Generalitat i Estat xoquen pel pagament de 759 milions en infraestructures

El secretari d'Estat d'Infraestructures, Pedro Saura, i el conseller de Territori de la Generalitat, Dami¨¤ Calvet, han estat incapa?os aquest dilluns d'arribar a un acord sobre com el Govern espanyol ha de fer efectiu el pagament dels 759 milions d'euros compromesos pel Ministeri d'Hisenda. Despr¨¦s d'una llarga reuni¨® celebrada a Barcelona ¡ªno es va fer a la seu de cap de les dues administracions¡ª, tots dos executius van manifestar unes difer¨¨ncies que, de moment, s¨®n insalvables.

El Govern catal¨¤ reivindica que aquest deute, vinculat a l'incompliment de la disposici¨® addicional tercera de l'Estatut de Catalunya, s'ha de fer efectiva amb una transfer¨¨ncia de capital perqu¨¨ la Generalitat disposi d'aquests fons amb llibertat de criteri a l'hora d'utilitzar-los. En canvi, el Ministeri de Foment defensa el dret a poder fer inversions pr¨°pies per aquest import en infraestructures de mobilitat de nova creaci¨® o que ja es trobin en execuci¨®. Si fos aix¨ª, es podria apuntar aquesta transfer¨¨ncia en el projecte que s'est¨¤ fent, per exemple, per finalitzar la construcci¨® de la llan?adora ferrovi¨¤ria que connectar¨¤ el centre de Barcelona amb la terminal 1 de l'aeroport del Prat.

Aquesta possibilitat de pagament permetria a l'Executiu central donar visibilitat al seu esfor? inversor a Catalunya, en un moment en qu¨¨ el discurs predominant entre l'empresariat i bona part de la societat ¨¦s que Catalunya pateix un greuge hist¨°ric en mat¨¨ria d'infraestructures. Malgrat el desacord, la reuni¨® suposa trencar una ratxa d'11 anys sense reunions de la comissi¨® bilateral d'infraestructures entre tots dos executius.

Els 759 milions d'euros que van ser el focus de la trobada ¨¦s una quantitat pendent des del 2008 i que Hisenda es va comprometre a pagar com a prova de les seves intencions de millorar les relacions amb Catalunya.

En la mateixa trobada es va repassar el llistat d'infraestructures que es troben desenvolupant-se a Catalunya i les que estan pendents. Des de la Generalitat tamb¨¦ existia el desig de buscar f¨®rmules de compensaci¨® per la denunciada falta hist¨°rica d'inversi¨® a Catalunya. Els successius governs catalans, amb el suport especialment per la Cambra de Comer? de Barcelona, han defensat que el volum d'inversi¨® territorializada de l'Estat a Catalunya havia de ser equivalent a la seva aportaci¨® al PIB.