El periodisme segons una s¨¨rie de la BBC

(Malgrat la meva convicci¨® sobre la puerilitat dels esp¨°ilers, aviso que aquest article n¡¯¨¦s ple.)

La BBC va estrenar al setembre una s¨¨rie de ficci¨® de sis episodis sobre la ind¨²stria dels diaris. Es titula Press. No ¨¦s una gran s¨¨rie. La cr¨ªtica li ha retret maniqueisme i simplicitat de plantejaments. Per¨° el seu diagn¨°stic sobre la premsa no resulta gaire afalagador. De fet, se centra en l¡¯enfrontament entre dos diaris: el Herald, una publicaci¨® honesta i de refer¨¨ncia, i el Post, sensacionalista sense escr¨²pols. El darrer neda en l¡¯abund¨¤ncia, mentre que el Herald passa per dificultats econ¨°miques. Baixen les vendes de l¡¯edici¨® impresa i la petici¨® als seus lectors perqu¨¨ facin aportacions volunt¨¤ries des del digital no dona resultats. Total, haur¨¤ de convertir l¡¯edici¨® impresa en un diari gratu?t i comen?ar a cobrar la lectura d¡¯articles en el digital. Aix¨° s¨ª, la vict¨°ria moral ¨¦s del Herald i la seva gent. Al cap de redacci¨® del Post no li importen ni els m¨¨todes per obtenir informaci¨® ni explotar les v¨ªctimes de les seves not¨ªcies. I quan una d¡¯elles se su?cida, encara redobla l¡¯aposta. La s¨¨rie li deixa pocs moments per mostrar una mica d¡¯humanitat. Per exemple, quan no denuncia a la policia una font del Herald sobre l¡¯espionatge massiu que practica el Govern i permet que fugi a l¡¯Equador ¨Caix¨° s¨ª, publicar¨¤ un reportatge a primera plana acusant el Herald de perjudicar la seguretat nacional¨C. I la seva batalla de pare divorciat, i enamorat d¡¯una prostituta, per mantenir el contacte amb el fill.

Al Herald, les exig¨¨ncies ¨¨tiques s¨®n compartides per la redacci¨®. Al Post alguns senten una repugn¨¤ncia insalvable per la manera que impera de practicar l¡¯ofici i marxen. Mentrestant, al seu cap l¡¯ascendiran. L¡¯¨¨xit est¨¤ de part seva. Una conclusi¨® no gaire optimista sobre el mapa informatiu brit¨¤nic, i no nom¨¦s brit¨¤nic. L¡¯empresari feli? del Post no t¨¦ un nom identificable, per¨° el fet que el seu cap de redacci¨® provingui del News of the World pot fer pensar en una refer¨¨ncia obliqua a Murdoch.

Una altra s¨¨rie, Succession (HBO, 2018), se centra en la fam¨ªlia propiet¨¤ria d¡¯un gran conglomerat medi¨¤tic, per¨° s¡¯interessa m¨¦s per les guerres heredit¨¤ries que no pas per les vicissituds del negoci. Almenys pel que he vist, perqu¨¨ no l¡¯he acabat, com tampoc he seguit fins al final Secret city (Netflix), una s¨¨rie australiana de gran ¨¨xit al seu pa¨ªs amb una periodista que indaga un fosc assumpte de geopol¨ªtica amb la Xina i els Estats Units implicats.

En les s¨¨ries sobre periodisme el propietari, si hi apareix, no acostuma a ser el protagonista. No ¨¦s el cas d¡¯una curiosa s¨¨rie ucra?nesa, Nevine (The Paper). ?s del 2016, per¨° Netflix l¡¯ha estrenat aquesta temporada. Tamb¨¦ aqu¨ª s¡¯extingeix un bon diari comprat per un constructor que vol ocultar la implicaci¨® d¡¯un familiar en un accident mortal de cotxe. ?bviament, a les ordres d¡¯aquest empresari sense escr¨²pols, el diari far¨¤ les campanyes pol¨ªtiques que a ell li interessen mentre pugui seguir manant a la redacci¨®. La s¨¨rie al cap d¡¯uns cap¨ªtols desvia l¡¯atenci¨® cap a les martingales pol¨ªtiques d¡¯una administraci¨® corrupta i les seves guerres mafioses. El final de la primera temporada deixa molts caps per lligar i sembla que Netflix, fent-se c¨¤rrec de la producci¨® d¡¯una segona temporada, intentar¨¤ que quedin resolts. Un petit signe d¡¯atreviment de la s¨¨rie ¨¦s pintar una autoritat eclesi¨¤stica de la cat¨°lica Cro¨¤cia ca?ada en una pr¨¤ctica er¨°tica prohibida. En general, sembla que els periodistes es passen m¨¦s temps als bars que a la redacci¨®. De fet, al cinema de periodistes, el bar ¨¦s la segona llar. I no acostuma a ser un lloc de celebraci¨®. ?s un espai per sincerar-se o anestesiar els remordiments professionals. Howard Good, veient l¡¯abund¨¤ncia de reporters engatats als bars de les pel¡¤l¨ªcules, va publicar un llibre al respecte: The Drunken Journalist.

Mentrestant, als Estats Units, la CBS ha ressuscitat Murphy Brown despr¨¦s de 20 anys. La periodista, exalcoh¨°lica, interpretada per Candice Bergen, torna amb un informatiu en una televisi¨® de cable, combatent les fake news i el trumpisme agressor. Brown era un exemple de reportera que lluitava pels grans temes i combatia la tend¨¨ncia televisiva a la lleugeresa informativa i la frivolitat. No sembla que el seu retorn hagi estat un ¨¨xit d¡¯audi¨¨ncia. Potser haurien de provar amb Lou Grant, la s¨¨rie per antonom¨¤sia sobre el periodisme, sobre la cuina de les redaccions. ?s un aspecte al qual s¡¯apropen pobrament les ficcions sobre el gremi, m¨¦s atentes als moments ¨¨pics d¡¯un periodisme que fatalment necessita ser heroic o als exemples m¨¦s truculents. I ¨¦s en aquesta cuina on hi ha els millors exemples i les pitjors mis¨¨ries de l¡¯ofici. Un dia a dia castigat a les pantalles, invisible, excepte en casos brillant¨ªssims, com Spotlight.