¡®The Good Fight¡¯ i la pluja daurada

Els creadors de The Good Fight no s¡¯esperaven la vict¨°ria de Donald Trump i van haver de reajustar la s¨¨rie a la nova situaci¨® pol¨ªtica. I ho han fet a consci¨¨ncia. Els cap¨ªtols es titulen en funci¨® dels dies que Trump fa que ¨¦s a la Casa Blanca (408, 415...); m¨¦s d¡¯una dama utilitza els pussy-bow, un visible lla? que Melania Trump va dur en determinats moments de la campanya. Pussy vol dir gatet, per¨° tamb¨¦ cony, i ¨¦s aquesta accepci¨® la que van prendre les xarxes socials per interpretar la decisi¨® de vestuari de la dona del candidat quan va obtenir molta notorietat un brut v¨ªdeo de Trump sobre el seu ¨¨xit com a seductor a l¡¯hora ¡°d¡¯agafar pel cony¡± les dones. En els t¨ªtols de cr¨¨dit, una televisi¨® de plasma amb la imatge de Putin rebenta i tamb¨¦ ho fa un altre aparell... amb la de Trump. I una de les protagonistes, Diane Lockhart, diu esgotada que no sap si podr¨¤ aguantar tres anys m¨¦s amb el president que t¨¦.

Per¨° la s¨¨rie no s¡¯atura en esments m¨¦s o menys epis¨°dics. Un cap¨ªtol est¨¤ dedicat a l¡¯esfor? professional que fa el bufet d¡¯advocats protagonista per aconseguir el contracte del Partit Dem¨°crata si ¨¦s que es decideix per l¡¯impeachment. I el nov¨¨, tot sencer, gira al voltant de l¡¯autenticitat d¡¯un v¨ªdeo de Trump en un hotel de Moscou amb prostitutes, on un dels jocs ¨¦s la pluja daurada. Al final ¡ªla productora podria enganxar-se els dits¡ª arriben a la conclusi¨® que ¨¦s fals, una conclusi¨® no gaire s¨°lida perqu¨¨ una alta funcion¨¤ria del Partit Dem¨°crata se¡¯n guarda una c¨°pia per a l¡¯octubre del 2020, l¡¯any electoral.

La s¨¨rie dibuixa una Casa Blanca delirant, sense nord i agressiva amb els seus oponents. Doncs b¨¦, The Good Fight no ¨¦s una producci¨® alternativa que potser arribi al Sundance Festival. L¡¯emet el canal de subscripci¨® de la CBS. I la duresa de la seva cr¨ªtica es dona fonamentalment perqu¨¨ els seus arguments i situacions s¨®n versemblants, no ¨¦s una com¨¨dia esperp¨¨ntica. Per qu¨¨ no tenim aqu¨ª una televisi¨® que pugui ¡ªde saber n¡¯han de saber¡ª fer aquest tipus de propostes? Submissi¨® pol¨ªtica i puritanisme social? The Good Fight es fa un tip de parlar de la pluja daurada mentre que a Barcelona l¡¯oposici¨® va intentar organitzar un esc¨¤ndol perqu¨¨ la directora de comunicaci¨® d¡¯Ada Colau va protagonitzar fa anys una performance pixant a l¡¯asfalt. Aix¨° era com a integrant d¡¯un col¡¤lectiu sobre sexualitat i feminisme. Curiosament, ning¨² va recordar que Carles Santos ¡ªai, com t¡¯enyorem!¡ª, en la cerim¨°nia inaugural del Rellotge il¡¤lusori de Joan Brossa al Poliorama (1985), va presentar una soprano que orinava sobre un gran tambor. Una presentaci¨® amb alguna dificultat t¨¨cnica, ja que una m¨¤nega havia de garantir una durada i una for?a de percussi¨® m¨¦s enll¨¤ del que pot oferir la natura.

Per¨° sense anar tan lluny, Jan Fabre va presentar, aquest estiu al Grec, l'espectacle Belgian rules sobre el seu pa¨ªs, on una de les actrius pixa sobre l¡¯escenari, conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica de viure prop del Manneken Pis i en una terra on es beu molta cervesa (orina sagrada), i ho subratlla el muntatge, que subministra aquesta beguda sense restriccions a la troupe. Es tracta d¡¯un espectacle, ir¨°nic, quilom¨¨tric i cr¨ªtic amb B¨¨lgica, una p¨¤tria que estima amb totes les seves contradiccions, que exposa sense por, des del passat colonial fins a la venda d¡¯armes. Una declaraci¨® d¡¯amor felliniana. La proposta se serveix dels carnestoltes i del surrealisme, un patrimoni tamb¨¦ belga. Als espectadors estrangers segurament se¡¯ns escapa el sentit d¡¯algunes imatges. Per exemple, els passejos d¡¯un eri?¨® que, segons Fabre, ¨¦s una al¡¤lusi¨® al ciutad¨¤ belga., sempre bufant.

Per a Fabre, el seu espectacle no ¨¦s una hist¨°ria sobre els nacionalismes, m¨¦s aviat sobre la seva desitjable abs¨¨ncia. En un temps de fronteres i por, ¡°a B¨¨lgica cal mostrar la nostra for?a i vulnerabilitat¡±, ha dit. Una abs¨¨ncia que es reflecteix en el joc final de banderes, que fan ballar com a Siena. Primer, de tots els colors, i despr¨¦s, nom¨¦s la bandera blanca, que no ¨¦s de rendici¨®. ?s de pau. Un muntatge que ha rebut un munt de premis menys al seu pa¨ªs, on Jan Fabre pateix l¡¯odi i les agressions de la ultradreta nacionalista flamenca. De fet, Fabre (ara tamb¨¦ acusat d¡¯assetjar i humiliar els seus artistes i empleats) considera que no hi ha un moviment d¡¯exaltaci¨® belga, nacionalista. S¨ª, en canvi, a l¡¯extrema dreta nacionalista flamenca...