La bombolla del lloguer

A les ciutats espanyoles assistim a una bombolla del lloguer que amena?a l'acc¨¦s i l'estabilitat residencial d'unes classes mitjanes i treballadores empobrides per la crisi econ¨°mica. L'expulsi¨® de llogaters opera mitjan?ant desnonaments judicials per impagament, per¨° tamb¨¦ amb els anomenats ¡°desnonaments invisibles¡±, derivats de l'augment inassumible de la renda o la no renovaci¨® dels contractes. L'especulaci¨® s'ha despla?at al lloguer, un mercat en el qual agafen protagonisme actors nous, com els fons d'inversi¨® i les socimis.

La ciutadania, organitzada en plataformes ve?nals i sindicats de llogaters, reclama intervencions que garanteixin el dret a l'habitatge.

La bombolla del lloguer ¨¦s un problema complex, amb claus a diferents escales. Cal, doncs, aturar-la amb mesures diverses per equilibrar la relaci¨® desigual entre arrendador i arrendatari. No podem permetre'ns, com a societat, esperar que passi la tempesta. La inacci¨® dels reguladors o fins i tot la seva oberta complicitat amb els interessos especuladors ens han portat a l'emerg¨¨ncia actual.

?s habitual afirmar que la moderaci¨® de preus s'aconseguiria amb l'augment del parc p¨²blic de lloguer, avui insignificant. No obstant aix¨°, per m¨¦s que augmenti aquest parc, trigaria d¨¨cades a alleujar una majoria social asfixiada: les llars catalanes, per exemple, ja destinen el 51% dels ingressos al lloguer.

Resulta, doncs, imperatiu exigir responsabilitats als qui operen al mercat privat. Si acceptem que es regulin els preus d'altres b¨¦ns b¨¤sics, com els medicaments, per qu¨¨ ens entestem a preservar la presumpta ¡°llibertat de mercat¡± en el terreny immobiliari? Una ¡°llibertat¡± fal¡¤la? en un sector ja intervingut de facto, per¨° en uns termes que afavoreixen la part forta en la relaci¨® d'arrendament.

A Nova York, la llarga tradici¨® del control de preus protegeix i estabilitza residents que no es podrien permetre viure fora d¡¯aquest parc

La regulaci¨® dels preus del lloguer no implica l'abolici¨® del negoci immobiliari, sin¨® la limitaci¨® del marge exagerat proporcionat per unes operacions que estan provocant molt patiment social, amb vulneracions de drets evidents, com les provocades per la compra a preu de saldo d'edificis amb llogaters per tot seguit expulsar-los. Es tracta que els qui operin al mercat contribueixin al b¨¦ com¨² generant oferta assequible i tributant proporcionalment. Aix¨ª ha de ser quan el que est¨¤ en joc no ¨¦s l'acc¨¦s a un actiu financer qualsevol, sin¨® a un recurs b¨¤sic.

Els arguments esgrimits contra la regulaci¨® de preus, presentats com a cient¨ªfics, s¨®n en realitat ideol¨°gics, difosos per lobbys poderosos, com els que van aconseguir derogar el control a moltes ciutats nord-americanes durant els anys noranta. Una derogaci¨® que ¡ªd'aix¨° s¨ª que en tenim evid¨¨ncia emp¨ªrica¡ª va donar com a fruit un cicle de bombolles sense precedents. Actualment, davant del pes creixent de les l¨°giques financeres en el sector del lloguer i la conseg¨¹ent crisi d'assequibilitat, els llogaters reclamen la reactivaci¨® del control de lloguers en ciutats com Chicago o Minneapolis. A Nova York, on el 45% dels habitatges de lloguer tenen el preu regulat, el control de preus protegeix i estabilitza residents que no es podrien permetre viure fora d'aquest parc. M¨¦s a prop tenim el cas de Par¨ªs, on l'encadrement des loyers est¨¤ frenant l'escalada de preus, malgrat les retic¨¨ncies inicials dels poders econ¨°mics. O el d'Alemanya, on el Govern democristi¨¤ acaba d'endurir la regulaci¨® de preus per refor?ar la protecci¨® dels llogaters, despr¨¦s de la modulaci¨® de les pujades introdu?da el 2015.

A Espanya s'argumenta sovint que la regulaci¨® implicaria una reducci¨® del parc. Es tracta d'una afirmaci¨® sense m¨¦s fonament que les et¨¨ries ¡°lleis del mercat¡±, encaminada a descartar qualsevol intent de debat p¨²blic, quan l'experi¨¨ncia espanyola demostra que la desregulaci¨® ¡ªmaterialitzada en la Llei d'Arrendaments Urbans del 2013¡ª no ha augmentat l'oferta, mentre que els preus s'han disparat en aquests ¨²ltims cinc anys.

La regulaci¨® del lloguer ¨¦s, doncs, un assumpte urgent. No ens podem acontentar a imposar una referenciaci¨® a l'IPC de les pujades de la renda durant la vig¨¨ncia d'un contracte, com preveu la proposici¨® de llei presentada pel PSOE. Fins i tot sent necess¨¤ria, aquesta referenciaci¨® no soluciona el nucli del problema: els preus inassequibles dels nous contractes. Es tracta, doncs, de desincentivar l'expulsi¨® de ve?ns regulant els preus tamb¨¦ en el moment del nou acc¨¦s. Per aix¨° caldr¨¤ fer un ¨ªndex vinculant, que tingui en compte la situaci¨® socioecon¨°mica dels llogaters i que es basi en sancions. Perqu¨¨ nom¨¦s amb mesures decidides es podr¨¤ posar fre a una bombolla dels lloguers que est¨¤ expulsant els llogaters de la ciutat.

Irene Sabat¨¦ Muriel ¨¦s professora d'Antropologia Social a la Universitat de Barcelona i membre del Sindicat de Llogaters i Llogateres.