¡®Molt Censurable president¡¯ Quim Torra

L¡¯autonomia catalana ¨¦s l'encarnaci¨® de l'autogovern. I ¨¦s pilar substantiu de la democr¨¤cia espanyola. En ambdues qualitats est¨¤ seriosament amena?ada.

Verbalment, per les proclames neo-centralistes que reclamen la seva intervenci¨® permanent. En els fets, per les actuacions del bloc independentista en el poder, que paralitzen la seva m¨¤xima instituci¨® representativa, el Parlament.

El tancament de la C¨¤mera, la cont¨ªnua suspensi¨® de les seves sessions plen¨¤ries (a petici¨® dels dos grups del Govern), com a continu recurs per suturar les creixents discrep¨¤ncies entre Esquerra i el PDeCAT, ¨¦s una frivolitat.

I una humiliaci¨® per als electors. El Ple no ¨¦s cap altra cosa que ¡°l'¨°rgan suprem del Parlament¡± (article 72 de l¡¯Estatut). Abusar del poder de desconvocar-lo a mitja sessi¨® el desnaturalitza, fa callar les altres veus que representen els ciutadans i deslocalitza cap al carrer l'acci¨® pol¨ªtica. Amb les friccions i episodis violents que en poden resultar i en resulten, segons acaba de comprovar-se en la funer¨¤ria celebraci¨® de l'1-O.

Urgeix, doncs, salvar la (tr¨¨mula) Cambra legislativa del (desorientat) Executiu.

L'oposici¨® disposa d'un instrument ¨²til per rescatar el Ple. I amb ell, tot el Parlament. La moci¨® de censura (article 152 de l¡¯Estatut). Perqu¨¨ aquesta moci¨® exigeix Ple. Alg¨² s'atreveix a interposar-la contra Quim Torra com a president de la Generalitat? Per ventura no seria autom¨¤tica en qualsevol altra democr¨¤cia occidental? ?s impossible aqu¨ª penjar el cascavell al gat?

Com a tr¨¤mit, pot acabar de dues maneres. La bona ¨¦s que restabliria la dignitat de la C¨¤mera, en assegurar la continu?tat de les seves sessions plen¨¤ries enfront dels t¨ªmids ¨¨muls dom¨¨stics del general Pav¨ªa (per b¨¦ que, aquesta vegada, sense cavall). Que enaltiria el debat pol¨ªtic, avui molt rom. Que aspiraria a visualitzar les greus fissures del bloc indepe. Que podria estimular els realistes Oriol Junqueras i David Bonveh¨ª enfront dels cegament fidels a Torra i Carles Puigdemont.

I que consolidaria una alternativa de govern. Encara que fracass¨¦s en l'objectiu principal, ja que l'aritm¨¨tica parlament¨¤ria fa molt improbable la destituci¨® del cap de l¡¯Executiu.

La dolenta seria que els socis que el componen tamb¨¦ boicotegessin i interrompessin el desenvolupament del plenari de la moci¨®. Per¨° aix¨° implicaria la conversi¨® de l'actual tend¨¨ncia a l'autocr¨¤cia en flagrant totalitarisme.

Torra mereix addicionalment la censura pol¨ªtica solemne perqu¨¨ en nom¨¦s quatre mesos acumula massa incompet¨¨ncia. Perqu¨¨ no governa. Perqu¨¨ no ha llan?at ni una sola gran iniciativa, ni petita, ni mitjana, ni ha presentat a la C¨¤mera cap projecte normatiu substanci¨®s, ni una sola idea nova. Perqu¨¨ nom¨¦s agita, excita i irrita propis i estranys. Perqu¨¨ degrada el llegendari c¨¤rrec en considerar-se vicari d'un poder exterior. Perqu¨¨ en comptes de garantir l'actuaci¨® dels Mossos que d'ell depenen victoreja els violents CDR que els agredeixen. Perqu¨¨ trenca la institucionalitat democr¨¤tica (no en criticar, sin¨®) en vituperar el Cap de l¡¯Estat. Perqu¨¨ aquesta estrat¨¨gia ¨¦s auto lesiva per a la Generalitat, ja que com a cap de la mateixa ¨¦s precisament el representant ordinari en terra catalana d'aquest mateix Estat. Com es cridava el 1640, ¡°Visca la terra e muyra lo mal govern¡±.

La moci¨® de censura encarna m¨¦s virtuts. ?s acci¨® pol¨ªtica, quan es reclama ¡ªi els ciutadans esperen¡ª pol¨ªtica, juntament amb la indeclinable defensa de la llei democr¨¤tica. Amplia el ress¨° de discursos alternatius a l'oficialista: la radiodifusi¨® p¨²blica no pot en aquesta ocasi¨® caricaturitzar-los ni residualitzar-los tan f¨¤cilment.

I ¨¦s defensa de l'autonomia des de l'autonomia, mitjan?ant un instrument del text major de l'autonomia: no nom¨¦s l'habitual negaci¨® dels espectrals beneficis de la secessi¨®, sin¨® tamb¨¦ afirmaci¨® de la via pr¨°pia, la del catalanisme efectiu: autogovern i complicitat en la governan?a d¡¯Espanya.

En l'hemicicle de la Ciutadella hi ha dos protagonistes que poden emprendre aquesta tasca. Per pot¨¨ncia de grup i perfil propi s¨®n In¨¦s Arrimadas (Ciutadans) i Miquel Iceta (PSC), una vegada descavalcat el respectat l¨ªder dels comuns Xavier Dom¨¨nech. A qualsevol dels dos els beneficiaria. Arrimadas tindria l'oportunitat d'acreditar que la prefectura de l'oposici¨® ¨¦s alguna cosa m¨¦s que un mer t¨ªtol. Que els seus votants treuen r¨¨dit constructiu a les seves paperetes, m¨¦s enll¨¤ de les frontals posicions anihiladores i la rauxa personal. I que realment alberga la voluntat de governar la Generalitat, no la de destrossar l'autonomia. Ni la de triturar la cohesi¨® social contribuint a ulsteritzar o belguitzar Catalunya en dues comunitats ¨¨tnic-ling¨¹¨ªstiques enfrontades, com destacats ponents van afirmar t¨¦mer en la recent jornada de Sociedad Civil por el Debate, que dirigeix Manuel Campo Vidal (no confondre amb Societat Civil Catalana) a la Universitat de Lleida.

Iceta tindria ocasi¨® de demostrar que ¨¦s un l¨ªder amb voluntat de comandament, a m¨¦s del millor i m¨¦s ir¨°nic analista del Parlament. I de subratllar que el seu clam per (i suport al) di¨¤leg significa reivindicar l'obligat¨°ria entesa entre institucions. Cosa que no implica cap benigna toler¨¤ncia cap a els qui l¡¯utilitzen deslleialment com a recurs d'aparences suavitzants al seu ¡°atac¡± a l¡¯Estat. I que no ¨¦s contradictori, sin¨® complementari, que un partit (el PSC) emprengui accions (la censura) diferents a les que ha de complimentar un Govern, com fa el de Pedro S¨¢nchez (la negociaci¨®).

Una cosa diferent a la que gasta el molt censurable: arengar des de la balconada i atiar totes les balconades, pr¨°pies i alienes; confondre partit, moviment, poble i l¨ªders descavalcats, entre si i amb si mateixos; amena?ar amb ultim¨¤tums, negar-los tres vegades com Pere, i despr¨¦s reformular-los com artificis sense data.

En nom de l'ordre democr¨¤tic i de la pulsi¨® per l'autogovern censurin el caos. Si no ¨¦s mol¨¨stia.

Ajudaria molt a aquesta contund¨¨ncia una estrat¨¨gia intel¡¤ligent de l'oposici¨® espanyola (Ciutadans i PP). Per principi: ja que retallar l'autonomia vulnera la Constituci¨® que diu defensar.

Per resultat: ja que ¨¦s caminant sobre dos peus ¡ªllei i di¨¤leg¡ª que el Govern ha fet m¨¦s que ning¨² en breu temps per aflorar les divisions (en bondad¨®s, el pluralisme) del quartejat, per¨° pertina?, bloc indepe. Dialogar ¨¦s l'ess¨¨ncia del m¨¨tode democr¨¤tic. I retrata tots els convocats. els benintencionats. I qui vol volar tots els ponts, per surar, nom¨¦s ell, en la malvolen?a.

Si les dretes trenquen l'¨¤nima auton¨°mica de la Constituci¨®, ad¨¦u a la Constituci¨® de tots. Quedar¨¤ nom¨¦s per al centre-esquerra, els nacionalismes basc, gallec i canari, i lentament tamb¨¦ per a l'esquerra de l'esquerra. M¨¦s que res. Per¨° no un pa¨ªs sencer.

Podrien, en canvi, despatxar sentit d¡¯Estat, donar suport al Govern a canvi de monitoritzar els seus gestos i mesures, i millorar el seu llenguatge, mitjan?ant algun mecanisme de vigil¨¤ncia compartida. A aix¨° s¨ª que hi tenen dret, no a rebentar les costures del pacte constitucional ja adolorit. I el Govern socialista hauria d'obrir-los pista pactista com a ell li va obrir Mariano Rajoy la tardor passada.

Perqu¨¨ l'oposici¨® catalana sigui m¨¦s efectiva en la seva censura convindria que l'espanyola abandon¨¦s el grosser estil d'envestida. Sofistiquin-se, si poden.