El canvi de paradigma musical

El club com a epicentre, com a informador de les novetats musicals del mercat, com a espai de relaci¨® entre persones amb els mateixos interessos i, molt especialment, com a territori on qui mana ¨¦s el discj¨°quei, m¨¤xim exponent de la personalitat del club que l¡¯allotja. En poques frases, f¨¤cils d¡¯escriure i dif¨ªcils de dur a la pr¨¤ctica, es pot resumir el que la Sala Apolo ha significat per a Barcelona, i per extensi¨® per a la resta de l¡¯Estat, en els darrers 30 anys de hist¨°ria cultural catalana i espanyola. Aquest pas entre la discoteca i el club, entenent la primera com un espai de lleure amb m¨²sica i el segon com un motor de dinamitzaci¨® musical, capa? de generar corrents i escenes, ha estat representat per la Sala Apolo en la part final de la seva llarga hist¨°ria.

Abans d¡¯aterrar a la Sala Apolo, Alberto Guijarro, llavors soci d¡¯Albert Salmer¨®n a Producciones Animadas, programaven les carpes electr¨°niques del Doctor Music Festival a Escalarre. La seva passi¨® pels nous sons que arribaven d¡¯Anglaterra, particularment per l¡¯¨¤cid jazz i derivats, ja els feia intuir el poder que podien arribar a tenir els clubs com a espais de personalitat variable, amb sessions de diversos estils musicals al llarg de la setmana portades per diferents discj¨°queis. Era el que llavors es va comen?ar a con¨¨ixer com a cultura de club. De manera gaireb¨¦ paral¡¤lela, Gaby Ruiz, responsable de Murmurtown, feia m¨¦s o menys la mateixa feina que ¡°els Albertos¡±, per¨° en un altre dels grans festivals de l¡¯¨¨poca, el FIB de Benic¨¤ssim, m¨¦s indie, on portava la programaci¨® electr¨°nica. Tard o d¡¯hora havien de coincidir, i ho van fer.

Per¨° primer Gaby Ruiz va fer esclatar a petita escala el fenomen de club al Nitsa, una petita discoteca barcelonina. All¨¤ va fer irrupci¨® Aleix Verg¨¦s, conegut com DJ Sideral. D¡¯aspecte androgin, planta de model anor¨¨ctic, extraordin¨¤riament carism¨¤tic i, el que ¨¦s m¨¦s important, dotat d¡¯una cultura musical molt ¨¤mplia i sense barreres estil¨ªstiques, Sideral va ser el personatge que la cultura de club necessitava per esclatar. Les seves sessions al Nitsa, on va comen?ar a barrejar indie i electr¨°nica davant d¡¯una nova generaci¨® d¡¯aspecte infantil tocada per l¡¯esperit de Peter Pan, van sembrar les llavors del que despr¨¦s floriria definitivament quan aquestes sessions van anar a parar a l¡¯Apolo, fruit de l¡¯entesa entre Guijarro, que ja programava la sala, i Ruiz. Pr¨¨viament, l¡¯any 1994, el primer S¨®nar va escollir precisament la sala del Paral¡¤lel per ubicar la seva programaci¨® nocturna. L¡¯Apolo ja era un club, no nom¨¦s una discoteca. I va ser precisament el S¨®nar qui va estendre la idea que anar a la sessi¨® d¡¯un DJ era l¡¯equivalent a assistir a un concert tradicional.

Des de llavors, la sala ha anat eixamplant la seva personalitat a fi i efecte de semblar diverses sales alhora. Per una banda, la pres¨¨ncia de Guijarro a la direcci¨® art¨ªstica va omplir la sala de concerts, amb Smashing Pumpkins o Coldplay com a bandes que van marcar la intenci¨® i l¡¯inici de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ encara vivim actualment. A m¨¦s a m¨¦s, la sala va enfortir la seva personalitat fent servir sempre el mateix criteri, ¨¦s a dir, donar protagonisme a diferents col¡¤lectius que, amb els seus propis discj¨°queis, han anat donant les diverses personalitat de la sala. De fet, no es pot parlar d¡¯un sol Apolo, sin¨® de l¡¯Apolo dels Nasty Mondays ¡ªun encert programar festes boges precisament els dilluns¡ª, de les sessions de m¨²sica cl¨¤ssica dels diumenges o de la seva pr¨°pia i excel¡¤lent proposta amb Los Caprichos del Apolo. I com a culminaci¨®, precisament de l¡¯Apolo i de converses entre Guijarro i Ruiz va n¨¦ixer el Primavera Sound. S¨ª, l¡¯Apolo ha representat el canvi de paradigma. L¡¯Apolo va ¡°inventar¡± el futur, i ara que ja hi vivim, nom¨¦s queda esperar el seg¨¹ent canvi de paradigma.