Un Kubrick omnipotent

Stanley Kubrick no tenia m¨¦s de 13 anys quan el seu pare li va regalar la seva primera c¨¤mera. Era enorme, la mena de c¨¤mera de fotos que es venia als anys quaranta. Aix¨ª es va convertir en el fot¨°graf m¨¦s jove ¨C17 anys¨C i, encara, el m¨¦s fam¨®s, de la revista Look.?I des del principi va quedar clar que les seves instant¨¤nies eren acci¨®, moviment, escena. Podem veure, per exemple, la que mostra la venedora ambulant de llenceria Sue Hughes, contemplant un mapa al volant (1949), o la que observa una jove periodista anomenada Pat White davant de la seva m¨¤quina d'escriure, amb l'article a la m¨¤ (1948). Amb aquestes imatges s'obre la tot¨¨mica mostra que van idear Hans-Peter Reichmann i Tim Heptner per al Deutsches Filmmuseum el 2004, i que des de llavors ha estat donant voltes pel m¨®n, per un total de 18 pa?sos.

La mostra porta per t¨ªtol un sint¨¨tic Stanley Kubrick i, al seu pas per Espanya ¨Cel Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona l'acull fins al 31 de mar?¨C, pret¨¦n convertir els visitants en un habitant m¨¦s de la laber¨ªntica ment del geni del Bronx, un obs¨¦s de la perfecci¨®. Kubrick ¨¦s tamb¨¦ el protagonista de la mostra que inaugurar¨¤ el 31 d'octubre a Madrid l'Espai Fundaci¨® Telef¨®nica.

¡°L'amor est¨¤ al darrere del seu perfeccionisme: l'Stan volia estimar tot el que feia i, per poder estimar-ho, havia de ser perfecte, havia de sentir que era tal com s'ho havia imaginat¡±, va apuntar ahir el seu amic i productor, Jan Harlan. S'interna, aix¨ª, el visitant, en el cervell del creador, i ho fa sense oblidar que el temps va ser una de les obsessions del director: la mostra ¨¦s cronol¨°gica. ?s a dir, part de les seves primeres peces ¨Cfotografies, el seu primer film: un combat de boxa¨C i despr¨¦s es reconstrueix la seva filmografia amb fins a dues sales per t¨ªtol. I en aquesta reconstrucci¨®, a les escenes m¨ªtiques s'hi suma part del que Kubrick tenia en ment en el moment de la seva concepci¨®, producci¨® i, fins i tot, recepci¨®.

Aix¨ª, es contemplen des de detallad¨ªssims plans de rodatge (el m¨¦s impactant ¨¦s el de Napole¨®, la cinta que no va aconseguir rodar, que havia de tenir 221 escenes a It¨¤lia, Egipte, R¨²ssia, Fran?a, B¨¨lgica...) fins a primeres edicions de les novel¡¤les en qu¨¨ va basar les seves pel¡¤l¨ªcules, totes plenes d'anotacions (especial atenci¨® al subratllat fluorescent a El resplandor), nombr¨®s i fascinant material d'attrezzo (la disfressa de mico de Dan Richter el?2001: Una odissea de l'espai; el rellotge amb un Mickey Mouse a l'esfera que duia Matthew Modine a La jaqueta met¨¤l¡¤lica; els vestits d'¨¨poca de Barry Lyndon i, per descomptat, la m¨¤quina d'escriure Adler davant la qual Jack Nicholson embogeix a El resplandor?i, fins i tot, el destral de la famosa escena de la porta o el jersei de llana de Danny, el nen del tricicle protagonista), fotografies en qu¨¨ el director riu en un descans de rodatge amb Tom Cruise i Nicole Kidman a la botiga de peluixos que apareix a Eyes Wide Shut; unes altres en qu¨¨ apareix recorrent les trinxeres de Camins de gl¨°ria i fins i tot dels milers d'extres (espanyols) que van apar¨¨ixer a Esp¨¤rtac.

Entre les curiositats, l'informe de l'ovni que suposadament van albirar el director, la seva dona Christiane, i l'escriptor Arthur C. Clarke, a Nova York el 1964, ¨¦s a dir, quatre anys abans de l'estrena del 2001, i la carta que, el 1994, li va fer arribar Sue Lyon, la protagonista de Lolita, que podria haver-li escrit el personatge que interpreta a la pel¡¤l¨ªcula. Sue el posa al dia de la seva vida: est¨¤ casada amb un bon home, que es guanya b¨¦ la vida, i viu en una bonica casa als afores de Los Angeles, amb el seu gos, un pastor alemany anomenat Pax. Tamb¨¦ hi ha la ren¨²ncia d'Audrey Hepburn, amb prou feines esbossada amb llapis en un tros de paper, a interpretar la Josefina en aquest?Napole¨® impossible, i una impressionant maqueta a escala del laberint fet de tanques encara no nevades en el qual Jack Torrance perd el cap, amb p¨¤gines i p¨¤gines de notes, les peces del castell en qu¨¨ va habitar l'home que va fer possible l'impossible en cinema, conven?ut que ¡°si es pot escriure, es pot pensar o es pot filmar¡±.