La Rambla: pol¨ªtica i disseny

Divendres passat es va fer p¨²blic el projecte de transformaci¨® de la Rambla. En pocs dies ja s¡¯han pogut llegir diferents comentaris del projecte que es feliciten del resultat, especialment de la reducci¨® dels carrils de circulaci¨® i l¡¯ampliaci¨® de les voreres. El projecte t¨¦, a m¨¦s, altres encerts, com ara la neteja d¡¯elements que entorpeixen la vista i propostes que acaben formant una mena de reglament d¡¯utilitzaci¨® comercial del passeig. Per¨° molt especialment, la manera com l¡¯equip responsable ¡ªinstal¡¤lat, mentre treballava, a la planta baixa de La Virreina¡ª ha pensat aquest lloc urb¨¤.

Aqu¨ª tan sols vull opinar sobre el disseny que ha fet p¨²blic l¡¯Ajuntament, des de la simpatia i el respecte per la persona al cap del projecte, l¡¯arquitecta Itziar Gonz¨¢lez. El cert ¨¦s que tota la intel¡¤lig¨¨ncia i sofisticaci¨® que tenia el pensament que ha impulsat aquest projecte (posat de manifest en els esquemes i els fant¨¤stics organigrames de treball dibuixats en grans fulls de paper, amb els quals ella mateixa explicava el procediment i que mostraven la seva capacitat de posar a l¡¯espai, no el disseny del passeig, sin¨® el disseny d¡¯una organitzaci¨® civil constitu?da amb el prop¨°sit de repensar la Rambla) estava molt per sobre del disseny urb¨¤ proposat finalment.

Tres coses podrien ser reconsiderades. La primera no t¨¦ forma, per¨° la condiciona. Aquesta es deixa veure en la insist¨¨ncia de certes paraules vinculades a la mem¨°ria, que permeten fer-se una idea bastant precisa del pensament que inspira el nou disseny del passeig. En una ocasi¨® (12-4-2017), ens vam referir a la Rambla amb motiu del concurs convocat per reformar-la, insistint en el car¨¤cter irregular del tra?at del passeig i en el valor que aix¨° suposava. En canvi, en l¡¯actual disseny s¡¯insisteix en els principis de ¡°continu?tat i regularitat¡± i en l¡¯establiment ¡°d¡¯alineacions clares i cont¨ªnues al llarg de tot l¡¯eix¡±. Potser tan sols ¨¦s la manera habitual d¡¯expressar-se en els projectes urbans. Per¨° ¨¦s equivocada. No ¨¦s hora ja de deixar de dir ¡ª¨¦s a dir, de pensar¡ª coses com ara ¡°un espai p¨²blic m¨¦s ben ordenat¡±? Representa cap valor?

La segona cosa ¨¦s una de les aplicacions concretes de la filosofia que inspira el document: el nou paviment, que segons el disseny del passeig, ¡°ha de tenir un paper d¡¯element unificador¡±. Encara es pensa aix¨ª, quan es pensa en l¡¯espai p¨²blic? ?s un element clau perqu¨¨ il¡¤lustra una de les febleses del projecte urb¨¤ contemporani: l¡¯exc¨¦s de novetat i la ret¨°rica gr¨¤fica i unificadora. A la Rambla hi ha un paviment conegut per tothom, pintat milers de cops i fotografiat centenars de milers de vegades, un paviment ondulat de dos tons que hauria pogut mantenir-se fabricant una r¨¨plica que acompl¨ªs t¨¨cnicament el que hagu¨¦s d¡¯acomplir. Per¨° hi ha mancat voluntat. Simplement, s¡¯hauria d¡¯interpretar d¡¯una altra manera la idea de continu?tat. No es tracta de la continu?tat espacial que es vol donar al passeig insistint en la seva linealitat, sin¨® d¡¯una continu?tat en el temps que un paviment com l¡¯existent hauria pogut donar.

El tercer aspecte ¨¦s sobre els tres ¡°espais pla?a¡± (aix¨ª s¡¯han batejat): un, a l¡¯estretament entre el Palau Moja i l¡¯Esgl¨¦sia de Betlem; altre, al Pla de l¡¯Os, on s¡¯obre una placeta davant la casa Bruno Cuadros, i per fi, davant del Teatre Principal, on la Rambla inflexiona gr¨¤cies a la imponent fa?ana convexa del teatre i descobreix Colom. Els tres espais ja existeixen, i amb poques coses potser millorarien, per¨° no cal subratllar-los amb canvis en el paviment, ni en la il¡¤luminaci¨®, ni amb gestos de cap mena: els gestos ja els aporten els edificis que donen forma a aquests tres espais. Subratllar, aqu¨ª, ¨¦s banal. ?Els ha passat algun cop en una biblioteca demanar un llibre i trobar-lo subratllat pel lector que els ha precedit? ?No han tingut mai la sensaci¨® (molt cops, la certesa), en veure el que aquest havia subratllat, que no havia ent¨¨s res? Aqu¨ª, un ha tingut la mateixa sensaci¨®. Mentre que el projecte de transformaci¨® de la Rambla representa un esfor? per renovar el projecte arquitect¨°nic com a instrument, convertint-lo en un programa pol¨ªtic ¡ªque s¡¯estudiar¨¤ a les escoles d¡¯arquitectura¡ª, el disseny final del passeig sembla encarnar la incapacitat del projecte per imitar la vida. Es podria canviar?