Vida de porter

Patapam! Directe a la cara. Passat el moment en qu¨¨ em vaig sentir com un suf¨ª despr¨¦s de la seva m¨ªstica dansa girat¨°ria, em vaig consolar pensant que era el segon penal aturat de la s¨¨rie, tot i que l¡¯¨¤rbitre havia fet repetir el primer (ja m¡¯havien afusellat) perqu¨¨ en la seva apreciaci¨®, molt discutible, m¡¯havia mogut abans d¡¯hora. La meva hero?citat no havia estat aclamada per l¡¯equip, per¨° segu¨ªem vius per passar a les semifinals del torneig de futbol sala fins que el tercer dels meus companys, un depurat estilista, tamb¨¦ el va llan?ar fora com els seus precedents, sospitosament molt desviat, gaireb¨¦ al c¨®rner. Me¡¯n vaig assabentar al vestidor: molestos amb l¡¯home de negre tot el partit, havien decidit despr¨¦s de l¡¯anul¡¤laci¨® de la meva aturada que engegaven la classificaci¨®. Nom¨¦s que no es van molestar a dir-m¡¯ho i jo anava deixant-m¡¯hi la pell (i els atributs amb els espagats) davant d¡¯uns que disparaven la pilota des dels sis metres.

Aquell mat¨ª vaig decidir que, despr¨¦s de 36 anys, seria el meu ¨²ltim partit com a porter, una posici¨® masoquista a la qual em van emp¨¨nyer a parts iguals una incompet¨¨ncia ostensible amb una pilota als peus o les mans i certa predisposici¨® gen¨¨tica: el meu avi havia estat un notable porter de futbol; el meu pare, de waterpolo, i un va fer el que tocava, molt m¨¦s discretament, en l¡¯handbol i ¨Cesperant el partit homenatge que no va arribar mai per penjar la samarreta en algun pavell¨®¨C uns anyets en el futbol sala de costellada, on em vaig lesionar m¨¦s que en tres d¨¨cades de semiprofessional. Que cal tenir algun trastorn mental per ser-ho no ho vaig intuir fins m¨¦s tard.

Si s¡¯analitza fredament, ser porter consisteix a intentar posar el cos per rebre cops de pilota. Els atacants no volen que en rebis, ¨¦s clar, per¨° tu s¨ª. Curi¨®s, tot plegat. Per no parlar de la marginaci¨®: no hi ha esport en qu¨¨ no estigui recl¨°s en una zona, allunyat de la resta de l¡¯equip, completament sol, doncs. Per a ell regeixen unes regles espec¨ªfiques que la majoria de les vegades s¨®n constrictores, proves destinades a un ¡°i encara m¨¦s dif¨ªcil¡± propi del circ, cap de tan cruel com aquesta dels col¡¤legues del futbol que no poden tocar la pilota amb la m¨¤ a la seva ¨¤rea i l¡¯han de jugar amb els peus si els la passa un del seu equip. Sadisme en estat pur.

Som tan necessaris com ignorats: a un porter nom¨¦s se¡¯l veu quan un jugador de camp ha llan?at, o sigui, quan ell ha deixat de ser el protagonista. Fins que aix¨° no passa, s¨®n molts els minuts d¡¯invisibilitat, d¡¯inacci¨®, de restar in¨¨dit, simplement contemplant la resta de l¡¯equip. Una primera tortura: tu no jugues, per¨° la visi¨® privilegiada de la pista et fa veure, murmurar i cridar des de la llunyania la jugada assajada mil vegades i que els teus companys ¨CD¨¦u, com ¨¦s possible!¨C no s¨®n capa?os de veure, i aix¨° et porta fins i tot a representar la finta o la passada que no fan. Una coreografia entre tragic¨°mica i inquietant si ¨¦s que alg¨² del p¨²blic llavors et para atenci¨®. I despr¨¦s, o b¨¦ no poder felicitar-los pel gol, recl¨²s a la teva ¨¤rea o prove?t amb armadures v¨¤ries, o b¨¦ comen?ar a xisclar histri¨°nic que baixin a defensar que els altres ja ataquen.

L¡¯envestida enemiga. El pitjor: la tensi¨® ¨¦s infinita perqu¨¨ majorit¨¤riament un no es pot moure fins que no ha actuat l¡¯altre. S¨ª, ¨¦s clar, has d¡¯anar sempre una jugada m¨¦s enll¨¤, estar en constant actitud esquizofr¨¨nica entre el detall (col¡¤locaci¨® de l¡¯empenya o del canell del tirador; aquest la clava set de cada 10 vegades creuada a l¡¯angle curt¡­) i la visi¨® global (un es desmarca a l¡¯altra banda, avisa el defensa¡­) i estar sempre ben col¡¤locat (¡°el teu est¨¨rnum ha de partir sempre la pilota per la meitat¡±, em va aconsellar un col¡¤lega experimentat). En el llan?ament d¡¯una falta o d¡¯un penal, pots pensar tamb¨¦ qu¨¨ pot fer l¡¯altre, per¨° ¨¦s inevitable que et passi pel cap que ell, al seu torn, pensi que jo penso el que ell pensa i entris en un bucle angoixant que et deixa clavat al mateix lloc. Peter Handke en sap, de tot aix¨°.

En el fons, un porter no ho passa gaire b¨¦: no hi ha res de tan temible com la por d¡¯encaixar el gol rid¨ªcul, fantasma instal¡¤lat en l¡¯inconscient mental des que saltes al camp; perqu¨¨ un davanter pot fallar, podria haver estat un gol, potser, hi haur¨¤ altres ocasions i un futur gol ho esborrar¨¤, per¨° el que ¨¦s segur ¨¦s que si tu falles ser¨¤ un gol en contra: en el porter no hi ha potencialitat, tot ¨¦s ser, aqu¨ª i ara. No hi ha oblit. Vet aqu¨ª Moacyr Barbosa, boc expiatori del Brasil-Uruguai del maracana?o del 1950 (i aix¨° que el van escollir millor porter d¡¯aquell mundial) o Luis Arconada, en la falta llan?ada per Platini que es va menjar amb patates en la final de l¡¯Eurocopa del 1984¡­ Ning¨² sap el que s¨®n els minuts immediats sol a l¡¯¨¤rea despr¨¦s d¡¯un gol com aquest; ni el primer entrenament. El sentiment de culpa i el perfeccionisme ofeguen.

Hi ha actuacions memorables, per descomptat, perqu¨¨ s¨ª que hi ha una cosa ben certa: si un porter fa una intervenci¨® inimaginable, obra el miracle d¡¯evitar un gol cantat, aquesta aturada porta a una altra i a una altra i a una altra. ¡°S¡¯ha escalfat¡±, es diu en l¡¯argot. I les seves actuacions es converteixen en inenarrables, mites que s¡¯alimenten de les llegendes del porter a qui, sol a la seva parcel¡¤la, l¡¯envolta un halo de valors que van, segons com, des del rol de l¨ªder fins al de buf¨®, passant pel d¡¯intel¡¤lectual, exc¨¨ntric o pseudom¨ªstic. I a aquest superhome posse?t li han cantat des de Rafael Alberti (ja ho sabeu: Oda a Plakto; per¨° tamb¨¦ hi ha la Contraoda, de Gabriel Celaya, que era de la Reial Societat) fins a Miguel Hern¨¢ndez, amb la seva Eleg¨ªa al guardameta. Quan em sentia deprimit pel poc cas que se li feia al porter, recordava que Albert Camus i Vlad¨ªmir Nab¨®kov (que ens veia com a ¨¤guiles solit¨¤ries, homes misteriosos, ¨²ltims defensors mohicans) ho havien estat. Dos genis. Tamb¨¦ en els seus darrers temps com a futbolista va exercir Miguel Delibes, que se les va haver amb un rude davanter centre, seminarista als jesu?tes, a qui havia de recordar-li als c¨®rners que all¨° de l¡¯amor al pro?sme tamb¨¦ regia en el futbol¡­

Recurs del manuscrit trobat: em vaig trobar en la 67a Fira del Llibre d¡¯Ocasi¨® Antic i Modern, que tanca diumenge, programes oficials del Club de Futbol Barcelona de les temporades del 1970 al 1972. De m¨¦s de mig centenar, nom¨¦s tres dedicats a porters: Reina (dos) i Sadurn¨ª. El cordov¨¨s, entre altres atacs en un en¨¨sim mal any culer, admet: ¡°S¨¦ que els aficionats no m¡¯accepten¡±, es defensa de l¡¯acusaci¨® de posturetes (¡°no ¨¦s un defecte sempre que l¡¯efic¨¤cia quedi fora de perill¡±), reconeix que el lloc de porter ¨¦s ¡°comprom¨¨s i desagra?t¡± i que en la seva pugna amb Sadurn¨ª, a difer¨¨ncia dels jugadors de camp, ¡°nosaltres no ens podem adaptar a altres posicions, som incompatibles¡±. Sadurn¨ª, per la seva banda, explica que s¡¯entrena cada dia des de l¡¯Arbo? del Pened¨¨s, on va n¨¦ixer: es lleva a les set per anar a entrenar-se i quan torna, dina i fa la migdiada. I en despertar-se, treballa a la granja familiar, sopa, mira la tele i se¡¯n va a dormir. ¡°La granja ¨¦s negoci i esbarjo¡±. El porter, una rara avis.

Ben mirat, no he deixat de ser porter. Tamb¨¦ en el periodisme ocupo aquesta demarcaci¨®: acostumo a vetllar m¨¦s pel conjunt que per mi mateix, basti¨® de l¡¯ortotipografia i la gram¨¤tica pr¨°pia i aliena, ¨²ltima fortalesa Bastiani que ning¨² ni va demanar ni agraeix, per¨° que sento com una pla?a necess¨¤ria i exigida per la compet¨¨ncia dels periodistes culturals, la pres¨¨ncia d¡¯escriptors i intel¡¤lectuals i la de m¨¦s d¡¯un davanter centre estrella. Sempre, doncs, actor secundari, aix¨ª en l¡¯esport com en la vida¡­ I arribat fins aqu¨ª, busco consol en els ¡°jugadors a l¡¯ombra¡± de Juan Villoro, els que en fan brillar d¡¯altres, tan necessaris com les l¨ªnies del camp o les blanques que separen les dels llibres.