Mercats repugnants i prostituci¨®
No seria possible l'exist¨¨ncia d'establiments on es ven sexe a gran escala si no existissin xarxes criminals
Gaireb¨¦ totes les persones reben diners per l'¨²s del seu cos. Aquest era l'argument que utilitzava una tribuna publicada recentment per EL PA?S sota el t¨ªtol El respeto a otras. El text feia refer¨¨ncia a la pol¨¨mica creada per l'escorcoll d'un sindicat de prostitutes a Barcelona, anul¡¤lat posteriorment per l'Audi¨¨ncia Nacional. L'article plantejava la necessitat de revisar les nostres creences en relaci¨® amb aquesta q¨¹esti¨® sota l'¨°ptica que prostituir-se ¨¦s l'ocupaci¨® m¨¦s ben remunerada que poden aconseguir molt¨ªssimes persones davant dels canvis econ¨°mics que provoca el capitalisme globalitzat. M¨¦s que abolir el comer? sexual, cal canviar el sistema socioecon¨°mic, afirmava.
Acceptar aquest plantejament ¨¦s, no obstant aix¨°, assumir justament el contrari: que les regles del capitalisme descontrolat s¨®n les que manen, fins i tot en alguna cosa tan ¨ªntima com el cos d'una dona. Recon¨¨ixer la prostituci¨® com una feina normal, i per aix¨° sindicable, ¨¦s condemnar milers de dones a una activitat que es nodreix principalment de la desigualtat que existeix entre els pa?sos rics i aquells d'on provenen les dones prostitu?des.
Economistes com Samuel Bowles utilitzen el terme ¡°mercats repugnants¡± per definir aquells negocis als quals la societat ha de posar l¨ªmits perqu¨¨ no s¨®n ¨¨ticament acceptables. L'esclavitud o el tr¨¤fic d'¨°rgans s¨®n els exemples m¨¦s utilitzats. Posar fre a aquests mercats repugnants, asseguren, requereix de la intervenci¨® d'institucions democr¨¤tiques i supranacionals perqu¨¨ les organitzacions criminals aprofiten la desigualtat, sobretot l'existent entre el primer i el tercer m¨®n, per operar. Deixar aquestes q¨¹estions en mans del mercat seria condemnar milions d'¨¦ssers humans a una vulneraci¨® dels seus drets m¨¦s fonamentals.
Un d'aquests mercats repugnants ¨¦s el tr¨¤fic d'¨¦ssers humans, una activitat ¨ªntimament lligada al nostre pa¨ªs al negoci de la prostituci¨®. No seria possible l'exist¨¨ncia de milers d'establiments en els quals es compra i es ven sexe a gran escala si no existissin xarxes criminals que els proveeixen amb dones traficades. Dones que venen sota la promesa d'una feina o perqu¨¨ estan desesperades.
Si acceptem que les dones trien lliurement prostituir-se, haur¨ªem de ser capaces d'explicar tamb¨¦ per qu¨¨ s¨®n les llatinoamericanes i les asi¨¤tiques les que venen en comptes de les sueques o les noruegues. No deu ser perqu¨¨ als pa?sos escandinaus les condicions de vida s¨®n prou bones perqu¨¨ no es vegin empeses a acceptar aquest tipus d'ofertes?
El feminisme que s'oposa a acceptar la prostituci¨® com una feina normal no es basa en una concepci¨® puritana del sexe ni passa per alt l'opini¨® de les prostitutes. Intenta donar veu a les que no es poden expressar lliurement perqu¨¨ estan en mans de proxenetes i m¨¤fies. Creu que cal rescatar les v¨ªctimes i donar-los opcions com fan els ajuntaments de Gav¨¤, Santa Coloma o Sant Boi, integrats a la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta.
El feminisme que s'oposa a acceptar la prostituci¨® com una feina creu que cap dona neix per ser puta i que ¨¦s una obligaci¨® de la societat garantir el dret que tenen totes les dones a no ser prostitu?des.
Si deixem en mans del mercat q¨¹estions com la compra i venda d'¨°rgans o l'esclavitud, sempre trobarem persones disposades a sotmetre-s'hi per sobreviure. Passa el mateix amb la prostituci¨®.
La mateixa idea de referir-nos a les prostitutes com ¡°les altres" ¨¦s un reflex d'una concepci¨® de la societat on poden existir diferents tipus de dones, com en el sistema de castes. Un en el qual les pobres, les intocables, han de vendre l'¨²nica cosa que tenen, el seu propi cos, perqu¨¨ no som capa?os d'oferir-los alternatives. Hem de comen?ar a pensar en totes les dones com nosaltres.
Beatriz Silva ¨¦s periodista i portaveu d'Igualtat del PSC al Parlament de Catalunya.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.