El cagar i el ti¨®

Tots els opinaires de la llengua tenim aquells temes fetitxe que no fallen mai, i per als qual podr¨ªem fer un article plantilla i fer-hi lleugers retocs perqu¨¨ coli d¡¯un any per l¡¯altre, i aix¨° passa sobretot de cara als Nadals (xiscles entre els lectors ultrancers; el plural ¨¦s intencionat, aix¨° passa cada Nadal, i per tant tots els Nadals). Des de fa no gaires anys, ¨¦s un cl¨¤ssic l¡¯esment mestretites que en catal¨¤ del tronc amb barretina que atonyinem com si en lloc de Nadal fos 1 d¡¯octubre se¡¯n diu ti¨®, i no pas cagati¨®, com sembla estar-se estenent entre les noves generacions de bastonaires. El debat, avorrid¨ªssim, s¡¯ha animat els darrers dies amb aportacions interessants.

Deia Enric Gom¨¤ a Twitter: ¡°Aix¨° ho repetim una vegada i una altra [que se¡¯n diu ti¨® i no cagati¨®], per¨° no ens parem a pensar per qu¨¨ triomfa tant cagati¨®. Diria que ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s expressiu i m¨¦s clar. A m¨¦s, el caga inicial li aporta un punt de diversi¨® innegable, com a cagacalces, cagadubtes, cagamiques, caganiu i cagarel¡¤la¡±. Per fi alg¨² que va al moll de l¡¯os i es pregunta per qu¨¨ passa, m¨¦s enll¨¤ dels laments cl¨¤ssics sobre l¡¯escola (l¡¯excusa habitual en la majoria d¡¯articles sobre la mat¨¨ria); si alguna cosa hem de retreure a l¡¯escola pel que fa al vocabulari nadalenc no ¨¦s tant l¡¯aparici¨® del terme cagati¨® com la pron¨²ncia delictiva del sintagma amic invissible, totalment estesa entre alumnes i docents.

De fet, el terme cagati¨® no ¨¦s cap invent, ni obeeix a modes publicit¨¤ries, ni es tracta d¡¯un castellanisme del segle XVI (espera¡¯t per¨° que un ultrancer s¡¯hi posi). El tenim ben documentat al diccionari d¡¯Enciclop¨¨dia, al diccionari Alcover-Moll i a l¡¯?sadir per referir-se a l¡¯acte de fer cagar el ti¨®, i per tant, tant podem dir que farem cagar el ti¨® com que farem el cagati¨®, per¨° en cap cas, d¡¯acord amb aquestes fonts quasinormatives, podem emprar cagati¨® per referir-nos al ti¨®. Va b¨¦ recordar, doncs, que cagati¨® ¨¦s ben bona si es fa servir quan toca, perqu¨¨ la persecuci¨® sistem¨¤tica l¡¯ha fet obviar en casos ben leg¨ªtims, com ara quan fem un ti¨® solidari: un ti¨® no ¨¦s mai solidari, no caga mai perqu¨¨ s¨ª, l¡¯has de ben bastonejar perqu¨¨ el seu aparell digestiu evacu? com cal, i el que ¨¦s solidari ¨¦s la tradici¨®, l¡¯acte de fer-lo cagar, el cagati¨® per tant.

A Gom¨¤ ja li ha respost Mag¨ª Camps, que apunta un dels motius pels quals cagati¨® sembla agafar el lloc a ti¨®: ¡°Jo penso que el disbarat de dir-ne cagati¨® ¨¦s perqu¨¨ molts parlants ja no saben qu¨¨ ¨¦s un ti¨®. Si en un principi se n¡¯hagu¨¦s dit tronc, ara potser se n¡¯adonarien i no haur¨ªem arribat mai al cagatronc¡±. I efectivament, la progressiva urbanitzaci¨® de la tradici¨® en les ¨²ltimes d¨¨cades ha fet perdre el referent l¨¨xic principal, en tant que, per a una bona part de parlants, el terme ti¨® no evoca altra cosa que un tronc amb barretina. Un cop perds el referent que ti¨® ¨¦s un tronc, ja pot passar qualsevol cosa.

Possiblement, per¨°, no n¡¯hi ha prou, i hi deu haver m¨¦s motius. El primer, apuntat per Gom¨¤, ¨¦s la pres¨¨ncia del cagar com a compost en una bona colla de mots (23 en total), cosa que ens fa apar¨¨ixer cagati¨® com un terme la mar de ben format; el segon, la tend¨¨ncia creixent a la substantivaci¨® de la realitat, una moda angl¨°fona imparable que ens fa preferir fer running per davant de sortir a c¨®rrer; i per descomptat, el gust que li tenim els catalans a aix¨° del cagar, no tan sols amb l¡¯estimable caganer, sin¨® tamb¨¦ amb les nombroses variants, eufem¨ªstiques i no, de l¡¯em cago en D¨¦u. En aix¨° guanyem el castell¨¤.

Potser no ¨¦s tan estrany que, havent perdut el referent sem¨¤ntic del ti¨®, i disposant d¡¯una paraula pr¨°pia a la llengua, i tractant-se com es tracta del terme cagar, tan nostrat i apreciat, les noves generacions identifiquin un tronc amb potes com un cagati¨®. Potser el podr¨ªem incloure en la llista dels neologismes del 2019, a veure qu¨¨ passa.