Doble tra?ci¨®

Tot va comen?ar el 2003: la crisi europea i la secessi¨® catalana, els populismes que ara ens preocupen i les amenaces que venen d'orient. I va ser en l'¨²ltim any de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar a la Moncloa, abans que el PP fos desallotjat del Govern, segons explica l'expresident del Govern en el seu llibre El futuro es hoy. Espa?a en el cambio de ¨¦poca. Van ser dues tra?cions clarament designades, una europea i l¡¯altra espanyola, que dolen a Aznar com dues punyalades a l'esquena. L'europea li van donar Jacques Chirac i Gerhard Schr?der, seguits per Rodr¨ªguez Zapatero, als quals acusa de trencar el vincle transatl¨¤ntic, fracturar la Uni¨® Europea i intentar organitzar Europa com un contrapoder enfront de Washington. L'espanyola, a c¨¤rrec dels socialistes, amb especial menci¨® a Pasqual Maragall, Jos¨¦ Montilla i de nou, Rodr¨ªguez Zapatero, als quals acusa de la ruptura del consens constitucional del 1978 amb la reforma de l'Estatut catal¨¤ del 2006 i l'intent de construcci¨® d'un front popular.

Tot t¨¦ relaci¨® amb tot, en aquest relat aznarista que uneix el moment cr¨ªtic en qu¨¨ va abandonar el poder amb l'actualitat rabiosa d'avui. Quan Chirac i Schroeder van rebutjar els arguments de George W. Bush per envair l'Iraq el 2003 sense mandat de les Nacions Unides, estaven obrint la porta d'Europa a Putin, cosa que, literalment, "no est¨¤ desconnectada del fet que la intel¡¤lig¨¨ncia alemanya certifiqui avui la intervenci¨® de R¨²ssia a favor del secessionisme a Catalunya". A l'Estatut del 2006, fruit del Pacte del Tinell, "fabricat sobre l'exclusi¨® i el menyspreu de la Constituci¨®", es prefiguren ja les "estructures d'Estat que anys despr¨¦s va voler crear el proc¨¦s secessionista". Els populismes d'alt¨ªssima intensitat d'avui, entre els quals hi ha el nacionalisme, son les engrunes del fons del sac d¡¯aquell "populisme de baixa intensitat patrocinat per Fran?a i Alemanya el 2003" a Europa i pel suport dels socialistes i de l'esquerra en general als nacionalistes a Espanya.

El llibre d'Aznar t¨¦ dos focus. N'hi ha un de molt global i fins i tot objectiu, en el qual ofereix una visi¨® geopol¨ªtica ben ajustada, professional fins i tot, que ¨¦s liberal i conservadora en el sentit m¨¦s cl¨¤ssic, com podria tamb¨¦ sortir de la ploma dels assessors de qualsevol governant occidental. Per¨° n¡¯hi ha una altra, m¨¦s estreta i subjectiva, m¨¦s personal i fins i tot atrabili¨¤ria, fixada entorn de l'any de la doble tra?ci¨®, quan el van apunyalar o no li van fer prou cas, amb les conseq¨¹¨¨ncies que es podia esperar d¡®un menyspreu com aquell. Al costat dels dos focus hi ha les zones sense il¡¤luminar, que s¨®n abundants i significatives: respecte a la seva gesti¨® de govern, els errors i mentides de la guerra de l'Iraq, el disbarat de Perejil, la corrupci¨® del PP, les seves mentides respecte a l'autoria dels atemptats de l'11-M a Madrid i tants altres episodis que exigien alguna explicaci¨® d'un governant que es disposa a posar ordre a la seva mem¨°ria i a les seves opinions; i respecte al m¨®n, ni m¨¦s ni menys que un fenomen com Trump, que amb prou feines mereix un pessic de monja pels seus "comentaris incoherents".

La narraci¨® aznariana seria una versi¨® m¨¦s de la hist¨°ria sin¨® estigu¨¦s encaminada a una finalitat menys narrativa i m¨¦s propositiva. Tota l'argumentaci¨® es dirigeix a un mateix i ¨²nic objectiu, fonamentar la seva posici¨® radicalment contr¨¤ria a la reforma constitucional "urgent i viable" que planteja Pedro S¨¢nchez, al di¨¤leg amb el Govern catal¨¤ i amb les forces nacionalistes i a la "recerca incessant de 'moderats 'a les files independentistes". Aznar no t¨¦ dubtes que la reforma constitucional inclour¨¤ "l'obertura a una f¨®rmula d'autodeterminaci¨®". No ser¨¤ federal, sin¨® que inclour¨¤ un "acord bilateral". No ser¨¤ ni tan sols "una reforma, sin¨® un proc¨¦s constituent", que no consolidar¨¤ res, sin¨® que destruir¨¤ l'Estat.

El futuro es hoy servir¨¤ de gui¨® en la compet¨¨ncia entre Rivera i Casado per endurir posicions respecte al govern de Pedro S¨¢nchez. Dins del llibre hi ha els antecedents, els arguments i les explicacions, davant els quals Aznar i els seus fidels tenen una actitud virginal, com cassandres indignades i l¨²cides que res haguessin fet llavors ni estiguin fent ara per empitjorar les coses. La lectura ¨¦s molt recomanable, sobretot per als esperits aventurers i quim¨¨rics, tant si habiten a Waterloo o a Lledoners. Aix¨° ¨¦s el que hi ha. A la vista de les idees d'Aznar, si alg¨² vol canviar les coses, millor que intenti recuperar l'esperit de conc¨°rdia i d'unitat, ja no entre els independentistes, sin¨® entre tots els catalanistes i fins i tot entre tots els que encara persisteixen a voler reformar Espanya i recuperar l'esperit constitucional que va saber incloure tothom, tamb¨¦ els nacionalistes.