Elsa Schneider

Les obres m¨¦s estripadament comercials, les que s¡¯escriuen o es produeixen amb la intenci¨® inequ¨ªvoca d¡¯agradar, s¨®n un observatori ideol¨°gic privilegiat. A difer¨¨ncia de les obres mestres, que acostumen a tenir natura d¡¯anguila i que resisteixen sofisticadament les simplificacions, aquesta altra mena de pe?a acostuma a abra?ar una ideologia m¨¦s o menys dominant i a fer-ne de catalitzador.

No s¨¦ si tenen gaire present la tercera de les pel¡¤l¨ªcules d¡¯Indiana Jones, Indiana Jones and The Last Crusade (1989). Jo hi vaig pensar fa un parell de dies, sopant; en el personatge de la doctora Elsa Schneider, concretament, l¡¯espia nazi interpretada per Alison Doody. Elsa hi fa el paper cl¨¤ssic de la bellesa perversa, hitchcockianament rossa, que traeix el protagonista despr¨¦s de seduir-lo.?

Aquest primer capgirament va acompanyat d¡¯un de segon, que destapa una oficial nazi particularment fanatitzada amagada en l¡¯especialista en hist¨°ria de l¡¯art. Hi ha una sospita molt nord-americana, trobo, en aquestes dues representacions del saber: la perversa, que posa el doctorat al servei de la ideologia, i la saludable, que redimeix la cara professoral d¡¯Indiana amb l¡¯aventura de la jaqueta de cuir, l¡¯olor a aixella i tabac, i el cop de puny explosiu.

Elsa, a m¨¦s, no en t¨¦ prou de seduir Indiana; abans ha sedu?t el seu pare, interpretat per Sean Connery. Els Estats Units s¡¯alliten amb l¡¯Alemanya nazi! Aix¨° nom¨¦s ¨¦s possible (i tolerable) perqu¨¨ ¨¦s producte de l¡¯engany; un cop revelat, Elsa passa immediatament a ser un enemic.

La pel¡¤l¨ªcula, per¨°, no en t¨¦ prou a ressituar-la en la seva economia simb¨°lica; ha d¡¯eliminar-la definitivament, com a resposta a la pregunta, tant dels trenta, sobre si serien possibles uns Estats Units feixistes, o potser per refor?ar la idea d¡¯un pa¨ªs moralment ungit. Sigui com sigui, Elsa acaba caient en l¡¯abisme que s¡¯obre als seus peus en el moment en qu¨¨ prova d¡¯endur-se el Sant Greal m¨¦s enll¨¤ de l¡¯espai que li pertoca.

Fidel al clix¨¦, Indiana s¡¯estira per agafar-la d¡¯un bra? i retenir-la sospesa sobre l¡¯abisme. ?s l¡¯enemic, s¨ª, per¨° la moral jonesiana no li permet la indifer¨¨ncia davant una mort evitable. Aqu¨ª es delata un altre nervi ideol¨°gic: el gest d¡¯Indiana nom¨¦s ¨¦s suportable perqu¨¨ tots sabem que Elsa morir¨¤. No pot no morir, de fet.

S¡¯imaginen que Indiana la salva? Qu¨¨ far¨¤, se l¡¯endur¨¤ cap als Estats Units? La perdonar¨¤? S¡¯enamoraran? No, el gest bonista d¡¯Indiana nom¨¦s ¨¦s possible perqu¨¨ el llenguatge de l¡¯escena indica clarament que Elsa tururut. Ideol¨°gicament, la pel¡¤l¨ªcula necessita tant el gest com el frac¨¤s d¡¯aquest gest. El pa nostre de cada dia.