Ara que tot ¨¦s catanyol

M¡¯he embrancat en els ¨²ltims dos dies en un experiment sociofilol¨°gic que em venia molt poc de gust de fer, per¨° ves, tamb¨¦ tenia ganes de saber el pa que s¡¯hi dona. Tinc un compte de Twitter al qual trec poc llustre, no soc donat a tuitejar amb freq¨¹¨¨ncia (potser m¨¦s a retuitejar) i faig servir els m¡¯agrada m¨¦s aviat com un arxiu de coses que m¡¯interessen per tornar-hi despr¨¦s que no pas perqu¨¨ m¡¯agradin realment. Aix¨ª, puc fer un m¡¯agrada a les declaracions de Manuel Valls dient que a Catalunya hi ha joves que no saben castell¨¤, o a les de Toni Cant¨® assegurant que el castell¨¤ ha desaparegut a Catalunya i Gal¨ªcia, per¨° no per aix¨° m¡¯ha d¡¯agradar el que diuen. No saps mai quan necessitar¨¤s citar barbaritats.

Deia que havia fet un experiment. En els ¨²ltims dos dies he decidit entrar en la brega de l¡¯improperi virtual, del gallet del tuit r¨¤pid i insensat i de l¡¯estirabot gratu?t a tomb de la q¨¹esti¨® de la llengua, vist que darrerament hi ha moviments convulsos sobre la mat¨¨ria i que campen amb tota impunitat la desqualificaci¨®, l¡¯insult i l¡¯exhibici¨® dels instints m¨¦s primaris. Aix¨ª que em vaig armar de paci¨¨ncia per replicar a l¡¯altura de les circumst¨¤ncies tot aquell que m¡¯interpel¡¤l¨¦s i que poc o molt em correg¨ªs, m¡¯esmen¨¦s, m¡¯aconsell¨¦s amablement d¡¯emprar unes formes en lloc d¡¯unes altres o senzillament em digu¨¦s tra?dor per no combregar amb les seves rodes de mol¨ª. L¡¯experiment, un ¨¨xit; els resultats, per plorar.

La cosa ¨¦s que, d¡¯un temps en?¨¤ (amb aquest en?¨¤ he guanyat punts) hi ha tot un estol de tuitaires decidits a salvar la llengua del seu pitjor enemic, que ¨¦s ni m¨¦s ni menys que l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, que estaria destruint la llengua des de dintre amb l¡¯ajut inestimable dels mitjans de comunicaci¨®, p¨²blics i privats, que amb el seu catal¨¤ embastardit no tenen altre objectiu que arrasar el pa¨ªs (no, no estic exagerant, el discurs va per aqu¨ª). I l¡¯aital estol (m¨¦s punts amb aital) ha convertit en forma de vida la correcci¨® ad tuitum, de manera que ¨¦s ben f¨¤cil que, poc despr¨¦s de fer una piulada, t¡¯assaltin tot de saberuts assenyalant-te l¡¯error i marcant amb maj¨²scules la forma correcta. Un conegut periodista em deia que va escriure afilador i li¡¯n van saltar quatre a la jugular.

No ¨¦s pas tan dolent voler exercir un cert guiatge i revelar als altres els errors que cometen, sobretot producte de la interfer¨¨ncia hispana; tots els que ens dediquem a la correcci¨® ho hem fet un moment o altre, amb la millor de les intencions. Per¨° ara es tracta directament d¡¯impugnar tota pres¨¨ncia del castell¨¤ en el catal¨¤, per molt que aquesta pres¨¨ncia sigui consolidada per uns quants segles i fins i tot Pompeu Fabra la don¨¦s per bona, amb la qual cosa el diccionari normatiu, un dels pilars de qualsevol llengua codificada, no ¨¦s m¨¦s que paper mullat. L¡¯estol de tuitaires, d¡¯aquesta manera, es consideren m¨¦s capacitats i amb m¨¦s autoritat que tota la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯IEC per perseguir mots com hola, preguntar, paraula, buscar, tarda, senzill, genu¨ª o encisar. Tots ells presents al diccionari Fabra.

Tot plegat seria for?a anecd¨°tic si no fos que, al costat del mestretitisme, la intervenci¨® d¡¯aquests guardians de la llengua aut¨¨ntica (¨¦s que no puc dir genu¨ª) no an¨¦s acompanyada de desqualificacions personals i desacreditacions professionals a gent que gosa aplicar la normativa tal com la coneixem ara o simplement (¨¦s que no puc dir senzillament) tenen al cap un altre model de llengua que no ¨¦s el seu i que, sempre, en qualsevol circumst¨¤ncia, ¨¦s titllat de catanyol. Catanyol!, bramen a l¡¯un¨ªson. Estranya tria per carregar contra l¡¯altre, aquest catanyol, perqu¨¨ el terme ni ¨¦s propi, ni ¨¦s correcte, ni est¨¤ ben format. N¡¯haur¨ªeu de buscar (s¨ª, buscar), un altre.