Enriqueta Mart¨ª, ¡®la Vampira de Barcelona¡¯

[Aquest article es va publicar en l'edici¨® impresa de l'1 de gener del 2006]

Va sembrar d'horror la Barcelona del 1912. Segrestava, prostitu?a i assassinava nens per extreure'ls la sang, el greix i la medul¡¤la dels ossos i elaborar pocions que els seus clients consideraven m¨¤giques. El relat de les dues nenes que va alliberar la policia el va recollir la premsa de l'¨¨poca amb una bona dosi de morbo.

Darrere del delicat nom d'Enriqueta Mart¨ª s'amaga una de les personalitats criminals m¨¦s ferotges de la hist¨°ria negra d'Espanya. Segrestadora, prostituta, alcavota, falsificadora, corruptora de menors, pederasta, bruixota i assassina s¨®n algunes de les activitats que va exercir durant la seva vida aquesta dona que el poble de Barcelona va batejar com la Vampira del carrer Ponent o la Vampira de Barcelona.

I tot va comen?ar d'una manera ben simple, amb un informe oficial que desmentia i intentava negar la realitat, una cosa que ha anat passant sempre al llarg de la hist¨°ria. El governador civil, Portela Valladares, intentava conv¨¨ncer tothom que era "completament fals el rumor que s'est¨¤ estenent per Barcelona sobre la desaparici¨® durant els ¨²ltims mesos de nens i nenes petits que segons les enraonies populatxeres havien estat segrestats?".

Per¨° el rumor, aquesta remor de fons que s'estenia per carrers i places, mercats i patis de ve?ns, era completament cert. Eren molts els nens que cada dia desapareixien a les grans ciutats durant aquells anys i els pares, per ficar la por al cos als seus fills, per fer-los m¨¦s prudents, els explicaven t¨¨trics relats sobre "l'home del sac".

¡°Som al davant d¡¯una de les criminals m¨¦s esfere?dores i cruels de qu¨¨ es t¨¦ not¨ªcia¡±

Durant aquells dies de febrer del 1912, tot just tres anys despr¨¦s de la Setmana Tr¨¤gica, bona part de ciutadans de Barcelona estaven preocupats per la desaparici¨® d'una nena de cinc anys anomenada Teresina Guitart, i els detalls i les circumst¨¤ncies dels fets s'estaven estenent ¨¤mpliament a la premsa.

Havia passat el capvespre del 10 de febrer al carrer de Sant Vicent. Ja era gaireb¨¦ de nit quan l'Ana, la mare de la Teresina, s'havia aturat a la porta de casa seva a xerrar amb una ve?na i li havia deixat anar la m¨¤ a la petita pensant que pujaria tota sola fins al pis. Per¨° no va ser aix¨ª. Quan el marit va veure arribar la seva dona sense la Teresina, va preguntar estranyat: "I la nena?". La bona dona va llan?ar un crit i va baixar corrents al carrer, per¨° ja era massa tard, no hi havia rastre de la nena.

El que havia passat era que la Teresina, en lloc de pujar a casa, s'havia allunyat una mica, encuriosida, i de sobte va sentir que una m¨¤ li agafava la seva i que una dona estranya li deia amb un to afectu¨®s: "Vine, bonica, vine, que tinc dol?os per a tu". La petita, il¡¤lusionada, es va deixar portar un tros, per¨°, en veure que s'allunyava massa d'on era la seva mare, va deixar anar la maneta i va intentar tornar. Massa tard. La desconeguda va desplegar un drap negre amb el qual va cobrir del tot la nena, la va aferrar en bra?os per ofegar els seus sanglots i protestes, i es va perdre amb la seva presa en la penombra de la nit.

I Barcelona va viure m¨¦s de dues setmanes amb el cor encongit pensant en el que li havia pogut passar a la pobra Teresina Guitart. Tots els esfor?os policials van resultar, com gaireb¨¦ sempre, nuls. Devia ser una ve?na tafanera, la que descobriria el dest¨ª de la nena desapareguda.

Es deia Claudina El¨ªas, i un bon dia es va fixar en la careta d'una nena que la mirava a trav¨¦s dels vidres bruts d'un finestrot i li va semblar que la seva expressi¨® era implorant. Era la casa de la ve?na de l'entresol, on vivia amb un nen i una nena, per¨° el deplorable rostre d'aquella criatura de cap rapat no li resultava familiar. "Mira que si es tract¨¦s de la nena desapareguda, la Teresina...". L'hi va comentar al matalasser que tenia la botiga al mateix carrer de Ponent (avui Joaqu¨ªn Costa) i aquest l'hi va fer saber al municipal Jos¨¦ Asens, qui ho va comunicar al seu cap, el brigada Ribot.

I va ser Ribot qui a primera hora del mat¨ª del 27 de febrer del 1912 va trucar a la porta de l'entresol 1a, al n¨²mero 29 del carrer de Ponent. Li va obrir una dona que s'acabava de llevar.

¨CBon dia. Vinc a inspeccionar el seu domicili, perqu¨¨ hem tingut una den¨²ncia que vost¨¨ t¨¦ gallines.

¨CGallines? A qui se li acut? Aix¨° ¨¦s mentida.

¨CSi em permet?

I el brigada Ribot va entrar al pis i va descobrir al fons del passad¨ªs dues nenes petites. La propiet¨¤ria de la casa va reaccionar i li va dir que sense ordre del jutge no podia passar. Per¨° era tard. Ribot es va apropar a la petita, que tenia el cap rapat.

¨CCom et dius, maca?

¨CFelicitat.

¨CNo et dius Teresina?

La nena va vacil¡¤lar i va acabar dient: "Aqu¨ª em diuen Felicitat". Ribot va preguntar a la dona qui era aquella nena i ella va respondre que no ho sabia, que se l'havia trobat a la ronda de Sant Pau el dia abans i li havia dit que s'havia perdut i que tenia gana i ella se l'havia endut a casa. "L'altra ¨¦s la meva filla i es diu Angelita", va afegir. No hi havia cap rastre del nen que la ve?na deia que havia vist alguns cops.

Una vegada a la Prefectura de Policia, que llavors era al carrer de Sep¨²lveda i que tenia com a m¨¤xim responsable Jos¨¦ Mill¨¢n Astray, la segrestadora va ser identificada com a Enriqueta Mart¨ª Ripoll¨¨s, de 43 anys i amb antecedents? per corrupci¨® de menors.

Havia estat detinguda el 1909 a casa seva, al carrer de Minerva, on van descobrir que tenia un prost¨ªbul de menors de tots dos sexes i d'edats que anaven dels 5 als 16 anys. Amb ella havia estat detingut un client jove que va resultar ser fill de fam¨ªlia distingida. L'Enriqueta va ser processada, per¨° la causa es va perdre en els arxius gr¨¤cies a les influ¨¨ncies exercides per una persona molt coneguda i molt poderosa de la ciutat.

La vida d'Enriqueta Mart¨ª va estar sempre molt relacionada amb la prostituci¨®. Ella mateixa va comen?ar a exercir-la abans de fer els 20 anys, el dia en qu¨¨ es va adonar que sent criada no s'arribava enlloc. Va fornicar als bordells de m¨¦s baixa estofa de la zona vella i marinera de la Porta de Santa Madrona fins que un dia va decidir provar sort casant-se amb un pintor incompr¨¨s i fracassat, Juan Pujal¨®, un pobre home que s'alimentava d'escaiola, com els ocells, perqu¨¨ ho havia apr¨¨s en un manual de naturisme. La relaci¨® va durar 10 anys, tot i que durant aquest per¨ªode es van separar fins a sis vegades. L'¨²ltima i definitiva havia estat feia cinc anys.

Per aix¨° la policia va poder descobrir que l'Angelita no era filla de l'Enriqueta perqu¨¨ aix¨ª ho va declarar Pujal¨®, que va explicar que el frac¨¤s del seu matrimoni es devia al fet que "l'Enriqueta ¨¦s molt aficionada als homes i acostuma a freq¨¹entar certes cases que a mi no m'agraden". Posteriorment, els metges van comprovar que, efectivament, l'Enriqueta no havia donat mai a llum.

Utilitzava als nens que segrestava en una explotaci¨® doble: com a objectes de plaer per als seus degenerats clients i com a mat¨¨ria primera per elaborar les seves pocions

Qui era, doncs, l'Angelita i on era el nen que vivia amb ella al carrer de Ponent? L'Enriqueta no va ser gens expl¨ªcita en les seves declaracions i va continuar mantenint que la nena era seva encara que al cap d'unes setmanes reconeixeria que l'havia pres tot just despr¨¦s de n¨¦ixer a una cunyada a qui va fer creure que l'havia perdut en el part. Pel que fa al nen, va explicar que es deia Pepito, que tenia cinc anys i que l'hi havien deixat perqu¨¨ el cuid¨¦s. "Per¨° com que es va posar malalt¨®, el vaig portar fora de Barcelona perqu¨¨ es cur¨¦s".

A poc a poc, a partir de testimonis que es presentaven espont¨¤niament a declarar, es va poder anar tra?ant la personalitat de la segrestadora. Tot i que no tenia problemes econ¨°mics, acostumava a pidolar i anava vestida com una captaire i acompanyada gaireb¨¦ sempre d'un nen o una nena, a centres d'acollida, convents, parr¨°quies i asils demanant almoina i menjar.

Aquesta era la seva ocupaci¨® als matins, per¨° a mitja tarda sortia de casa vestida amb eleg¨¤ncia amb sedes i velluts i amb perruques i barrets. Quins llocs freq¨¹entava? Qui visitava?

Les declaracions de les dues nenes, fonamentalment la de l'Angelita, van venir a demostrar que Enriqueta Mart¨ª era molt m¨¦s que una alcavota segrestadora i corruptora de nens. La Teresina va explicar al jutge que aquella dona, nom¨¦s arribar al pis, li havia dit: "Oi que tens picor al cap? Vine, filleta, deixa que et talli els cabells i et posar¨¤s bona".

La nena es va deixar fer mentre la dona li deia que a partir d'ara es diria Felicitat i que ja no tenia pares i que ella era la seva mare i que havia de dir-li "mama" quan sortissin al carrer. Per¨° no va arribar a sortir al carrer ni li estava perm¨¨s sortir al balc¨® o acostar-se a les finestres. L'alimentava malament ¡ªpatates i pa dur¡ª; no li pegava, per¨° solia pessigar-la fort.

La seva ¨²nica distracci¨® era jugar amb l'Angelita, perqu¨¨ ella no va arribar mai a veure el Pepito a la casa. De vegades es quedaven totes dues soles i era quan tenien m¨¦s por i tots els sorolls les espantaven. Per¨° un dia l'Angelita li va dir: "Anem a veure qu¨¨ t¨¦ la mama als llocs on no ens deixa entrar". I entrella?ant les manetes es van endinsar gaireb¨¦ a les fosques a les habitacions prohibides. La Teresina va ensopegar amb alguna cosa que va resultar que era un sac. El van obrir i, en descobrir qu¨¨ hi havia, van cridar d'horror: hi havia un ganivet gran i roba de nen tacada de sang.

La declaraci¨® de l'Angelita va ser encara m¨¦s colpidora. Ella s¨ª que havia conegut el Pepito, un nen ros de la mateixa edat amb qui acostumava a jugar fins que un dia? "La mama no es va adonar que jo vaig veure com agafava el Pepito, el posava sobre la taula del menjador i el matava amb un ganivet. Jo me'n vaig anar llit i vaig fer com si dorm¨ªs".

Tant van impressionar el poble de Barcelona les declaracions de les dues petites que es van engegar subscripcions populars per obrir-los una llibreta de la Caixa d'Estalvis i fins i tot van ser presentades en p¨²blic. Al teatre T¨ªvoli, per exemple, es va fer una funci¨® en honor seu i als cartells es deia: "La Teresina i l'Angelita assistiran a la representaci¨® des d'una llotja".

Per¨° el m¨¦s esfere?dor encara havia d'arribar. Va ser arran de l'escorcoll que es va fer a l'entresol del carrer de Ponent. Els del jutjat es van quedar at¨°nits quan entre aquelles habitacions s¨°rdides i pudents van descobrir un sumptu¨®s sal¨® moblat amb un gust exquisit. El mobiliari, els llums, les cortines, les butaques i els sof¨¤s devien haver costat una fortuna.

¡°La mama no es va adonar que jo la vaig veure com agafava el Pepito, el posava sobre la taula del menjador i el matava amb un ganivet¡±

En un armari penjaven dues petites mudes de nen i dues de nena; hi havia mitges de seda i sabatetes a joc amb els vestits. I tamb¨¦ es van trobar les perruques arrissades i els delicats vestits de confecci¨® que l'Enriqueta vestia en les seves misterioses sortides.

Un paquet de cartes va cridar l'atenci¨® dels funcionaris. La majoria estaven escrites en llenguatge xifrat, i tenien contrasenyes i signatures amb inicials. Va apar¨¨ixer tamb¨¦ una llista, una relaci¨® de noms, que donaria molt a parlar a l'opini¨® p¨²blica.

A la cuina van trobar el sac del qual havien parlat les dues nenes i, efectivament, contenia una muda de nen i un ganivet plens de sang. En una altra habitaci¨® van descobrir un sac de lona, aparentment ple de roba bruta i vella, per¨° al fons hi havia ossos petits que posteriorment es confirmaria que eren de criatures.

Fins a 30 se'n van comptar entre costelles, clav¨ªcules, r¨°tules? Tots presentaven la particularitat que tenien senyals d'haver estat exposats al foc, la qual cosa, segons els metges, exclo?a que poguessin servir per a estudis anat¨°mics i feia suposar que m¨¦s aviat els pobres nens havien estat sacrificats per extreure greix dels seus cossets. Aquesta afirmaci¨® era en resposta a l'explicaci¨® que dies m¨¦s tard donaria l'Enriqueta justificant que tenia recollits aquells ossos per a estudis d'anatomia.

Darrere d'un armari van descobrir la cabellera rossa d'una nena d'uns tres anys, i la macabra expedici¨® va concloure en una habitaci¨® on es va haver de for?ar el pany i on van apar¨¨ixer mig centenar de flascons, alguns farcits de sang coagulada; uns altres, de greix, i la resta, amb subst¨¤ncies que es van enviar a un laboratori perqu¨¨ les analitz¨¦s.

Al costat de les pocions hi havia un llibre molt antic amb tapes de pergam¨ª que contenia f¨®rmules estranyes i misterioses. I tamb¨¦ un quadern gran ple de receptes de remeier per a tota mena de malalties, escrites a m¨¤, en catal¨¤ i amb lletra refinada.

A partir d'aquell descobriment no es parlava de res m¨¦s a la ciutat m¨¦s que d'Enriqueta Mart¨ª, i els principals diaris nacionals, que en aquell moment tenien unes 16 p¨¤gines, li dedicaven cada dia un parell de fulls per explicar, com si fos un fullet¨®, les novetats del cas amb titulars com: "Els misteris de Barcelona".

Entre els testimonis de persones que van tractar l'Enriqueta o van patir les seves activitats s'explicaven hist¨°ries tan dram¨¤tiques com la d'una dona d'Alcany¨ªs que acabava d'arribar a Barcelona per buscar feina amb un nad¨® en bra?os. La bona dona va sentir que defallia i es va asseure al portal d'una casa. Una desconeguda, amb un to amable, se li va apropar: era l'Enriqueta.

¨CQuina nena tan maca! Vols que li doni una estona el pit?

¨CA la meva filla ning¨² li dona el pit m¨¦s que jo ¡ªva respondre l'aragonesa.

¨CDoncs a mi m'agradaria alletar-la. Em sembla que el que vost¨¨ t¨¦ ¨¦s gana. Anem a aquesta lleteria, que li pago un got de llet. Pobra dona! Doni'm, que ja li portar¨¦ jo la nena.

I la dona, que defallia per la gana, va seguir la desconeguda i va entrar amb ella a la lleteria. L'Enriqueta va demanar un got de llet i va exclamar de sobte:

¨CPer¨° li anir¨¤ millor el pa. Esperi, que ara mateix n'hi porto.

Va sortir amb el nad¨® en bra?os i ja no va tornar. Sis anys van haver de passar fins que la desgraciada dona d'Alcany¨ªs va tornar a tenir davant seu, per identificar-la, qui li havia robat el seu fill, i vet a saber qu¨¨ li havia fet.

Davant de proves flagrants, l'Enriqueta va acabar reconeixent que era remeiera i que venia filtres i ung¨¹ents. "Confecciono remeis utilitzant determinades parts del cos hum¨¤". I, de cop i volta, va deixar anar: "Que escorcollin el pis! Que piquin b¨¦ les parets i trobaran alguna cosa! Com que em pujaran al pat¨ªbul, vull que amb mi pugin els altres culpables".

No nom¨¦s van escorcollar a fons el pis del carrer de Ponent, sin¨® tamb¨¦ els altres domicilis que l'Enriqueta havia tingut durant els ¨²ltims 10 anys. I el resultat va ser aterridor: en un pis del carrer de Picalquers va ser descobert un fals env¨¤ que ocultava un buit on van apar¨¨ixer m¨¦s ossos, entre els quals n'hi havia uns quants de mans de nen. Diu la cr¨°nica que "amb els ossos es va trobar un mitj¨® de nen que devia haver estat d'un fill de fam¨ªlia molt humil, perqu¨¨ estava sargit i afegit des de la meitat amb fil d'un altre color".

En un pis del carrer de Tallers, en un amagatall, van trobar ossos i dues cabelleres rosses de nenes de poca edat. En una torre de Sant Feliu de Llobregat van apar¨¨ixer llibres de receptes i nous flascons amb subst¨¤ncies desconegudes. I finalment, al pati d'una casa del carrer dels Jocs Florals de Sants van descobrir el crani d'un nen d'uns tres anys, que encara tenia adherits a la pell alguns cabells i una s¨¨rie d'ossos que els forenses van recon¨¨ixer que pertanyien a tres nens de tres, sis i vuit anys.

Deu van ser les criatures identificades com a v¨ªctimes de l'Enriqueta que es van incloure al sumari. Els diaris de llavors van escriure frases com: "Aquests ossos parlen de crims b¨¤rbars, i aquests emplastos i aquestes cures, de superxeries medievals". I Mill¨¢n Astray, cap superior de policia, va definir Mart¨ª com "una neur¨°tica que es creia remeiera, un cas de bruixa antiga que hauria estat cremada a Zocodover".

No hi ha dubte que Mart¨ª utilitzava els nens que segrestava en una explotaci¨® doble: com a objectes de plaer per als seus degenerats clients i com a mat¨¨ria prima per elaborar les seves pocions. Es va arribar a especular, i aix¨ª ho recullen l'escriptor N¨²?ez de Prado i l'advocat lleon¨¨s Jes¨²s Callejo, que l'origen de les activitats com a fetillera de l'Enriqueta podria ser que "en una d'aquelles orgies peder¨¤stiques un dels nens perd¨¦s la vida i a partir d'aquell moment decid¨ªs extreure'ls la sang i no malgastar ni tan sols la medul¡¤la i els ossos de les seves v¨ªctimes".

En aquella ¨¨poca, la tuberculosi feia estralls, i estava molt estesa la creen?a que el millor remei per aturar-la era beure sang humana i aplicar-se sobre el pit cataplasmes de greixos infantils. Tan sols dos anys abans, un succ¨¦s havia alarmat tot Espanya: el crim de G¨¢dor, en el qual un remeier, Francisco Leona, havia sacrificat un nen de set anys, Bernardo Gonz¨¢lez, perqu¨¨ un propietari ric, Francisco Ortega, es cur¨¦s de la tisi que patia bevent la sang de la criatura i aplicant-se els seus "llards" sobre el pit.

A ning¨² se li escapava que darrere dels aberrants crims d'Enriqueta Mart¨ª hi devia haver persones amb prou recursos econ¨°mics per satisfer les seves pervertides necessitats. I ¨¦s en aquest punt on apareix la famosa llista de noms que es va trobar al tuguri del carrer de Ponent, una llista de la qual tothom parlava per¨° que ning¨² coneixia, una relaci¨® de noms i domicilis en qu¨¨, es rumorejava, hi figuraven metges, advocats, comerciants, algun escriptor, pol¨ªtics i altres personalitats.

La indignaci¨® i la f¨²ria van comen?ar a apoderar-se del poble de Barcelona, i la premsa m¨¦s conservadora va c¨®rrer a calmar els ¨¤nims per evitar mals majors. Aix¨ª, l'Abc va arribar a dir que "els noms i domicilis continguts en aquesta llista" eren "de gent coneguda pel seu amor a la caritat, gent que va ser v¨ªctima dels enganys de la fetillera, que la coneixia per haver acudit a casa seva a demanar almoina".

Per¨° quan va saltar la not¨ªcia que l'Enriqueta havia intentat tallar-se les venes amb una cullera de fusta a la seva cel¡¤la de la pres¨® de Reina Am¨¤lia, la irritaci¨® popular es va convertir en c¨°lera i les autoritats van tenir por que si moria esclat¨¦s un mot¨ª, ja que els fets de la Setmana Tr¨¤gica del 1909 no quedaven lluny.

Per evitar el su?cidi de l'Enriqueta es van prendre tota mena de precaucions. "El llit de la Mart¨ª est¨¤ col¡¤locat just al davant de les seves tres companyes de reclusi¨® perqu¨¨ no la perdin de vista, sigui quina sigui la posici¨® que adopti per dormir, i tenen ordre de destapar-li la cara si veuen que es cobreix el cap amb la roba de llit per evitar que amb les dents se seccioni una vena del canell".

No obstant aix¨°, l'inter¨¨s pel tema va comen?ar a decaure perqu¨¨ no es feien nous descobriments macabres i tota la investigaci¨® va entrar en una fase rutin¨¤ria i desmanegada. El periodista Luis Ant¨®n del Olmet conclo?a aix¨ª la llarga i espl¨¨ndida s¨¨rie de reportatges que va dedicar al cas: "Som davant d'una de les criminals m¨¦s esfere?dores i cruels de qu¨¨ es t¨¦ not¨ªcia. Moguda per un fanatisme ves¨¤nic, ha anat matant nens durant deu anys per treure'ls el greix i fabricar-ne ung¨¹ents. ?s un cas ins¨°lit, monstru¨®s, del qual es parlar¨¤ molts anys amb estupor. Enriqueta Mart¨ª ha de tenir llegenda, per¨° s'haur¨¤ de continuar glossant indefinidament aquest succ¨¦s?".

I per rematar la p¨¨rdua d'inter¨¨s pel tema, a mitjan d'abril, un transatl¨¤ntic es va enfonsar despr¨¦s de xocar amb un iceberg. Es deia Titanic i les not¨ªcies sobre aquell desastre van apartar definitivament de les rotatives la Vampira del carrer Ponent.

Mesos despr¨¦s es va saber que Enriqueta Mart¨ª havia mort al pati de la pres¨® linxada per les seves companyes preses. Es va especular que abans de ser colpejada ja era morta, enverinada per enc¨¤rrec d'alg¨² interessat en la seva desaparici¨®. Res es va poder provar. L'¨²nica cosa certa ¨¦s que mai es va arribar a fer el judici, que aquelles persones que figuraven a la llista, "tan amants de la caritat", se'n van anar al llit aquell dia m¨¦s tranquil¡¤les i que Enriqueta Mart¨ª Ripoll¨¨s es va convertir en llegenda.