Neix a Barcelona una plataforma que exigeix l¡¯abolici¨® de la prostituci¨®

Un centenar de juristes, acad¨¨mics, intel¡¤lectuals, escriptors, artistes i exprostitutes han signat un manifest conjunt a Barcelona en qu¨¨ exigeixen l¡¯abolici¨® de la prostituci¨® a Espanya. Els sotasignats s¡¯han constitu?t en la Plataforma pel dret a no ser prostitu?des, i neixen despr¨¦s que el sindicat de treballadores sexuals (OTRAS) continu? en la seva obstinaci¨® de constituir-se i intentar esquivar en els tribunals el veto anunciat del govern de Pedro S¨¢nchez.

¡°Cada any, milions de dones i nenes s¨®n objecte de tr¨¤fic amb finalitat d¡¯explotaci¨® sexual, de manera que s¡¯alimenta el comer? m¨¦s infame i profit¨®s del planeta. Avui, la ind¨²stria del sexe representa volums de negoci equiparables al tr¨¤fic d¡¯armes o a la ind¨²stria petroliera. Espanya i, singularment, Catalunya, s¨®n llocs de tr¨¤nsit i de destinaci¨® per a moltes d¡¯aquestes dones que, coaccionades per les m¨¤fies proxenetes, empeses per la pobresa, v¨ªctimes de viol¨¨ncies familiars o d¡¯un itinerari vital ca¨°tic, es veuen abocades al m¨®n de la prostituci¨®¡±, indica el manifest.

El text denuncia: ¡°Estem fartes d¡¯escoltar que no hem de confondre tr¨¤fic i prostituci¨®. Hi ha tr¨¤fic perqu¨¨ hi ha prostituci¨®. I perqu¨¨, lluny d¡¯apar¨¨ixer com una seductora oportunitat professional per a les dones, la demanda d¡¯aquest mercat en expansi¨® cont¨ªnua nom¨¦s es pot satisfer mitjan?ant la viol¨¨ncia i l¡¯engany¡±. El manifest rebutja ¡°les discussions tramposes sobre una prostituci¨® for?osa ¡ªque caldria perseguir¡ª i una altra de volunt¨¤ria, susceptible de ser regularitzada¡± i aclareix que la prostituci¨® es nodreix de ¡°dones pobres procedents de regions econ¨°micament deprimides i, amb freq¨¹¨¨ncia, pertanyents a minories ¨¨tniques¡±.

Les sotasignades ¡ªentre les quals hi ha la directora de cinema Iciar Bollain, la fil¨°sofa Victoria Camps, l¡¯exfiscal Carlos Jim¨¦nez Villarejo, l¡¯exdiputat de Catalunya S¨ª que es Pot Llu¨ªs Rabell o l¡¯exdirectora de l¡¯Institut de la Dona Marina Subirats¡ª consideren que l¡¯abolici¨® no pot esperar m¨¦s temps. ¡°Es tracta de decidir si considerem leg¨ªtim perpetuar un privilegi ancestral dels homes que els permet accedir, mitjan?ant els diners, al cos de les dones¡±, denuncien. ¡°Volem posar fi a aquesta contesa devastadora i instaurar una aut¨¨ntica pau de les dones, tal com van reclamar fa anys les feministes dels pa?sos n¨°rdics, que van denunciar la prostituci¨® com una esclavitud moderna i una viol¨¨ncia estructural contra les dones¡±, conclouen.

El manifest reclama programes educatius que promoguin la formaci¨® en igualtat, el ¡°combat¡± contra el proxenetisme, la potenciaci¨® de programes perqu¨¨ les dones puguin abandonar la situaci¨® de prostituci¨® i la ¡°penalitzaci¨® de la compra de serveis sexuals¡±. En definitiva, exigeixen que Espanya aposti per una ¡°societat lliure de tr¨¤fic i prostituci¨®¡±.

Sylviane Dahan Sellem, la fundadora de la plataforma, ha argumentat en la roda de premsa de presentaci¨® de la iniciativa a la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns de Barcelona: ¡°Com que la prostituci¨® no ¨¦s una professi¨®, no pot es pot sindicalitzar. Si hi ha un sindicat com OTRAS, es pot fer pensar a la dona que est¨¤ a l¡¯atur que hi ha una manera d¡¯entrar al mercat laboral que ¨¦s la prostituci¨®¡±.

A la sala hi havia les fundadores del sindicat que han intentat contradir Dahan per¨° no els ho han perm¨¨s al¡¤legant que no era ¡°el lloc¡±. Les activistes abolicionistes han concl¨°s: ¡°La prostituci¨® ¨¦s un problema de classe i amb un sindicat es perverteix el concepte de treball, ja que la prostituci¨® ¨¦s esclavitud¡±.