨¦s aut¨°nom per actuar. Per aix¨° es produeixen difer¨¨ncies. Com quan aquests comit¨¨s van demanar dilluns a Barcelona la dimissi¨® del president de la Generalitat, Quim Torra, mentre que a Girona ni tan sols es va plantejar.

Des del final del 155 i la formaci¨® del nou Govern catal¨¤, els comit¨¨s pressionen Torra perqu¨¨ desobeeixi la legalitat espanyola. I, fins i tot, han fet escraches a les seus del PDeCAT, la CUP i, la m¨¦s dura, la d'ERC. ¡°No acceptem pactes o canvi de rumb. Tireu endavant amb el que vau prometre en campanya o dimitiu¡±, van advertir els CDR a Torra a les seves xarxes socials.