La Generalitat preveu revisar els concerts educatius a les escoles d¡¯elit

Al barri de Pedralbes, un dels m¨¦s benestants de Barcelona, els alumnes de St. Paul's School, un col¡¤legi triling¨¹e, fan classe en unes instal¡¤lacions de luxe: 10.000 metres quadrats de terreny, dels quals 2.000 s¨®n de zona enjardinada, a m¨¦s de tres pistes poliesportives i dos gimnasos coberts. Es tracta d'un centre concertat, sostingut amb fons p¨²blics i, no obstant aix¨°, les fam¨ªlies (algunes famoses) paguen 850 euros al mes com a ¡°preu d'escolaritzaci¨®¡±, segons denuncien aquest dijous en un informe la Confederaci¨® Estatal de Pares de l'Ensenyament P¨²blic (CEAPA). Cada curs l'escola, que ha d'impartir ensenyament gratu?t, rep 1,6 milions d'euros de la Generalitat de Catalunya per al manteniment de les instal¡¤lacions i els salaris del professorat i del personal no docent.

¡°Estem dins de la normativa de concerts. L'escolaritzaci¨® b¨¤sica est¨¤ coberta pel concert. Les quotes s¨®n volunt¨¤ries¡±, argumenta Patricia Carranza, la directora del centre. La responsable de St. Paul's explica que l'escola disposa de molts projectes i programes d'atenci¨® a la diversitat i que els pares reclamen serveis addicionals i saben que ¡°aquests projectes els han de cobrir¡±. En un correu electr¨°nic, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S, la cap d'admissions del centre explica que ¡°el preu de l'escolaritzaci¨® ¨¦s de 850 euros al mes¡±, una quota que inclou ¡°mitja pensi¨®, excursions, materials, llibres, activitats complement¨¤ries dins de l'horari escolar (escacs, guitarra, nataci¨®¡­), m¨²tua escolar o asseguran?a d'accidents¡±, entre d'altres. I indica que la matr¨ªcula s¨®n 2.800 euros. Al Consorci d'Educaci¨® de Barcelona li consta que St. Paul's School cobra a les fam¨ªlies 75 euros per ¡°activitats complement¨¤ries¡± (extraescolars) i 175 euros de menjador.

A l'Estudi de preus de col¡¤legis concertats, elaborat per una consultora, s'analitzen 147 escoles de sis comunitats aut¨°nomes que cobren una quota mitjana de 160 euros al mes. La mostra ¨¦s petita, per¨° obre un debat molt pol¨¨mic amb proves per escrit dels preus. ¡°Nosaltres defensem la quota zero i tenim const¨¤ncia que alguns centres estan demanant a les fam¨ªlies 800 euros al mes¡±, lamenta Camilo Jene, vocal per Madrid a CEAPA. "Qualsevol entitat que rep fons p¨²blics se sotmet a controls exhaustius i aquestes escoles, no", se sorpr¨¨n Jen¨¦.

M¨¢s informaci¨®n

El Govern blindar¨¤ la concertada contra empreses sense experi¨¨ncia en educaci¨®

El Govern assegura que defensa l'ensenyament concertat

¡°Crearem una assignatura de valors c¨ªvics i no ser¨¤ optativa¡±

En aquest ¨¤mbit, la Generalitat de Catalunya, la comunitat amb els preus m¨¦s alts, segons l'informe, ha decidit aixecar les catifes i posar ordre en els concerts educatius. A l'anunciada mesura del conseller d'Ensenyament, Josep Bargall¨®, de no renovar l'acord amb les escoles que segreguen per sexe, s'ha sumat ara la intenci¨® de revisar els concerts a les escoles d'elit. El Departament d'Ensenyament, encap?alat per ERC, ha explicat a EL PA?S la seva intenci¨® de posar fi a ¡°l'opacitat¡± dels concerts i revisar tots els convenis. Ensenyament aposta per desplegar un ¡°finan?ament equitatiu¡±, de manera que l'import del concert p¨²blic depengui de l'entorn socioecon¨°mic del centre.

¡°Som conscients que s'estan produint irregularitats perqu¨¨ el concert educatiu ¨¦s l'instrument jur¨ªdic que ha de garantir la gratu?tat de l'escolaritzaci¨® i ¨¦s incompatible que hi hagi aquestes quotes amb un concert educatiu¡±, ha adm¨¨s Carles Mart¨ªnez, director general de Pol¨ªtiques Educatives de la Generalitat. El decret de concerts educatius preveu, en l'article 16, que els centres han d'impartir classe gratu?tament i no poden percebre ¡°cap quantitat que, directament o indirectament, comporti una contrapartida econ¨°mica¡±.

Molts concertats cobren petites quantitats per un gran nombre de conceptes que sumen una quantitat respectable: servei d'infermeria, orientaci¨® psicol¨°gica, asseguran?a escolar, atenci¨® a la capellania, o, fins i tot, el projecte pedag¨°gic del centre. En alguns dels col¡¤legis, assenyala l'informe, la jornada lectiva (la que ¨¦s gratu?ta) no comen?a fins a les deu del mat¨ª, la qual cosa for?a les fam¨ªlies a pagar el servei de matiners. Un estudi de l'OCU del 2017 calculava que les llars es gasten de mitjana a l'any 841 euros en ensenyament si el nen est¨¤ matriculat en una escola p¨²blica, 1.856 en una de concertada i 4.086 en una de privada.

Encara que no ha volgut entrar en casos particulars, el responsable de Pol¨ªtiques Educatives de la Generalitat assumeix que hi ha ¡°for?a opacitat¡± amb els concerts i hi ha ¡°centres que no se'l mereixen¡±. De fet, l'ara alt c¨¤rrec del Departament d'Ensenyament era el portaveu del sindicat Ustec ¡ªmajoritari a l'escola p¨²blica¡ª quan la central sindical va denunciar el 2002 diversos col¡¤legis concertats ¡ªentre els quals hi ha St. Paul's i d'altres vinculats a l'Opus Dei¡ª per cobrar elevades quotes camuflades en diversos conceptes. Llavors, la den¨²ncia es va arxivar, per¨° Mart¨ªnez insisteixen que aquesta vegada revisaran tots els concerts.

Tot i que aquest curs ja es van renovar els concerts educatius quan la Generalitat estava intervinguda pel Govern espanyol, l'any que ve toca actualitzar una altra s¨¨rie de convenis que quedaven pendents. I aqu¨ª ¨¦s on el Govern entrar¨¤ a ordenar la concertaci¨® dels centres. ¡°Apostem per fer un finan?ament asim¨¨tric, equitatiu. Hi ha centres que, per la ubicaci¨® o el tipus d'alumnat, necessiten molts m¨¦s diners i hi ha altres centres que n'haurien de rebre menys. I n'hi ha d'altres que no haurien d'estar finan?ats¡±, assenyala Mart¨ªnez.