L¡¯arquebisbat de Barcelona defensa la legalitat de les seves immatriculacions

L'arquebisbat de Barcelona ha assegurat aquest dimecres que totes les immatriculacions fetes per la di¨°cesi (b¨¦ns registrats a nom de l'esgl¨¦sia sense acreditar que s¨®n propietat seva) compleixen la legalitat i no han ¡°sostret ni robat¡± cap b¨¦ p¨²blic. Qui va ser ec¨°nom de l'arquebisbat entre el 2005 i el 2018, Antoni Matabosch, ha remarcat que si en altres di¨°cesis l'Esgl¨¦sia ha posat al seu nom propietats emparant-se en una antiga norma franquista no ha estat aix¨ª a Barcelona. El cas m¨¦s medi¨¤tic ¨¦s el del bisbat de Vic, on diversos agricultors han denunciat de manera acreditada que l'Esgl¨¦sia ha obtingut la propietat, mitjan?ant la immatriculaci¨®, de petites esgl¨¦sies rom¨¤niques que eren dins de finques privades. Mataboch ha assegurat que nom¨¦s respon per la gesti¨® de Barcelona: ¡°Les coses s'han fet b¨¦, pel que em diuen, en altres bisbats, per¨° no hi poso la m¨¤ al foc¡±.

L'arquebisbat de Barcelona assegura que va fer servir la figura de la immatriculaci¨® per posar al seu nom 51 b¨¦ns ¨Cque en total representen 133 immobles¨C entre el 1998 i el 2015. La majoria d'aquests immobles s¨®n temples, cases parroquials i, fins i tot, petits cementiris.

L'ec¨°nom assegura que entre el 1863 i el 1998 l'arquebisbat va immatricular propietats aportant documents hist¨°rics que acreditaven que n'era el propietari [no els van mostrar], amb l'excepci¨® de temples de culte que no s'inscrivien, en considerar que era notori que eren propietat de l'Esgl¨¦sia i quedaven fora de la immatriculaci¨®¡±. El 1998 una llei del Govern d'Aznar va permetre immatricular tots els temples, incloent les cases parroquials, fet que ja havien fet alguns bisbes abans d'aquesta data de manera il¡¤legal, com demostren les notes dels registres.

Matabosch sost¨¦ que el 2005 l'arquebisbat de Barcelona va donar ordres precises de com s'havien de fer les inmatriculacions: ¡°Vam contractar un advocat a qui li vam fer analitzar cas per cas. El lletrat revisava inventaris, l'hist¨°ric de l'arxiu dioces¨¤ des del segle X, arxius municipals, visites pastorals on se'n detallava la propietat, tamb¨¦ revisava l'anomenat llibre verd del 1861, en qu¨¨ les di¨°cesis i el Vatic¨¤ van fixar quines eren les propietats de cadascuna de les parr¨°quies. Tamb¨¦ va recopilar informaci¨® per constatar des de quan s'utilitzen els temples de manera ininterrompuda, revisava el cadastre¡­ A partir d'aqu¨ª, amb tots aquests documents i indicis es va fer el que s'anomena?atestem, mitjan?ant el qual es demana que s'inscrigui una propietat a una parr¨°quia o di¨°cesi. Durant el termini de dos anys despr¨¦s de la inscripci¨® un tercer pot reivindicar-ne la propietat. No ens ha passat mai¡±.

?s l¨°gic que no hagi passat, expliquen les organitzacions que lluiten pel "patrimoni usurpat",? perqu¨¨ el proc¨¦s d'immatriculaci¨® s'ha fet sense que ning¨² se n'assabent¨¦s. Ja estava avan?at el nou segle quan tot plegat es va descobrir, perqu¨¨ alguns ciutadans es van trobar per casualitat amb aquestes immatriculacions. Va ser el cas de Navarra, que despr¨¦s es va estendre a tot Espanya. Molts alcaldes s'han despertat amb el malson que s'havien immatriculat b¨¦ns que s'entenien com a p¨²blics, ra¨® per la qual l'Administraci¨® no els va posar mai al seu nom. L'Esgl¨¦sia, s¨ª.

Matabosch ha assenyalat que des del 1998 fins al 2015 la di¨°cesi ha fet 55 atestems: ¡°25 a la ciutat de Barcelona i 26 en altres municipis¡±. ¡°Hem deixat d'inscriure fins a 15 propietats, la majoria al Maresme, perqu¨¨ dubt¨¤vem de la propietat. Deu d'aquests b¨¦ns s¨®n ermites, que de vegades estan en propietats privades¡±, ha assenyalat. El responsable econ¨°mic s'ha enorgullit d'haver arribat a acords amb aquests privats.

¡°No ens hem apropiat ni de b¨¦ns privats ni de b¨¦ns de domini p¨²blic¡±, ha defensat Matabosch. Entre la immatriculacions del llistat hi ha el temple i els locals parroquials de l'esgl¨¦sia de Betlem a la Rambla, el temple de Sant Jaume o el temple claustre i la sala capitular de l'esgl¨¦sia de Santa Anna.

¡°Quan hem tingut dubtes no hem fet res¡±, ha defensat Matabosch, que tamb¨¦ ha polemitzat: ¡°Quan alg¨² diu que els temples s¨®n un b¨¦ del poble jo els dic que els va edificar el poble cristi¨¤ per fer els seus cultes i les seves celebracions. No s¨®n propietat ni del rector ni del bisbe, s¨®n de la di¨°cesi. Tampoc s¨®n dels ajuntaments. Us imagineu Garc¨ªa Albiol a Badalona o Colau a Barcelona gestionant esgl¨¦sies?¡±.

L'ec¨°nom ha defensat la di¨°cesi barcelonina, per¨° no ha volgut ¡°posar la m¨¤ al foc¡± per la gesti¨® de la immatriculaci¨® realitzada per la di¨°cesi de Vic, on els documents demostren immatriculacions irregulars.