¡°Cal asseure¡¯s i parlar de tot, no nom¨¦s de pressupostos¡±

Ester Capella (la Seu d'Urgell, 1963), consellera de Just¨ªcia de la Generalitat, encarna l'¨¤nima pragm¨¤tica d¡¯Esquerra i continua defensant la negociaci¨® amb el Govern central, malgrat l'escrit de la Fiscalia contra els l¨ªders del proc¨¦s.

Pregunta. L'independentisme va vincular el seu suport als Pressupostos de l¡¯Estat a l'escrit d'acusaci¨® de la Fiscalia, malgrat que s¨®n escenaris diferents. Despr¨¦s de saber-se l'acusaci¨® de rebel¡¤li¨®, el PDeCAT i Esquerra van anunciar que hi votaran en contra. Quin ¨¦s el seu posicionament?

Resposta. No estem en un context de normalitat i no podem pensar que estem debatent uns Pressupostos com si aqu¨ª no hi hagu¨¦s ni presos pol¨ªtics, ni persones exiliades, ni una repressi¨® sistematitzada de l¡¯Estat. Com a consellera de Just¨ªcia reclamo m¨¦s di¨¤leg i menys Codi Penal. Fem una parada t¨¨cnica, asseguem-nos a una taula i parlem sense prevencions per desfer aquest nus gordi¨¤ que sembla impossible de desfer.

¡°Demano m¨¦s di¨¤leg i menys Codi Penal per desfer aquest nus gordi¨¤¡±

P. Per tant, encara veu marge per a la negociaci¨®?

R. Veig marge per al di¨¤leg i per parlar no nom¨¦s de pressupostos, sin¨® de tot.

P. Qu¨¨ vol dir ¡°de tot¡±?

R. ¡°De tot¡± vol dir entendre que a Catalunya nom¨¦s hi ha una manera de resoldre les coses, que ¨¦s amb m¨¦s pol¨ªtica i amb un refer¨¨ndum.

P. El Govern espanyol ja ha dit que no negociar¨¤ un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®.

R. ?s un mal sistema aix¨° de dir no d'entrada. La pol¨ªtica ¨¦s fer possible l'impossible i arribar a acords de maneres m¨²ltiples.

P. El Govern de S¨¢nchez es planteja l'avan?ament electoral si no hi ha Pressupostos. Li conv¨¦ a l'independentisme?

R. Si Pedro S¨¢nchez avan?a les eleccions, estar¨¤ pensant m¨¦s en el c¨¤lcul particular i del seu partit que no en una soluci¨® pol¨ªtica per a la relaci¨® de Catalunya amb Espanya. Jo tamb¨¦ reclamo sentit d¡¯Estat al president del Govern central. Aqu¨ª rau la difer¨¨ncia entre els estadistes i els que no s¨®n capa?os de portar les regnes m¨¦s d'una legislatura.

P. L¡¯independentisme reclamava un gest a la Fiscalia que no s'ha produ?t. Encara queda marge per a m¨¦s gestos?

R. S¡¯ha pervertit la norma i aix¨° ha desencadenat unes situacions demencials. Entre elles, la pres¨® preventiva, saltant-se la seva funci¨® i els requisits per acordar-la. Preservar el dret de defensa hauria de ser la prioritat del Tribunal Suprem i aix¨° passa per adoptar decisions menys oneroses, sense entrar en l'enjudiciament. La llibertat hauria de ser la condici¨® amb la qual s'arriba al judici.

P. Est¨¤ reclamant que la Fiscalia sol¡¤liciti la llibertat dels presos abans del judici?

¡°El Suprem pot restablir el bon nom d¡¯all¨° que havia representat¡±

R. Jo nom¨¦s demano a la Fiscalia que compleixi els principis que inspiren la seva actuaci¨®. La privaci¨® de llibertat ¨¦s l'excepci¨® i nom¨¦s s'ha d'acordar si es donen unes condicions determinades, que en aquest cas no es donen. La llibertat provisional podria ser acordada f¨¤cilment.

P. Torra va dir fa uns dies que el judici seria ¡°una farsa¡±. Comparteix aquesta afirmaci¨®?

R. La querella inicial de la Fiscalia ja va ser un relat novel¡¤lat. Aquest proc¨¦s ¨¦s com un puzle i estan encaixant les peces a cops de martells. El Tribunal Suprem pot restablir el bon nom del que havia representat i volgu¨¦s pensar que interpretar¨¤ el dret penal basat en principis tan arrelats com el de proporcionalitat, legalitat i tipicitat.

P. Per tant, no descarta una sent¨¨ncia absolut¨°ria.

R. Jo espero que hi hagi una absoluci¨®, ¨¦s l'¨²nica possibilitat que preveig.

P. Donaria suport a una petici¨® d'indult en cas de condemna?

R. No dono per fet que els condemnin. Ells no demanaran l'indult perqu¨¨ seria assumir que han com¨¨s un delicte.

P. Un informe d'un cap de serveis de la pres¨® de Lledoners parlava de tracte de favor als presos. S'ha produ?t?

R.?L'expedient est¨¤ incoat. S¨®n conjectures que fa, no afirmacions. Tots els presos tenen el mateix tracte i ser a la pres¨® no ¨¦s cap privilegi. Els pol¨ªtics comparteixen els treballs com la resta d'interns: netegen els vidres, fan classes i participen en les activitats esportives.