El claustre de Palam¨®s ¨¦s tan aut¨¨ntic com altres monuments rom¨¤nics coneguts, segons un nou estudi

Al novembre del 2014 la Generalitat de Catalunya va tancar el cas del claustre de Palam¨®s i va assegurar que les arcades situades a la finca privada de Mas del Vent d¡¯aquesta localitat de Girona no eren rom¨¤niques, com va defensar el professor de la Universitat de Girona Gerardo Boto, sin¨® que eren una recreaci¨® moderna que va impulsar un antiquari a Madrid als anys trenta. El 1958 van viatjar fins a la Costa Brava despr¨¦s que les compr¨¦s el potentat d¡¯origen su¨ªs Hans Engelhorn per decorar la seva casa de l¡¯Empord¨¤. El Departament de Cultura, que va rebutjar frontalment l¡¯antiguitat de qualsevol part del conjunt, va assegurar que no hi havia fonts documentals, ni materials ni art¨ªstiques, que permetessin recon¨¨ixer-ne l¡¯autenticitat i que, per tant, es tractava de la falsificaci¨® m¨¦s gran mai realitzada a Espanya, en termes d¡¯escultura rom¨¤nica. Amb el seu dictamen posava fi a m¨¦s de dos anys durant els quals aquesta construcci¨® havia ocupat un bon nombre d¡¯informacions, des que se¡¯n va anunciar el descobriment. Tamb¨¦ m¨¦s tard, quan es va assegurar que la construcci¨® era, en realitat, el claustre rom¨¤nic que va estar a la catedral de Salamanca fins al segle XVIII. Despr¨¦s de l¡¯informe negatiu, la Generalitat tamb¨¦ va tancar l¡¯expedient per protegir la construcci¨® i no es va declarar B¨¦ d¡¯Inter¨¨s Cultural.

Per¨° el cas es va tancar en fals. Aix¨° ¨¦s el que es despr¨¨n del llibre volumin¨®s que la Universitat de Salamanca acaba de publicar, en qu¨¨ s¡¯insisteix en l¡¯origen rom¨¤nic dels arcs i en el fet que pertany a la catedral d¡¯aquesta ciutat castellanolleonesa, tal com es despr¨¨n del seu t¨ªtol: Salamanca, Ciudad Lineal, Palam¨®s. Las arcadas claustrales de Mas del Vent. En el llibre, en el qual han participat una dotzena d¡¯investigadors, entre historiadors de l¡¯art, ge¨°legs i arquitectes, coordinats per Boto, se sost¨¦ que 19 dels 44 capitells de la construcci¨® (el 43% del total), el 37% dels cimacis (les estructures situades just al damunt dels capitells) i gran part del s¨°col s¨®n rom¨¤nics del segle XII. Aquestes proporcions s¨®n semblants a les d¡¯altres claustres de l¡¯¨¨poca, com ara San Juan de la Pe?a, Aguilar de Campoo i San Pedro el Viejo de Huesca, l¡¯origen rom¨¤nic dels quals ning¨² posa en dubte. La resta d¡¯elements, fins a completar l¡¯enorme estructura quadrada de 23 metres de costat, possiblement es van copiar d¡¯elements originals per¨° que no es van poder inutilitzar perqu¨¨ es van degradar de manera extrema pel trasllat que es va efectuar a Madrid a partir del 1931.

¡°L¡¯¨²nica metodologia d¡¯execuci¨® ¨¦s aquesta. Pot resultar inversemblant i indemostrable, per¨° ¨¦s l¡¯¨²nica resposta a les preguntes que planteja aquesta construcci¨®¡±, destaca Boto, que assegura que amb aquest llibre, que segurament ser¨¤ pol¨¨mic, el tema del claustre de Palam¨®s ¡°no es reobre, sin¨® que entra en l¡¯¨¤mbit de l¡¯academicisme, ja que es tracta del primer llibre publicat per una universitat sobre aquest assumpte¡±.

Segons les fonts escrites consultades, en les quals detractors i defensors de l¡¯autenticitat de l¡¯obra coincideixen, el claustre rom¨¤nic original es va desmuntar el 1785 amb la intenci¨® de tornar a remuntar, cosa que mai va passar perqu¨¨ es va decidir de construir un claustre nou. Pels que defensen que les arcades de Mas del Vent s¨®n falses, no es torna a saber res m¨¦s d¡¯aquestes pedres, de manera que constitueixen un cas ins¨°lit fins avui, ja que no es conserven ni se sap que hi hagi elements d¡¯aquesta construcci¨® als magatzems, passadissos, voltes ni al museu. No hi ha cap basa, capitell o dovella que es puguin atribuir amb seguretat a aquest edifici rom¨¤nic que es mant¨¦ en peus fins a finals del segle XVIII. En el llibre s¡¯argumenta que aquestes pedres, despr¨¦s que es desmuntessin i s¡¯apilessin durant m¨¦s d¡¯un segle al Colegio de Calatrava o Seminario Conciliar de Salamanca, les va comprar Ignacio Mart¨ªnez el 1917, juntament amb altres lots, amb la v¨¨nia del bisbe Juli¨¢n De Diego, tal com va quedar const¨¤ncia en un assentament comptable de la catedral. Uns quants anys m¨¦s tard, l¡¯antiquari les va transportar en camions a un solar enorme a Ciudad Lineal, on es va comen?ar a remuntar, amb l¡¯ajuda d¡¯Arthur Byne, un destacat intermediari entre antiquaris espanyols i magnats americans rics, com W. R. Hearts, Ciudadano Kane, com havia fet amb 65 enteixinats que li havia venut en molt pocs anys per decorar la seva resid¨¨ncia de San Sime¨®n, a Calif¨°rnia.

Els diferents treballs recollits en el llibre, estudien l¡¯origen de la pedra, tota procedent de la de Salamanca Villamayor, tot i que a Madrid, en aquell moment, es feia servir la que procedia de Colmenar, m¨¦s f¨¤cil d¡¯aconseguir i de treballar. Es repassa, detalladament, la manera com es va construir l¡¯edifici amb t¨¨cniques medievals i com les peces presenten una degradaci¨® ambiental de diversos segles i danys indu?ts per desmuntatges anteriors al 1931, quan la Generalitat assegura que es va comen?ar a crear ex novo a Madrid, i que en denoten l¡¯origen secular. S¡¯aborda l¡¯estudi de quatre bigues de l¡¯enteixinat de fusta que cobria els passadissos del pati original, que es conserven i que encaixen amb les dimensions de la construcci¨® que avui es pot veure a la finca de Palam¨®s i s¡¯analitza el context del tr¨¤fic de peces d¡¯art a Espanya entre la dictadura de Primo de Rivera i la II Rep¨²blica. A m¨¦s es parla dels agents, els antiquaris i les transaccions art¨ªstiques a la Salamanca d¡¯aquella ¨¨poca que van possibilitar una operaci¨® com la compra d¡¯aquesta enorme estructura desmuntada i el trasllat a Madrid perqu¨¨ despr¨¦s es vengu¨¦s als Estats Units per configurar part d¡¯una escenografia burgesa assignada a alguna de les dues costes nord-americanes.