Mem¨°ria i imaginaci¨®

Un dels seus bi¨°grafs explica que Faulkner, quan ja tenia gaireb¨¦ acabada una de les grans novel¡¤les del segle XX ¡ªi que desmentia el t¨°pic que l¡¯¨¨poca d¡¯or de la novel¡¤l¨ªstica era el XIX¡ª, va tenir la idea insensata de celebrar la proesa i l¡¯esfor? que li havia suposat l¡¯escriptura de Llum d¡¯agost sense separar-se del manuscrit. El duia dins d¡¯una cartera que, copa rere copa i dia rere dia, va anar quedant m¨¦s atrotinada. La cremallera va acabar per no complir amb la seva funci¨® original ¡ªja no era cap sistema de tancament i d¡¯obertura de res¡ª, les p¨¤gines que hi havia a l¡¯interior no seguien l¡¯ordre num¨¨ric, estaven arrugades i tacades, i els amics que l¡¯acompanyaven en el desvari alcoh¨°lic no entenien que l¡¯autor, en comptes de parlar de literatura, prefer¨ªs discutir d¡¯uns assumptes que li semblaven infinitament m¨¦s valuosos: de dones, de cacera i de pesca. La disciplina de Faulkner, per¨°, era ¨¨pica, i quan va arribar el dia calculat per posar fi a les vacances et¨ªliques, va tenir el valor de recuperar el dec¨°rum en una barberia, va intentar que la roba no s¡¯assembl¨¦s a la cartera, i, amb l¡¯orgull de suportar les mil veus d¡¯una ressaca endimoniada, va aconseguir arribar fins a casa seva per enllestir de manera definitiva Llum d¡¯agost. Al cap d¡¯un temps, els companys de l¡¯¨²ltima aventura extraliter¨¤ria de Faulkner van rebre un telegrama on els demanava si, per casualitat, no tenien unes p¨¤gines de la novel¡¤la que li calien per reconstruir un dels episodis centrals.

Se sap que Faulkner no va recuperar mai les parts del llibre que havia extraviat ¡ªi no ¨¦s clar si va tenir la paci¨¨ncia de recompondre-les¡ª, per¨° ara, gr¨¤cies a la traducci¨® d¡¯Esther Tallada que Edicions de 1984 publica de Llum d¡¯agost, el lector tamb¨¦ sap que importa molt poc, perqu¨¨, al cap i a la fi, aquest monument narratiu a les trampes de la mem¨°ria i de la imaginaci¨®, sobre el que el record sap i creu i sobre el que la mem¨°ria creu abans que el coneixement recordi, sobre el vincle que es crea entre una cosa i l¡¯altra i tot plegat, admet, i fins i tot reclama, la major part dels desordres i desgavells formals concebibles: potser ¨¦s la millor manera de mostrar de quina manera el passat i el present se sobreposen dins la consci¨¨ncia, s¡¯envaeixen i falsifiquen, i el que no ¨¦s, no ha sigut ni ser¨¤ mai adquireix la misteriosa consist¨¨ncia de la irrealitat. Llegir les perip¨¨cies i la voluntat de l¡¯¨¤nima de Lena Grove, a la recerca de l¡¯home que ¨¦s el pare del seu fill durant un estiu de calor aut¨°mat i omnipotent, a Yoknapatawpha, ¨¦s clar, ¨¦s una de les maneres m¨¦s exuberants d¡¯evadir-se de la vacu?tat i el somiqueig ¡ªde la irrealitat inconsistent¡ª, de la falsificaci¨® de la mem¨°ria i la imaginaci¨®, que Puigdemont i els seus sequa?os proposen com a moda per a aquesta tardor.