Llu?sa Vidal, in¨¨dita, en una exposici¨® de Canet de Mar

En l¡¯univers ple d¡¯homes de la pintura modernista, Llu?sa Vidal (Barcelona, 1876?1818) va aconseguir fer-se un forat. Amb la seva habilitat va arribar a realitzar obres destacades que, anys despr¨¦s d¡¯haver mort als 42 anys v¨ªctima de la grip espanyola, antiquaris i comerciants de l¡¯art les van fer passar per pintures d¡¯artistes com Ramon Casas, despr¨¦s d¡¯esborrar la signatura d¡¯ella i falsificar la d¡¯ell. El 1919, un any despr¨¦s de la seva mort, la Sala Par¨¦s de Barcelona li va dedicar una exposici¨® homenatge que va quedar immortalitzada pel gran Brangul¨ª en una de les seves fotografies. Va ser un homenatge fet per compensar l¡¯esc¨¤s ress¨° que havia tingut la seva defunci¨®, un oblit que s¡¯ha mantingut fins fa pocs anys.

Sort que hi ha persones (gaireb¨¦ sempre dones) obstinades que Llu?sa Vidal recuperi el seu lloc en l¡¯Olimp art¨ªstic de l¡¯art catal¨¤. El 1996 Marcy Rubio, investigadora americana establerta a Barcelona, va publicar una primera biografia de la pintora que va donar motiu a una exposici¨® el 2001 la qual va viatjar per diverses ciutats catalanes, per¨° no es va veure a Barcelona. Des del 2008, el relleu l¡¯ha agafat Consol Oltra que des de llavors no ha parat d¡¯investigar la vida i l¡¯obra d¡¯aquesta dona. El 2013 va realitzar una monografia amb documentaci¨® in¨¨dita que conservava la fam¨ªlia de Vidal, sobretot la seva correspond¨¨ncia i els esbossos dels seus treballs. A m¨¦s de recuperar un bon nombre d¡¯obres, fins i tot en pa?sos tan llunyans com l¡¯Uruguai i M¨¨xic. Despr¨¦s, al juny del 2014, en va fer una primera exposici¨® al Museu del Modernisme de Barcelona. I una segona, al setembre del 2016, al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya, un centre que t¨¦ nou obres de la pintora (entre les quals hi ha una d¡¯espl¨¨ndida de la seva germana Marta Vidal) que van donar la fam¨ªlia el 1935, i que fins fa uns anys no n¡¯exposava cap. L¡¯exposici¨® va estar acompanyada d¡¯una monografia sobre la pintora.

Semblava que ja estava tot dit sobre ella, per¨° ara, coincidint amb el centenari de la seva defunci¨®, la Casa Museu Dom¨¨nech i Montaner de Canet de Mar va inaugurar aquest dissabte l¡¯exposici¨® Llu?sa Vidal. Pintora modernista (una mostra inscrita dins de les Jornades Europees del Patrimoni que se celebren durant aquest cap de setmana), per¨° que es podr¨¤ veure fins al 17 de febrer, amb m¨¦s de 40 obres: nus, il¡¤lustracions de revistes que no s¡¯havien vist, petits olis amb notes d¡¯interior o escenes de camp i platja, en la qual es presenten alguns esbossos i dibuixos nous, com els que va realitzar a Blanes. Per¨°, sens dubte, el m¨¦s destacat, s¨®n tres olis que no s¡¯han exposat mai: dos retrats del matrimoni burg¨¨s format per Josep Carre?o Pujol i la seva esposa Remei Mallofr¨¦, que apareixen amb els seus millors gal¡¤les, a punt de sortir. ¡°Mai havien sortit del sal¨® menjador de la seva casa de l¡¯Eixample que ara ¨¦s de la neta d¡¯aquesta parella acomodada, apassionats de l¡¯art, que van decidir que fos Llu?sa Vidal la que els retrat¨¦s per sempre¡±, explica Oltra. Carre?o era un important administrador de finques amb despatx al carrer Portaferrissa. El retrats del matrimoni, segons Oltra, s¨®n ¡°relativament formals, per¨° dins del convencionalisme es poden apreciar algunes particularitats: Vidal ha buscat que entre les dues peces hi hagi unitat visual i que estan fetes per ser vistes juntes¡±. Segons Oltra, sorpr¨¨n molt el somriure obert de la dona, fins a ensenyar la dentadura, un tret peculiar de Vidal per¨° que pocs artistes han executat de la mateixa manera. ¡°Potser per convencions socials de modes o, fins i tot, perqu¨¨ es considerava de mala educaci¨® que una dama mostr¨¦s un somriure descarat¡±.