Carta oberta a Jordi Pujol

Benvolgut exhonorable,

Una not¨ªcia al Diari de Girona del 30 de novembre reportava tres frases vostres, que us vull comentar. A la primera, d¨¨ieu que Catalunya est¨¤ m¨¦s b¨¦ ara que fa 30 anys. Per¨° v¨®s sabeu molt b¨¦ que la veritat ¨¦s tot el contrari: tenim un pa¨ªs fracturat, amb amics, col¡¤legues i familiars enfrontats els uns contra els altres, milers d¡¯empreses que han abandonat Catalunya, una relaci¨® amb la resta d¡¯Espanya problem¨¤tica com mai. Per si aix¨° fos poc, hem tingut protestes al carrer (no organitzades pel poder) d¡¯estudiants, mestres, professors, metges i bombers. I per reblar el clau, una rata de claveguera de l¡¯equip d¡¯Artur Mas ha dut uns presos a una pretesa vaga de fam, que, amb l¡¯excusa de buscar la unitat, nom¨¦s pret¨¦n que ERC no s¡¯emporti m¨¦s vots que els exconvergents, no fos cas que aquests perdin el poder, que els possibilita fer negocis bruts. Dir que Catalunya est¨¤ millor ¨¦s una gran mentida m¨¦s.

La segona frase deia que v¨®s no vau tenir mai cap vocaci¨® pol¨ªtica, sin¨® patri¨°tica. ?s ser patri¨°tic apoderar-se del 3% de les obres realitzades durant tots els anys que vau ser president, i tapar-ho amb patriotisme? V¨®s, a m¨¦s a m¨¦s, vau inocular al pa¨ªs el pitjor dels mals: el nacionalisme. S¨ª, perqu¨¨ quan un poble es creu millor que els altres, com que els altres faran el mateix, es creen nacionalismes contraris i neix la guerra dels uns contra els altres, que ¨¦s el que ara est¨¤ passant. Com diu Gore Vidal, el nacionalisme ¨¦s l¡¯¨²ltim refugi dels poca-soltes, representats aqu¨ª per (a): els pol¨ªtics al poder i els seus amiguets; (b) els propagandistes del proc¨¦s (Rahola, Terribas, Sanchis i un llarg etc¨¨tera), pagats escandalosament amb diners p¨²blics, i (c): els enzes que necessiten formar part d¡¯un ramat sensible a l¡¯egoisme col¡¤lectiu.

La tercera frase deia que hav¨ªeu treballat per canviar el pa¨ªs, cremat i destru?t per la guerra. Mireu: el mal que va fer Franco, que va ser molt, qualsevol president dem¨°crata i honrat l¡¯hauria anat guarint sense cap 3%. ?s nom¨¦s a la democr¨¤cia, doncs, que ho devem tot. Pel que fa la llengua, en canvi, qui s¡¯ha cuidat que no es deteriori? La que sentim als mitjans, que hauria de ser model i guia, ¨¦s una llengua malalta. Les conselleries d¡¯Ensenyament i de Cultura fan tot el possible per ignorar aquest deteriorament. I qu¨¨ fa la Generalitat per exigir que l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans es dediqui a alguna cosa m¨¦s important que eliminar accents diacr¨ªtics? I etc¨¨tera, etc¨¨tera.

Perqu¨¨ tot sigui dit, nom¨¦s teniu una trista cosa a favor: amb els que han vingut darrere vostre, hem anat com m¨¦s va pitjor. Amb Mas, Puigdemont i Torra (aquell que amb un catal¨¤ embastardit crida: ¡°Apreteu, apreteu, que jo ja m¡¯he apujat el sou i em quedo a casa mirant TV3¡±), ja no podem caure m¨¦s avall. I acabo amb un consell: guardeu silenci, si us plau, perqu¨¨ com m¨¦s aviat els catalans us oblidin, millor per a v¨®s.