La Petra de Barcelona 92 torna a la ciutat

Als Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona 92 va haver-hi dues mascotes que van quedar a la retina i a la mem¨°ria de tothom: el Cobi i la seva eixerida amiga ballarina, la Petra, que va ser la imatge dels Jocs Paral¨ªmpics, que es van celebrar pocs dies despr¨¦s. Per crear la Petra, el seu dissenyador, Javier Mariscal, es va inspirar en una amiga seva, Lorenza B?ttner (1959-1994), una artista xilena d'origen alemany que s'havia instal¡¤lat a la ciutat i que feia unes pintures incre?bles amb els peus i la boca. La cerim¨°nia en qu¨¨ va participar B?ttner, que van veure milions de persones a tot el m¨®n, va suposar una de les m¨¤ximes contradiccions que va viure l'artista: la disfressa de Petra amagava la persona que havia lluitat per visualitzar la seva realitat com a dona malgrat haver nascut en un cos d'home, alhora que es reivindicava com a artista plena tot i la seva discapacitat, que li impedia crear amb les mans.

La Virreina rescata de l'oblit l'apassionant hist¨°ria de Lorenza B?ttner a l'exposici¨® R¨¨quiem per la norma (fins al 3 de febrer), la primera gran retrospectiva que es dedica a aquesta artista. ¡°La Petra va eclipsar Lorenza B?ttner com a artista. Ella no acceptava ser considerada discapacitada perqu¨¨ ella no es considerava aix¨ª¡±, assenyala el comissari de la mostra, el fil¨°sof Paul B. Preciado, que destaca el fet que la seva prematura mort el 1994, v¨ªctima de la SIDA en un moment en qu¨¨ els f¨¤rmacs no havien convertit aquesta malaltia en cr¨°nica, ¡°va fer que caigu¨¦s en l'oblit despr¨¦s que la hist¨°ria oficial ocult¨¦s el seu treball¡±.

La hist¨°ria de B?ttner ¨¦s tan crua com apassionant. Nascut com a Ernst Lorenz, als vuit anys es va electrocutar quan intentava agafar un niu d'un pal de la llum, cosa que li va causar grans ferides i li va fer perdre els dos bra?os. Despr¨¦s del trasllat a Alemanya va ingressar en centres per a discapacitats on vivien centenars de nens que havien nascut amb els membres malformats perqu¨¨ les seves mares durant l'embar¨¤s prenien talidomida i que eren considerats inv¨¤lids i deformes. Ernst es revela contra aix¨°, ingressa a l'Escola d'Arts i Disseny de Kassel, on comen?a la seva transformaci¨® ¡°i colonitzaci¨® del cos¡±, que porta Lorenz a acabar sent Lorenza. ¡°En un proc¨¦s d'exploraci¨® visual i perfom¨¤tica en el qual l'autoretrat i la dansa li serveixen com a t¨¨cniques de construcci¨® experimental del cos¡±, explica Preciado. El seu treball de final de carrera del 1984 ¨¦s un enorme mural en el qual apareix com a Lorenza pintada amb la planta dels peus, una pe?a impressionista que presideix una de les sales de la Virreina. En la seva tesi Discapacitat?! examina com ¡°s'ha representat en l'art el cos no conforme¡± i una genealogia dels artistes sense bra?os o discapacitats de la hist¨°ria (com Toulouse-Lautrec i Frida Kahlo), en la qual s'inclou ella mateixa.

Transg¨¨nere

Els dibuixos, gravats, pintures i perfomances que B?ttner fa entre el 1978 i el 1994 la mostren ocupant una multiplicitat de posicions de g¨¨nere i sexe: com a senyora victoriana, jove muscul¨®s, ballarina, noia punk, est¨¤tua grega ¡ªVenus de Milo i Vict¨°ria de Samotr¨¤cia¡ª, ballarina flamenca, Miss M¨®n i efebus amb ales, com ?car. ¡°Es va inventar un marc de representaci¨® en el qual el cos amb diversitat es representa lluny dels discursos m¨¨dics i del freak show¡±, assegura Preciado, que destaca com el treball de B?ttner ¨¦s ¡°una reivindicaci¨® vitalista de la seva sexualitat i la seva transformaci¨® de g¨¨nere¡±. En la mostra apareixen moltes fotografies com a noia supermaquillada i com a noi barbut amb p¨¨ls al pit. B?ttner feia uns dobles treballs, uns de petits, ¨ªntims a tinta, i obres m¨¦s grans que executava en ple carrer, ¡°les seves pintures ballades¡±, que causaven l'admiraci¨® i la sorpresa dels vianants.

Oblidada despr¨¦s de la seva defunci¨®, l'exposici¨® ¨¦s possible gr¨¤cies al fet que la seva mare va guardar totes les seves obres a l'habitaci¨® de casa seva. Una petita selecci¨® d'obres ja es va poder veure el 2017 en l'¨²ltima edici¨® de la Documenta de Kassel, de la qual Preciado va ser cap de programes p¨²blics. Despr¨¦s de la seva estrena a Barcelona, l'exposici¨® ampliada es veur¨¤ a la W¨¹rttembergischer Kunstverein de Stuttgart.