ETA qualifica la massacre d¡¯Hipercor com ¡°el pitjor error i desgr¨¤cia¡±

La banda terrorista ETA assumeix en el seu ¨²ltim butllet¨ª intern Zutabe, datat l'abril passat, 758 assassinats i 2.606 "accions", entre les quals inclou atemptats no reivindicats fins ara per la banda terrorista, com el de la cafeteria Correo de Madrid el 1974, i qualifica la massacre d'Hipercor com "el pitjor error i desgr¨¤cia".

L'¨²ltim Zutabe, dif¨®s un mes abans que ETA anunci¨¦s la seva dissoluci¨® i que ha estat publicat avui pel diari Gara, fixa en 758 el nombre de persones assassinades, "desenes menys que els llistats del Ministeri de l'Interior o la Fundaci¨® de V¨ªctimes del Terrorisme, que refereixen 853 i 829 v¨ªctimes mortals".

La banda terrorista rebutja l'autoria de "falsos atemptats", com "l'incendi de l'hotel Corona de Arag¨®n" ¨C83 morts el 1979¨C, que, segons diu, li "atribueixen" l'AVT i Covite i assegura que "les diverg¨¨ncies es corresponen amb la imputaci¨® a ETA d'accions comeses per altres organitzacions armades ¨Cel cas de la nena Bego?a Urroz el 1961¨C o b¨¦ producte de la guerra bruta".

En aquest ¨²ltim butllet¨ª previ a la seva dissoluci¨®, ETA reconeix 2.606 "accions armades, dues m¨¦s que en el seu moment no va reivindicar": l'assassinat de tres persones a Tolosa (Guip¨²scoa) el 1981, "en confondre-les amb policies", i "l'explosi¨® en una cafeteria del carrer Correo de Madrid el 1974 en la qual van perdre la vida 13 persones".

En les cinc d¨¨cades d'activitat violenta ETA assumeix que va cometre "365 atemptats contra la Gu¨¤rdia Civil", en qu¨¨ va assassinar 186 membres d'aquest cos; 215 contra "cossos policials espanyols", en els quals van morir 139 agents; i 147 contra l'Ex¨¨rcit, en els quals van perdre la vida 101 militars, a m¨¦s d'"11 funcionaris civils de l'Armada".

En el text, segons publica Gara, ETA descriu la seva traject¨°ria criminal "des d'una perspectiva b¨¤sicament operativa", encara que inclou la declaraci¨® de "reconeixement del dany causat" que va emetre el passat 8 d'abril, en el qual la banda terrorista reconeix "la responsabilitat directa" que ha adquirit "en aquest dolor" i manifesta que "res de tot aix¨° s'hauria d'haver produ?t mai o no hauria d'haver-se allargat tant en el temps".

ETA fa refer¨¨ncia al seu atemptat m¨¦s sanguinari, com¨¨s a l'hipermercat Hipercor a Barcelona el 19 de juny del 1987, en el qual van morir 21 persones i 45 van quedar ferides, i afirma que va ser "el pitjor error i desgr¨¤cia" del seu "accionar armat", per¨° al¡¤lega que "els responsables policials i governamentals van prendre la decisi¨® de no desallotjar l'edifici".

Respecte als segrestos que qualifica de "motivaci¨® econ¨°mica" portats a terme en la d¨¨cada dels noranta, assegura que "es van convertir en el centre d'una forta confrontaci¨®" i considera que els dels empresaris Jos¨¦ Mar¨ªa Aldaya (342 dies) i Cosme Delcalux (232) "es van prolongar tant per les dificultats t¨¨cniques i operatives provocades per la pressi¨® policial".

En el seu ¨²ltim butllet¨ª ETA assenyala que el 2001 "es van fer tres intents d'atemptat contra el president del Govern, Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, amb la utilitzaci¨® d'un m¨ªssil mentre estava en vol".