Netejar el soroll

Malgrat el soroll ambient, ?¨¦s possible que el principi de realitat condueixi a poc a poc a un espai d¡¯entesa, per provisional que sigui, per a una negociaci¨® efectiva entorn de la q¨¹esti¨® catalana, m¨¦s enll¨¤ dels fantasiosos relats acusadors d¡¯uns i l¡¯irredemptisme dels altres? Deia Bel¨¦n Gopegui dijous passat a Barcelona que ¡°netejant el soroll, apareix el sentit¡±. Potser d¡¯aix¨° es tracta.

Comencem pel soroll. Continua sent aclaparador, tot i que tinc la sensaci¨® que a un i altre b¨¤ndol cada dia arrela menys. Avui la comunicaci¨® ¨¦s persuasi¨®, no ent¨¦n de veritats ni de matisos, i els missatges continuen sent esmolats. Aix¨ª s¡¯aconsegueix que la pol¨ªtica ¨Caqu¨ª i fora d¡¯aqu¨ª¨C estigui cada vegada m¨¦s polaritzada, ¨¦s a dir, en blanc i negre. Per¨° la vida quotidiana est¨¤ carregada de grisos i la brega continua per¨° l¡¯atenci¨® decreix. La dreta espanyola est¨¤ aferrada al relat del colpisme per m¨¦s que cada vegada s¨®n menys, aqu¨ª i fora d¡¯aqu¨ª, els qui el veuen versemblant. I alguns sectors del sobiranisme continuen insistint en la unilateralitat ¨Cen una promesa de passar de l¡¯enunciaci¨® de la rep¨²blica a l¡¯acte¨C que defalleix dia a dia perqu¨¨, per m¨¦s que es repeteix, la consigna no es fa carn.

Evidentment, el relat catal¨¤ de la intransig¨¨ncia, representat avui pel president Torra, se sustenta en el calendari judicial. ?s la situaci¨® realment injustificable dels presos ¨Camb una pres¨® preventiva inacabable que frega la prevaricaci¨® i un relat judicial amb aires novel¡¤lescos¨C la que permet a Torra presentar els seus arguments ¨Cl¡¯¨²ltim, una ruptura formal (que no real) amb Pedro S¨¢nchez¨C com a prevalen?a de l¡¯¨¨tica de les conviccions sobre l¡¯¨¨tica de la responsabilitat. Un salt agosarat per part d¡¯un dirigent pol¨ªtic que s¡¯hauria de guiar pel principi de les conseq¨¹¨¨ncies dels seus actes. I formular l¡¯avaluaci¨® a partir d¡¯aquestes. Per¨°, tot i les solemnes diatribes del president, els membres del seu Govern negocien permanentment amb Madrid, i els components de la majoria sobiranista s¡¯esmercen a complir la legalitat, perqu¨¨ no els enxampin en fals. Afortunadament, entre les paraules i els fets hi ha un bon tros, guiat per la prud¨¨ncia d¡¯evitar anys innecessaris. Per¨° caldr¨¤ decidir tard o d¡¯hora per quina via es vol transitar.

?s cert que hi ha ara un gran obstacle en el cam¨ª, que ¨¦s el que permet a uns i altres mantenir el soroll al m¨¤xim de decibels: el judici contra els independentistes processats. L¡¯escull ¨¦s d¡¯envergadura i amb el temps es veur¨¤ m¨¦s la responsabilitat hist¨°rica del Govern Rajoy a l¡¯hora de derivar el conflicte a la just¨ªcia i bloquejar aix¨ª una sortida pol¨ªtica. La crisi de la just¨ªcia espanyola, evidenciada aquests dies amb l¡¯enfrontament entre el president S¨¢nchez i el poder judicial, pot alimentar expectatives sobre el desenlla? del procediment. Aix¨ª s¡¯articula el discurs del ¡°momentum¡±: la sent¨¨ncia com a xoc pol¨ªtic i emocional que revoltaria Catalunya i despertaria Europa. ?s certa la sensaci¨® de confusi¨® i feblesa que transmet el poder judicial i ¨¦s tamb¨¦ cert que el judici tindr¨¤ una gran repercussi¨® internacional en un moment en qu¨¨ Espanya, despr¨¦s de dues presid¨¨ncies de consum intern (Zapatero i Rajoy), ha perdut posici¨® al m¨®n. Per¨° no prou per obrir un temps de ruptura.

M¨¦s aviat pot ser que sigui el moment en qu¨¨ el principi de necessitat convidi a buscar algun espai d¡¯entesa amb el Govern espanyol. I s¡¯equivoquen els que pensen que ¨¦s igual Casado que S¨¢nchez. S¡¯assemblen en algunes coses, per¨° no s¨®n el mateix, ni tampoc ho s¨®n els seus socis i les seves parr¨°quies. I per comen?ar a caminar cal buscar afinitats, per petites que siguin. Aix¨° vol dir perdre la por de parlar. En pol¨ªtica l¡¯objectiu ¨¦s la negociaci¨®, no el di¨¤leg. Per¨° perqu¨¨ la negociaci¨® sigui ¨²til cal recuperar la paraula i pensar a teixir un espai compartit, que permeti que despr¨¦s cadasc¨² jugui les seves cartes. Amb dos requisits m¨ªnims. El primer, un protocol de comunicaci¨®, parlar el mateix llenguatge i compartir el significat de les paraules perqu¨¨ no quedi en un di¨¤leg de sords. I el segon, el reconeixement mutu com a interlocutors, sense negar a l¡¯altra part la seva condici¨®, agradi m¨¦s o menys. Hi ha molt de soroll per netejar abans que s¡¯obri un espai d¡¯entesa. Per¨° si no arriba voldr¨¤ dir que ha passat el pitjor.