¡°Franco, el Rei i el president li desitgen... Bon Nadal!¡±

¡°En estas fiestas de Nochebuena y Navidad, en que las familias espa?olas acent¨²an su sentido entra?able y parece que quisi¨¦ramos ser mejores, me dirijo a todos, para felicitaros las Pascuas y desearos un a?o 1976 lleno de venturas y felicidad¡±. Aix¨ª comen?ava Joan Carles I el 24 de desembre de 1975 el seu primer discurs nadalenc com a cap d¡¯estat. ¡°El a?o que finaliza nos ha dejado un sello de tristeza la p¨¦rdida del que fue durante tantos a?os nuestro General¨ªsimo¡±, continuava passades les nou del vespre, envoltat per la fam¨ªlia reial al Palau de la Sarsuela davant les c¨¤meres de TVE i els micr¨°fons de RNE. Encara que s¡¯esment¨¦s Francisco Franco, mort un mes abans, la Casa Reial va optar per fer compar¨¨ixer el monarca la vig¨ªlia de Nadal en comptes de per Cap d¡¯Any com feia el dictador. Es volia trencar aix¨ª amb la tradici¨® del r¨¨gim, segons va interpretar en un article el 2014 a l¡¯ABC el periodista Ram¨®n P¨¦rez-Maura.

El poder de la BBC

El Caudillo s¡¯havia dirigit ¡°a los que est¨¢is en las trincheras bajo la lluvia y el fr¨ªo y las balas¡± per primera vegada el 24 de desembre de 1937 en plena Guerra Civil. Franco, per¨°, no va inventar res. I ¨¦s que encara que el 1931 la reina Guillemina I dels Pa?sos Baixos va pronunciar un missatge de Nadal radiat per a tots els seus dominis, es considera que l¡¯iniciador d¡¯aquesta tradici¨® discursiva ¡ªen l¡¯actualitat estesa arreu¡ª va ser Jordi V, rei del Regne Unit, d¡¯Irlanda i dels dominis brit¨¤nics i emperador de l¡¯?ndia. La idea l¡¯havia suggerit el 1922 el pare de la BBC, l¡¯escoc¨¨s John Reith, a trav¨¦s de la recent inaugurada r¨¤dio.

Jordi V va declinar, per¨° Reith hi va insistir el 1932, moment de l¡¯estrena del Servei Imperial. Animat per la reina i el seu primer ministre, el rei va acceptar adre?ar-se als seus vint milions de s¨²bdits. El text s¡¯encarreg¨¤ a una ploma de prestigi, Rudyard Kipling, conegut entre altres pel Llibre de la selva (1894) o el relat L¡¯home que pogu¨¦ ser rei (1888).

L¡¯escriptor, originari de Bombai, va fer un missatge de dos minuts que va transmetre all¨° que es pretenia, la unitat del vast imperi, d¡¯una manera po¨¨tica i propera. ¡°Els parlo des de casa meva i des del meu cor. Als homes i dones a?llats per les neus, el desert o el mar, a qui nom¨¦s la veu a trav¨¦s de l¡¯aire pot arribar; a aquells que queden fora de la vida m¨¦s plena per ceguesa o malaltia; i als que celebren aquest dia amb els seus fills i nets. Per a tots, per a cadasc¨², Bon Nadal¡±, conclo?a el text.

Com quedaria pal¨¨s i va analitzar l¡¯historiador de la Universitat de Princeton David Cannadine al cl¨¤ssic d¡¯Eric Hobsbawm i Terence Ranger L¡¯invent de la tradici¨® (1983), la BBC fou b¨¤sica per consolidar la imatge ¡°de grandesa i esplendor de contes de fades de la monarquia brit¨¤nica¡±.

Franco, Roosevelt, Hitler

A partir d¡¯aquell moment i a trav¨¦s de la gran influ¨¨ncia de l¡¯Imperi brit¨¤nic, la pr¨¤ctica es va estendre variant la data de Nadal per la nit de Cap d¡¯Any o l¡¯endem¨¤, comen?ant el 1933 pel president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt des de la Casa Blanca ¡ªque el 1939 seria el primer de fer-ho a trav¨¦s de la televisi¨®¡ª. Hitler va seguir tamb¨¦ el model i l¡¯1 de gener de 1934, com a canceller d¡¯Alemanya, va declarar la vict¨°ria de la revoluci¨® nacionalsocialista davant del marxisme, com assenyala l¡¯historiador Volker Ullrich a Hitler. Ascent 1889-1939 (2016).

D¡¯acord amb el catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria contempor¨¤nia de la Universitat d¡¯Extremadura, Enrique Moradiellos, el m¨¦s probable ¨¦s que la idea que Franco fes el mateix ¡°sorg¨ªs de l¡¯entorn d¡¯assessors medi¨¤tics del seu quarter general, entre els quals hi havia Ernesto Gim¨¦nez Caballero; Luis Bol¨ªn, que coneixia b¨¦ l¡¯ambient brit¨¤nic; Dionisio Ridruejo, assessor de Ram¨®n Serrano Su?er; o Joaqu¨ªn Arrar¨¢s, que aleshores redactava ja la seva biografia ¡®oficial¡¯ i coneixia b¨¦ les eines de la propaganda¡±.

De fet, l¡¯1 de gener de 1938, Franco va tornar a adre?ar un missatge sobretot ¡°a los que en el campo rojo esperan su liberaci¨®n¡±, tal com recullen els investigadors Salvador G¨®mez Garc¨ªa i Nuria Navarro-Sierra a l¡¯article Las voces de un dictador. La figura de Franco desde los micr¨®fonos de Radio Nacional de Espa?a (1937-1959) (2014). I a partir del 31 de desembre de 1939 el Caudillo es va dirigir a la poblaci¨®, ara ja sota r¨¨gim franquista, amb missatges m¨¦s llargs i amb continguts que descrivien la guerra, per¨° tamb¨¦ referits a l¡¯economia, al comer? exterior, als agents de l¡¯anti-Espanya, a termes morals, a la just¨ªcia i a molts altres aspectes de la quotidianitat perqu¨¨ era arreu on pretenia arribar el nou estat.

Segons la compilaci¨® d¡¯Adriana Minardi a ?Arriba Espa?a! Los mensajes de fin de a?o de Francisco Franco. Un an¨¢lisis discursivo (2010), Franco no va pronunciar cap discurs en el lapse de la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, per¨° el va reprendre poc abans de la mitjanit del 31 de desembre de 1946 i va continuar la tradici¨® ¡ªfins al 1960 fent-ho el darrer dia de l¡¯any i a partir d¡¯aleshores el dia 30, fins al desembre de 1974¡ª. Per Moradiellos, que acaba de publicar Franco, anatom¨ªa de un dictador, ¡°la decisi¨® d¡¯usar Cap d¡¯Any en comptes de Nadal ¨¦s probable que es degui que per a l¡¯Espanya franquista, com a pa¨ªs cat¨°lic, nom¨¦s hi podia haver un discurs important, el de la benedicci¨® urbi et orbe del Papa. No m¡¯imagino Franco volent-hi rivalitzar¡±.

¡®The Crown¡¯

Joan Carles I, doncs, va continuar la tradici¨®, per¨° la va canviar de dia. L¡¯any 1976, envoltat de la reina i els fills, es va dirigir entre altres, i en un llenguatge avui desfasat, a ¡°las mujeres que iluminan y empujan nuestros hogares¡±. El missatge del rei va evolucionar fins a fer-lo tot sol, encara que apareguessin imatges de la vida familiar. De nou, la Casa Reial va inspirar-se per preparar l¡¯escenografia en la que des de desembre de 1957 Isabel II havia establert en el seu primer discurs televisat de Nadal.

La idea havia estat en aquesta ocasi¨® de John Grigg, Lord Altrincham, molt cr¨ªtic amb el to paternalista dels parlaments de la reina, i que li havia suggerit d¡¯adre?ar-se a la poblaci¨® per televisi¨®. En la segona temporada de la s¨¨rie The Crown es reprodueix aquest moment. La idea avui resulta molt ¨°bvia, per¨° aleshores no ho era gens. ?s per aix¨° que el noble rebel express¨¤ que a trav¨¦s d¡¯aquell giny la podrien veure ¡°de manera m¨¦s personal i directa¡±. La BBC va preparar l¡¯espai del Palau de Buckinham, la cadira per a la reina al costat de la taula amb fotografies familiars al seu voltant i decoraci¨® nadalenca. El format espanyol, doncs, es cre¨¤ a Londres.

De ciutadans a compatriotes

¡°Aquests missatges ¡ªdiu a Quadern Toni Aira, codirector del M¨¤ster de comunicaci¨® pol¨ªtica i institucional de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management¡ª, els mandataris els aprofiten per justificar les seves actuacions, fer balan? de l¡¯any i plantejar uns objectius per a l¡¯any seg¨¹ent, m¨¦s enll¨¤ de la mera felicitaci¨® del Nadal. En el cas catal¨¤ ¨¦s evident que es vol projectar una imatge de pater familias, de s¨ªmbol m¨¦s enll¨¤ de l¡¯estricte cap de govern amb voluntat de transcend¨¨ncia¡±.

A Catalunya, a finals de 1977, fou Josep Tarradellas qui va fer el seu primer missatge com a president de la Generalitat, tot just dos mesos despr¨¦s del seu retorn, el 30 de desembre, en el primer informatiu en catal¨¤, Miramar, iniciat a l¡¯octubre a Televisi¨® Espanyola. Tarradellas va escollir fer un missatge de Cap d¡¯Any per una q¨¹esti¨® ¨°bvia: fer-lo per Nadal s¡¯hauria vist com una contraprogramaci¨® al Rei.

D¡¯altra banda, segons expliquen a aquest suplement Montserrat Catal¨¢n i Jordi Vila-Abadal, membres aleshores de l¡¯equip personal del president, ¡°el pol¨ªtic va inspirar-se, una vegada m¨¦s, en el model de la Rep¨²blica francesa i, en concret, en Charles de Gaulle¡±. Aquest havia inaugurat la tradici¨® del missatge de Cap d¡¯Any el 31 de desembre de 1960, ja per televisi¨®, en el marc de la recent estrenada Cinquena Rep¨²blica francesa, que presidia des de la seva inauguraci¨® l¡¯octubre de 1958.

El general tenia llarga experi¨¨ncia discursiva sobretot a trav¨¦s de la r¨¤dio, iniciada amb el seu fam¨®s missatge del 18 de juny de 1940 precisament a trav¨¦s de la BBC, quan des de Londres havia animat els francesos a resistir l¡¯embat del nazisme i del r¨¨gim col¡¤laboracionista de Vichy. Amb el model de De Gaulle al cap, Tarradellas comen?ava, com ja havia fet en el seu missatge de l¡¯Onze de Setembre de 1977, abans del seu retorn, amb el cl¨¤ssic ¡°Ciutadans de Catalunya¡±.

El president va fer el seu darrer discurs, ja acomiadant-se del c¨¤rrec, el 31 de desembre de 1979, tres mesos abans que Jordi Pujol guany¨¦s les primeres eleccions al Parlament. Aquest va continuar la tradici¨® i, com recorda a Quadern un dels seus caps de premsa m¨¦s longeus, Ramon Pedr¨®s, ¡°els missatges se¡¯ls escrivia ell mateix i els memoritzava abans de tenir teleprompter. Va voler fer-los des del seu despatx, a l¡¯estil del rei, per¨° el seu era fosc i s¡¯opt¨¤ per fer-ho des del del seu secretari, Llu¨ªs Prenafeta. Despr¨¦s, per donar-li un aire m¨¦s din¨¤mic i familiar, es van buscar ubicacions com la galeria g¨°tica o el sal¨® daurat¡±.

Els primers missatges, dirigits als ¡°benvolguts conciutadans¡±, tenien lloc a primera hora de la tarda ¡ªen el moment del darrer informatiu en catal¨¤¡ª del darrer dia de l¡¯any o del dia anterior, i eren gravats. Pujol, per¨°, aviat va canviar la f¨®rmula d¡¯adre?ar-se a la poblaci¨® i va institucionalitzar la de ¡°Benvolguts compatriotes¡±, que despr¨¦s van adoptar Artur Mas i Carles Puigdemont. Quan Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla van ser al capdavant del govern es va adoptar la tarradellista ¡°Ciutadans i ciutadanes¡±.

De Gabon a Cap d¡¯Any

En la Transici¨® tamb¨¦ els lehendakaris van instaurar en el govern d¡¯Euskadi la tradici¨® del missatge de Cap d¡¯Any. L¡¯havia iniciat ja Jes¨²s Mar¨ªa de Leizaola, des de Baiona encara, els darrers dies de 1976. El Consell General basc de Ram¨®n Rubial i despr¨¦s el govern d¡¯Euskadi de Carlos Garaicoetxea el van continuar. Si b¨¦ en el cas catal¨¤ aix¨° no suposava canviar cap tradici¨® establerta, perqu¨¨ ni el mateix Tarradellas a l¡¯exili, ni Josep Irla, ni tampoc Llu¨ªs Companys ni Francesc Maci¨¤ a Catalunya no tenien tradici¨® de fer un missatge solemne en aquestes dates, en el cas d¡¯Euskadi aix¨° era ben diferent.

L¡¯elecci¨® de Joan Carles I de fer el seu discurs per Nadal va abocar el govern basc a modificar una tradici¨® que havia comen?at a trav¨¦s de R¨¤dio Euskadi el lehendakari Jos¨¦ Antonio Aguirre el 22 de desembre de 1936, en plena Guerra Civil, encara no tres mesos despr¨¦s de l¡¯obtenci¨® de l¡¯Estatut basc i del seu nomenament al capdavant del govern aut¨°nom. El missatge de Gabon (Nadal) d¡¯Aguirre fou, doncs, el primer d¡¯aquest estil que va tenir lloc a Espanya ¡ªun any abans del de Franco¡ª. El carism¨¤tic pol¨ªtic va continuar fent-los durant el conflicte i, una vegada a l¡¯exili, fins al 1959, perqu¨¨ va morir l¡¯any seg¨¹ent.

El catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria contempor¨¤nia de la Universitat del Pa¨ªs Basc, Ludger Mees, explica a Quadern que el lehendakari ¡°era molt cat¨°lic i organitzat. Com a cat¨°lic i nacionalista basc, la festa de Nadal significava un punt important en el calendari. D¡¯aqu¨ª la idea de publicar un dels seus missatges m¨¦s destacats per a la seva gent en aquesta data¡±. El bi¨°graf d¡¯Aguirre afegeix que ¡°aquesta mateixa juxtaposici¨® de religi¨® i pol¨ªtica es va donar tamb¨¦ en la invenci¨® de la festa nacional basca, l¡¯Aberri Eguna, que no per casualitat es va situar en el Diumenge de Pasqua el 1932¡±. El seu successor Leizaola va continuar la tradici¨® dels missatges de Gabon.

Missatge auton¨°mic per a tothom

A mesura que van apar¨¨ixer els respectius governs auton¨°mics, els seus presidents van copiar el format catal¨¤ i basc en el marc del caf¨¨ per a tothom i per no ser menys, a difer¨¨ncia dels successius presidents del govern espanyol, que han cedit el protagonisme al cap d¡¯Estat.

Xos¨¦ M. Nu?ez Seixas, catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Santiago de Compostel¡¤la, explica a aquest suplement que ¡°els nacionalistes gallecs a l¡¯exili feien els seus discursos el 25 de juliol, dia nacional de Gal¨ªcia, o el 17 d¡¯agost, dia de la Gal¨ªcia m¨¤rtir per l¡¯afusellament del galleguista Alexandre B¨®veda el 1936, per¨° no feien com Aguirre, en principi perqu¨¨ no hi havia un govern gallec constitu?t com a tal¡±.

Nu?ez Seixas, que acaba de publicar Suspiros de Espa?a. El nacionalismo espa?ol, 1808-2018, afegeix que la tradici¨® a Gal¨ªcia s¡¯aferm¨¤ sobretot quan Xerardo Fern¨¢ndez Albor presid¨ª la Xunta (1982-1987), a partir del desembre de 1985, el primer any que va funcionar la Televisi¨® de Gal¨ªcia. Aquest pol¨ªtic, ¡°abans de ser fitxat per Alian?a Popular va militar en el galleguisme hist¨°ric i feia una pol¨ªtica molt autonomista i independent, en part inspirada en la de Pujol¡±.

Com sentenci¨¤ l¡¯any 1991 en un bitllet a La Vanguardia la periodista Consuelo S¨¢nchez Vicente, a partir d¡¯aquell moment cada any els governants van comen?ar a convocar la ciutadania ¡°al voltant de disset betlems¡±. I ¨¦s que com palesa el cas gallec, la pr¨¤ctica del missatge de Cap d¡¯Any va amplificar-se amb l¡¯aparici¨® de les respectives televisions auton¨°miques.

A partir d¡¯aleshores, la recerca d¡¯un estil propi per fugir del format cl¨¤ssic ha estat una constant. Catalunya i Euskadi han mantingut un tall m¨¦s cl¨¤ssic, per¨° tamb¨¦ en l¡¯etapa de Jos¨¦ Montilla a la presid¨¨ncia es va innovar fent-lo des d¡¯un hospital, una comissaria dels Mossos d¡¯Esquadra o el centre de comandament dels Ferrocarrils de la Generalitat.

En aquesta l¨ªnia de cercar un format m¨¦s social i proper, la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, s¡¯ha presentat caminant pel carrer ¡°perqu¨¨ ¨¦s on vol estar el govern que presidesc¡±, en un format m¨¦s semblant a un anunci de campanya publicit¨¤ria electoral. I tamb¨¦ des d¡¯Eivissa, saludant amb un ¡°Bones festes amics i amigues¡±.

I ¨¦s que, a mesura que han passat les d¨¨cades, molts presidents auton¨°mics han apostat per sortir de les seus dels governs, com Jos¨¦ Antonio Monago, que l¡¯ha fet des d¡¯un museu i una escola, o han volgut accentuar el perfil religi¨®s fent-ho per Nadal, com Maria Dolores de Cospedal com a presidenta de Castella-la Manxa.

L¡¯audi¨¨ncia passota

Des de l¡¯abdicaci¨® el 2014 de Joan Carles I en Felip VI, tamb¨¦ hi ha hagut alguns canvis en el missatge reial. D¡¯entrada, l¡¯any seg¨¹ent es trasllad¨¤ la ubicaci¨® habitual del Palau de la Sarsuela al sal¨® del tron del Palau Reial com a s¨ªmbol de la ¡°grandesa d¡¯Espanya¡±, i despr¨¦s a altres ubicacions de la Sarsuela.

Malgrat les variacions, segons dades del 2016, en els darrers quinze anys la davallada d¡¯audi¨¨ncia del missatge reial ha estat cont¨ªnua i en aquest lapse s¡¯han perdut m¨¦s de tres milions d¡¯espectadors ¡ªl¡¯any 2000 el segu¨ª el 87% del share i el 2014, el 65%¡ª. Els motius s¨®n diversos: la fragmentaci¨® de canals, la durada ¡ªla majoria de missatges depassen els deu minuts (Isabel II els fa m¨¦s propers i en la meitat de temps)¡ª, el to avorrit, o la mera imatge de la monarquia que no apel¡¤la a tot un p¨²blic. No hi ha ajudat el fet que durant anys Euskal Telebista no l¡¯hagi em¨¨s i que a partir del 2016 Televisi¨® de Catalunya l¡¯hagi relegat al seu canal informatiu 3/24.

El cas ¨¦s que tampoc els discursos dels presidents auton¨°mics escapen a la manca d¡¯inter¨¨s. Per canviar la tend¨¨ncia, el lehendakari I?igo Urkullu va modificar el format el 2016 i va repetir-lo el 2017 fent-lo des dels jardins d¡¯Ajuria Enea, i sobretot emetent-lo a primera hora de la tarda del primer dia de l¡¯any. Va passar del 13% al 22% d¡¯audi¨¨ncia, la millor quota de pantalla dels darrers vuit anys.

¡°En un moment ¡ªdiu Aira¡ª en qu¨¨ tots en general ens hem tornat m¨¦s descreguts, el missatge ja no aconsegueix transcendir la brega partidista i sempre ¨¦s criticat¡±. La pregunta inevitable que caldr¨¤ fer-se en els propers anys, malgrat que en l¡¯actualitat ja s¡¯emetin sencers o fragmentats a trav¨¦s de les xarxes socials, ¨¦s doncs quin ¨¦s el sentit d¡¯un missatge que cada vegada interessa menys.

Melania vs. Michelle

A la Casa Blanca es continua la tradici¨® iniciada per Franklin D. Roosevelt, per¨° tamb¨¦ en el missatge nadalenc Trump i Obama tenen estils diferents, tota una mostra dels seus tics comunicatius. El del primer s¨®n breus, a penes de dos minuts, amb llenguatge directe, contundent, conservador. Els del segon eren de gaireb¨¦ cinc minuts, amb contingut d¡¯obra de govern, salpebrats de picades d¡¯ullet a l¡¯espectador. Els presidents apareixen acompanyats de les seves esposes que, a m¨¦s, parlen.

Miquel Pellicer, professor de comunicaci¨® corporativa a la Universitat Oberta de Catalunya i autor de La comunicaci¨®n en la era Trump (2017), assenyala a Quadern que en el missatge nadalenc ¡°es veu clara la comunicaci¨® unipersonal de Trump, que gaireb¨¦ no es refia del que dir¨¤ la seva senyora, mentre que Barack i Michelle s¨®n un duet i juguen a ser-ho, com Fred Astaire i Ginger Rogers, i el seu to ¨¦s desenfadat¡±.

Contraposant el missatge d¡¯ambd¨®s amb els de Clinton i Hillary, s¡¯observa tamb¨¦, segons Pellicer, ¡°el perfil propi d¡¯ella, que actuava com una primera consellera¡±. A difer¨¨ncia del matrimoni Obama, en els missatges dels Clinton no hi havia di¨¤leg entre ells, sin¨® que es repartien els gaireb¨¦ dos minuts en parlaments seguits. En aix¨° els de Trump se se¡¯ls assemblen, perqu¨¨ intercala la seva veu amb la de Melania, per¨° no hi parla.